TOTS ELS NENS DE LA CLASSE DE P3 ESTÀVEM ESPERANT EL GRAN DIA !!!
US DESITGEN A TOTS UN MOLT
BON NADAL I UN FELIÇ ANY
NOU !!
A P3 PRESENTEM LA NOSTRA MASCOTA: LA VAQUETA TINA
Leave a reply
Monthly Archives: setembre 2009
Descripciones 1CS: MI MEJOR AMIGO
Es un chico que tiene diez años. Es alto, delgado, lleva gafas, tiene los ojos de color oscuro y muy redondos, el pelo lo lleva corto y es liso y castaño. Tiene las piernas delgadas y largas igual que sus pies y manos.
Va a mi clase y está sentado a mi lado. Viste de forma informal y de deporte. Este año está en el Club de Fútbol Ascó y coincidimos en la escuela de música. Toca el contrabajo.
Es muy simpático y buen compañero. Le gusta jugar con sus amigos, sobretodo por las tardes en la Plaza del Mercado a fútbol. Estoy contento de ser su amigo.
Pere Peña – 1CSB
La niña que voy a describir se llama Laia.
Es un poco bajita, tiene diez años. Su cabello es marrón, tiene la cara fina y un poco alargada y su piel es fina. No es ni gorda ni flaca. Tiene las manos pequeñas, finas y un poco arrugadas de la punta de los dedos. Sus uñas son brillantes.
Siempre hace los deberes aunque a veces se olvida de la agenda escolar.
Siempre viste con pantalones tejanos, jerseys y zapatos deportivos.
Se porta muy bien conmigo aunque nos enfadamos a menudo pero ella, para mi, será siempre mi mejor amiga.
Sirea Salido – 1CSA
Es un chico que tiene diez años, mide aproximadamente 145 cm. Tiene el pelo castaño claro, su cara es pequeña y redonda. Sus ojos son redondos y oscuros. Es muy delgado pero está fuerte. Sus manos y pies son largos.
Estudia 1CSA. Viste de manera informal y de deporte. Ahora juega a hockey. Tiene muy buen carácter, siempre está contento y dispuesto a ayudarte. Es un amigo muy leal, nunca te falla.
Le gustan mucho los playmóbils y los dinosaurios pero su gran afición es jugar a hockey. Es el amigo que todos deseamos tener.
Albert Català – 1CSA
LES RONDALLES DE CICLE SUPERIOR
LA FIGU
ERA I EL MOIXÓ
Hi havia una vegada un poble que es deia Riba-roja d’Ebre, era un vila humil i treballadora amb poca gent. Un dia al seu campanar va passar un fet extraordinari: un moixó que rondava molt pel poble sempre es ficava al campanar i des d’allí cantava i se sentia pel poble. Un dia va fer el seu niu allí, va tenir pollets i quan els hi donava el menjar va caure una llavor d’una figuera. Amb el pas del temps les pluges que queien al poble van fer créixer la llavor de la figuera, es va fer molt gran i fins i tot sortia pel campanar . La gent de la Ribera d’Ebre els va començar a anomenar figots per les figues que feia aquella famosa figuera. Encara als nostres temps els hi seguim dient figots i això quedarà per molt temps i seguirà passant de generació en generació.
JORDI PUJOL – 1CSA
A ASCÓ, ROBARUCS
Sabeu per què als d’Ascó els hi diuen robarucs?
Resulta que per festes se’ls hi va morir un ruc de color blanc que havien de sortejar i van anar a la fira de Móra a robar-ne un. Com que no en van trobar cap del mateix color, el van haver de pintar. Després van dur el ruc a dalt del campanar pensant-se que no el descobririen, però un dia va ploure, li va marxar la pintura, i va ser descobert.
També es conta que al campanar d’Ascó hi va créixer una figuera i que per arrencar-la van tenir la brillant idea de robar un ruc a la fira de Móra per a què se la mengés. No van descobrir el lladre, que va aconseguir arribar a Ascó. Van lligar el ruc pel coll i el van anar pujant fins dalt del campanar on estava la figuera.
ARMAND BERTRAN – 1CSB
LES BRUIXES DE LA TORRE
Fa molts i molts anys a la Torre de l’Espanyol hi vivien unes bruixes molt dolentes que tenien ganes de fer desaparèixer el poble veí de Vinebre.
Després de rumiar com ho podien fer, van decidir agafar la roca més gran que trobessin i portar-la volant per deixar-la caure sobre Vinebre.
Com que la roca la van haver d’anar a buscar molt lluny, quan ja estaven arribant, van passar per damunt del Cap del Pla –que és un turonet- i com que ja estaven molt cansades els hi va caure sobre el turó i es va trencar en dos trossos.
Avui encara hi és… els vinebrans li diuen “la roca del cap del Pla” i els de la Torre li diuen “la bruixeta”.
CARLA MIRÓ – 1CSB
El Bestiari de 2CSA
El dofí
Vaig veure un dofí al mar
mentre jo estava nedant.
Va fer un saltiró
que el van veure des d’un avió.
Tots ens vam quedar parats
en veure aquell gran salt,
que dies i dies en la ment va durar
de tots els que el van poder presenciar.
El guepard
El guepard
obra de art.
Per menjar,
animals ha de caçar.
