A Cerdanyola la festa Consisteix en la crema d’unes torxes anomenades “faies”, el vespre de la nit de Nadal.

Abans d’iniciar-se la crema, s’encén una foguera a la muntanya del Puig, que és el lloc on es pon el sol, i que és visible des de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. A les 6 de la tarda quan ja és gairebé fosc, s’encenen les faies, i des d’allà el foc es porta a la plaça del poble per un grup de fallaires en una  baixada de faies nocturna en la que hi participa molta gent.

Els que porten les faies, quan arriben a la plaça de Església, reparteixen el foc a la resta de fallaires encenent  la resta de faies i s’inicia una crema col·lectiva.

Les faies es cremem a la plaça del poble. Quan  ja estan gairebé cremades , la darrera part de la torxa es tira a una   foguera  que s’ha encès al mig de la plaça.

La tradició diu que el tronc o ànima de la faia s’ha de conservar; amb ell es pica el tió perquè cagui i  es torna  a fer servir l’any següent per a la Fia-faia. Quan ja hi ha moltes faies cremades es canta una cançó tradicional que diu: “Fia-faia, Fia-faia, que nostro Senyor ha nascut a la paia”, i es balla una  dansa al voltant de foc.

En acabar  es fa una degustació d’allioli de codony al voltant de foc.

La foguera de la plaça es manté encesa  fins a la sortida del sol. A la foguera s’hi couen tastets, botifarra i carn i comença l’endreça.

L’endreça  consisteix en que el jovent del poble, durant la nit,  es dedica a voltar-lo  trobant coses que es pugui endreçar : taules, cadires, cistelles, roba, algun any fins i tot un cotxe… que agafen de l’exterior de les cases sense que els vegin. Ho porten tot al mig de la plaça del poble, on queda endreçat, fins l’endemà, dia de Nadal . Llavors tothom al que li han pres alguna cosa la pot recollir.