Amb la Cephalaria leucantha ( herba faiera)  es preparen tradicionalment  les falles  (anomenades faies  a l’Alt Berguedà) o torxes que es cremen a la festa de la Fia-Faia que es celebra a St. Julià de Cerdanyola i  a Bagà (Berguedà) la nit del 24 de desembre.

Les faies tenen una llargada aproximada entre el metre i mig i els tres metres.

faies cerdanyolenques

Les torxes de Cerdanyola estan muntades al voltant d’un un pal, al mig de la faia, que  s´anomena ànima; en canvi, les torxes de Bagà no en porten i l’herba es va enllaçant amb ella mateixa.

Sembla , però, que anys enrere, a Bagà també es feien amb pal al mig. Era l’època en la que en la festa, bàsicament, només hi participaven els nens .Amb el pas del temps  es va veure que la festa s’anava perdent  i   recuperar-la es van fer tot un seguit de reptes; un d’ells era el concurs de veure qui la feia més llarga…per fer-la més llarga es va acordar que es faria sense pal al mig.

A Cerdanyola és tradició que el pal de la faia que sobreviu al foc, serveixi per fer cagar el tió i que es faci servir per la torxa de l’any següent.

La elaboració de les faies, encara que no ho sembli, requereix molta habilitat. Els adults, habitualment els avis,  ensenyen als joves com es confeccionen les faies i són els encarregats de fer les faies dels seus nets.

La seva construcció  pot ser un art. El  poc pes de les faies  les fa molt transportables   i , a mes, el joc entre la allargada, el gruix, la pressió dels cordills amb que es lliguen i la quantitat de lligades fetes, pretenen allargar la durada de la faia.  Actualment es  fa servir cordill vegetal per lligar-les. El cordill vegetal va substituir al tradicional filferro, el qual al trencar-se quan es cremava, saltava i esdevenia un element perillós. EL cordill les ha fet més segures.

A l’escola, cada curs,  els avis ens fan  un taller de confecció de faies. Aprenem com es fan, com ha d’estar l’herba, ens expliquen històries  de quan eren petits, història del poble…