Què és l’aloc?

L’aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és un arbust caducifoli d’alçària compresa entre els 1 i 3 m que es caracteritza per tenir les fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors, d’un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l’estiu; el fruit és petit, esfèric i de color negre.

Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.

L’aloc el podem trobar disseminat per tota la costa mediterrània. A Catalunya viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l’òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al Maresme on es troba més ben representat.

Malauradament, passejant per les nostres rieres es pot comprovar que cada cop és més difícil trobar-hi alocs. Les causes les hem de buscar en el canvi d’usos del sòl amb la implantació d’indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d’aquesta comunitat i afavorit l’expansió d’espècies invasores, com ara la canya.