100 ANYS DE FREIXA
Leave a reply
Monthly Archives: setembre 2009
VALORACIÓ DEL PCEE 2008-2009
La valoració del segon any dins el Pla Català d’Esport a l’Escola (PCEE) és més que positiva. Al mes de novembre es constituïa oficialment la Secció Esportiva de l’AMPA (SEA) que enforteix econòmicament el treball conjunt entre l’AMPA i l’escola en matèria esportiva. A les activitats que s’han organitzat des de la SEA durant l’any: cros, atletisme, Bitlles Catalanes, tennis taula, caminada per la marató, jornada de jocs populars i tradicionals a l’escola, s’hi han d’unir les d’handbol, judo, tennis, patinatge i hoquei que s’han organitzat conjuntament amb la col·laboració del Club Patí Flix, el Club de Judo Tivissa, el Club Tennis Flix i el Club Handbol de Flix. A més, des del PCEE s’ha donat suport a activitats organitzades des d’altres Entitats com són: la cursa de les 1000 escales, la Milla, la caminada popular, la ballada de sardanes a l’Ermita o la ballada de la Jota de Flix per la festa intercultural o pel dia del centenari de la Freixa. Tot amb l’objectiu principal que els alumnes facin i gaudeixin de l’esport.
A més d’aquestes activitats, el PCEE es fa fort amb les trobades entre centres participants. N’hi ha dos: la trobada comarcal anomenada Patijoc i la trobada territorial de les Terres de l’Ebre. El Patijoc es va celebrar a Benissanet i està adreçat als alumnes de 1CM. És una trobada de jocs tradicionals i populars amb un total de 240 alumnes i que comença a tenir ressò a tot el territori. La trobada territorial va tenir lloc a Ulldecona i s’hi van desplaçar alumnes de 2CS que havien participat durant l’any en alguna activitat del PCEE. A Ulldecona s’hi van reunir un total de 1000 alumnes per a jugar a diferents esports d’equip i individuals.
Tot això en xifres vol dir que d’uns 250 alumnes de l’escola, un total de 162 han participat en alguna activitat organitzada des del PCEE i que significa un 64% de participació. Aquest % és el que utilitza el Consell Català de l’Esport per a subvencionar les SEA’s. L’any passat la subvenció rebuda fou de 2.900€.
El PCEE no s’atura a l’estiu. El Club Nàutic Flix amb el suport de la Federació Catalana de Piragüisme, està preparant unes estades d’estiu de Piragüisme al Riu. Us seguirem informant.
Ferran Albiac
Coordinador del PCEE a Flix
PROJECTE MIRó
La flauta de fusta
Hola em dic Emma i tinc 10 anys . Ara us explicaré una història que em va passar fa 2 anys. Estava amb el meu amic Èric a casa els meus avis, a les golfes. Volíem agafar un joc i ens va caure una caixa de l’armari, la vam obrir i, a dins, hi havia un munt de coses però, el que més ens va cridar l’atenció va ser una flauta de fusta. Jo, com toco la flauta, la vaig intentar tocar, no sonava, era molt estrany. Des d’aquell dia sempre portava la flauta al damunt.
Un dia l’Èric i jo vam anar a la plaça a jugar. A la plaça hi havia una freixa, ja feia molt que estava allí. Em vaig enfilar a la rama més baixa de l’arbre i vaig intentar tocar la flauta un altre cop. Era un miracle, la flauta sonava. Vaig anar a buscar l’Èric que estava jugant a futbol amb tots els altres de la classe. Li vaig explicar tot el que havia passat, i es va quedar estranyat, no s’ho creia i ho va voler veure. Vaig tornar a tocar, aquesta vegada asseguda en un banc, ara no sonava, això no podia ser.
Vam anar tots dos a casa els avis i els vam dir que havíem trobat una flauta i no sonava. L’avi ens va explicar la història d’aquella flauta. Estava feta de fusta de freixa de la plaça, per això sol sonava si estaves al damunt o assegut al seu tronc.
Ainhoa Pérez Lazcano
Premi Sant Jordi 2008 1CSA
BONES VACANCES
ROBIN HOOD
EXCURSIÓ DE FINAL DE CURS
El passat divendres 15 de maig els alumnes de cicle mitjà vam fer la sortida de final de curs. Vam visitar el museu del vidre a Vimbodí i vam tenir l’oportunitat de veure la seva elaboració. Tot seguit vam visitar les coves de l’Espluga de Francolí i vam veure el naixement del riu Francolí. Allí vam conèixer la Cova Font Major, la setena cova més llarga d’Europa amb una longitud de 3.590m i on va aparèixer l’activitat humana des de temps prehistòrics. A la tarda vam visitar el Parc temàtic de l’Oli, de les Borges Blanques, on es produeix l’oli de les Garrigues. Durant la visita al museu vam poder veure la premsa més gran del món, oliveres mil·lenàries i una àmplia col·lecció de setrilleres, entre altres elements lligats amb l’oli.
Els de segon estem fent el projecte: I… si fem pastissos?
Un dia volíem fer magdalenes i pensant en tot el que ens faria falta vam fer una llista de totes les persones que haurien de col·laborar amb nosaltres
Del conte la boa i l’elefant / L’obrador imaginari
http://usuaris.tinet.org/jmsl/imaginari/index.html
La freixa, la nena i la flauta
Hi havia una vegada una freixa centenària que vivia en una plaça molt tranquil•la. Un dia va veure una nena petita jugant per la plaça, i la freixa va recordar els temps passats, quan ella era una petita freixa. La nena en veure aquella freixa tan vella li va dir:
-Per què estàs tan trista?
– Jo, trista? No, no estic trista, sol avorrida.
– Et puc ajudar!- va dir la nena
La freixa en sentir aquelles paraules de la nena es va alegrar de cop.
La nena se’n va anar corrents fins a casa seva.
– Hola pare! –va dir la nena.
– Hola filla. Què et passa?
– Necessito ajuda, la freixa està avorrida.
– Bé, tinc una idea et faré una flauta feta de fusta de freixa, però li hauràs de tocar una cançó quan es pongui el sol, i tu no saps tocar la flauta.
Quan el pare es va girar, la nena ja no hi era.
La nena era a la plaça amb la freixa cantant-li una cançó. Tot seguit, a la freixa li va començar a sortir unes floretes molt boniques .
La freixa,a punt d’ adormir-se, va preguntar a la nena que com es deia, i li va dir que es deia Rosa.
La Rosa aquella nit va dormir al banc del voltant de la freixa.
L’ endemà quan la Rosa es va aixecar va veure al seu costat una flauta i va exclamar:
– Mira, la flauta del meu pare!
– Com?-Va dir la freixa.
– Et tocaré una cançó per veure que passa.
I va tocar una cançó molt dolça que a la freixa li va agrada tant que amb les seves arrels va acaronar la nena.
– Em sembla que puc caminar!
I la freixa va sortir del lloc que estava, i va començar a ballar.
– Què fas? Et veuran! – va dir la Rosa –
– Perdó. Tinc una idea, cada nit em tocaràs una cançó i ballarem junts
-Sí!
I dit i fet, cada nit la Rosa li tocava una cançó perquè la freixa ballés i no s’avorrís.
-Per què estàs tan trista?
– Jo, trista? No, no estic trista, sol avorrida.
– Et puc ajudar!- va dir la nena
La freixa en sentir aquelles paraules de la nena es va alegrar de cop.
La nena se’n va anar corrents fins a casa seva.
– Hola pare! –va dir la nena.
– Hola filla. Què et passa?
– Necessito ajuda, la freixa està avorrida.
– Bé, tinc una idea et faré una flauta feta de fusta de freixa, però li hauràs de tocar una cançó quan es pongui el sol, i tu no saps tocar la flauta.
Quan el pare es va girar, la nena ja no hi era.
La nena era a la plaça amb la freixa cantant-li una cançó. Tot seguit, a la freixa li va començar a sortir unes floretes molt boniques .
La freixa,a punt d’ adormir-se, va preguntar a la nena que com es deia, i li va dir que es deia Rosa.
La Rosa aquella nit va dormir al banc del voltant de la freixa.
L’ endemà quan la Rosa es va aixecar va veure al seu costat una flauta i va exclamar:
– Mira, la flauta del meu pare!
– Com?-Va dir la freixa.
– Et tocaré una cançó per veure que passa.
I va tocar una cançó molt dolça que a la freixa li va agrada tant que amb les seves arrels va acaronar la nena.
– Em sembla que puc caminar!
I la freixa va sortir del lloc que estava, i va començar a ballar.
– Què fas? Et veuran! – va dir la Rosa –
– Perdó. Tinc una idea, cada nit em tocaràs una cançó i ballarem junts
-Sí!
I dit i fet, cada nit la Rosa li tocava una cançó perquè la freixa ballés i no s’avorrís.
Júlia Renedo Cortada
Premi Sant Jordi 2008 1CSB