És conegut per la velocitat
i es mes àgil que un gat.
A l’hora de dormir
els ulls brillants pot tenir.
És gran escalador
i amb les seves urpes tindràs por.
És taronja amb taques negres,
si te’l trobes no li tiris pedres.
Aquest poema he acabat
i sols us dic la veritat.
Natán Segura Moreno
La girafa
Tinc una amiga girafa
que beu aigua d’una garrafa.
La seva amiga Piga
sempre li regala una figa.
La girafa és un animal molt tranquil.
Quan passa pel costat del riu,
menja herbat a grapats.
Irene Sabaté Torreblanca
El gos
El gos,
un animal
molt afectuós.
Viu en una casa petita
i molt bonica,
amb teulada roja,
on sempre puja.
Menja pinso
al seu bol
i beu aigua quan vol.
Em llepa la cara tot sovint
quan li dic “salta al llit”.
Té els ulls petitets
i molt guapets.
Ainhoa Pérez Lazcano
El lleó
El lleó està a la selva
i quan fa molt vent el pèl se li aixeca.
Té unes dents tan grans
que quan menja li fam mal els queixals.
El lleó està tan cansat
que no pot ni menjar el que ha caçat.
Les potes li fan mal
quan li toca córrer bastant.
Però és la nit
el lleó està al llit,
la selva està tranquil·la,
perquè ningú la vigila.
Remei Pujals Descarrega
El gat
El meu petit amic és el gat.
Menjava carn i ous ferrats
quan es va quedar atrapat.
Sol pensava amb un plat d’estofat.
Quan se li atansa algú ensenya
les seves dents ben esmolades.
El meu gat s’ha penjat dalt d’un teulat.
Quan se’n va a dormir miola com un felí.
I de bon matí agafa un grapat d’arròs…
segur que està ben bo.
Núria Ayala Herrero
El Bestiari de 2CSB
L’aranya
L’aranya fa mitja
damunt d’una flor,
la tela que fila
és com si fos d’or.
Les mosques beneites
la miren badant
però no saben pobretes
que un dia les caçaran.
l’aranya molt llesta
segueix fent ganxet
estira la pota
i atrapa l’animalet.
David Navarro González
El meu cocodril
El meu cocodril
dorm amb mi al llit
i quan el despertes
no et fa cap crit.
Té les dent molt afilades
i també molt llargues.
Si el toques amb la mà
segur que no et mossegarà.
Quan estic enrabiat
li pego cops al cap.
com ja us podreu imaginar
el meu cocodril es de drap.
Manel Garcia Chaparro
Ós panda
El meu animal és molt gran
i va vestit de negre i blanc.
Al Tibet haureu d’anar
si el voleu veure caminar.
No us recomano d’anar-hi
perquè és un animal solitari.
Viu en uns boscos grans i humits
amb la condició de que siguin bonics.
Petits i grans ens agrada l’animaló
quan l’observem des del balcó.
Rosa Anna Guiu Amor
La zebra
Blanca i negra va la zebra
sense treure’s el pijama
ni de nit ni de dia.
Si la vols trobar
Per la sabana africana has d’anar.
Cosina germana n’és del tigre blanc
perquè a ratlles els dos van.
Que ràpida va la zebra!
Corre com una euga.
Blanca i negra va la zebra
i molt tranquil·la és ella.
Laia Ferrús Vicente
El gos caçador
Tinc un gos caçador
que va a caçar cada dia.
Perdius i coloms tenen por
només en veure’l baixar del furgó.
Montserrat Caelles Baiges
El cavall
El cavall té molt bonica la crina
perquè el seu amo li pentina cada dia.
A més el renta amb sabó
perquè tingui molt bon color.
Li prepara les garrofes cada dia
i no en deixa ni mica.
Francesc Romero Vila
ENGLISH GAMES
JUGUEM A JOCS D’AHIR I D’AVUI!
BONES FESTES !
EL PA
REPRESENTACIÓ D’UN CONTE
Els nens i nenes de 1CIA ens hem inventat un conte entre tots/es i després l’hem representat. Mireu que bonic que ens ha quedat:
Vet aquí una vegada, una gallina molt assenyada. Com que venia l’hivern, va omplir el rebost de panís i l’entrada de llenya.
Per allí passava un conill molt eixerit, que tenia molt fred, va trucar a la porta i li va dir a la gallina:
-Puc entrar, tinc fred i gana?
La gallina que era molt bona li va dir:
-Passa on n’hi caben un ni caben dos.
Tot seguit es van posar a sopar. Mentre menjaven el conill li va explicar a la gallina que anava a veure uns parents que vivien a Mallorca.
Quan van acabar de sopar, van anar al costat del foc a calentar-se i la gallineta pensava que tenir algú a casa durant l’hivern era més divertit que estar sola.
Va treure de l’armari una guitarra i van començar a tocar i cantar:
“Que li donarem a la pastoreta, que li donarem per anar a ballar…”
Com que es va fer molt tard van anar a dormir.
L’endemà al matí quan es van despertar, van mirar a la finestra i havia nevat. Van sortir a fora i van fer un ninot de neu. Després van jugar a tirar-se boles i també van jugar amb un trineu que tenia la gallina. Cansats de tanta neu van entrat a casa i després de dinar es van posar al foc a descansar i calentar-se. El conill li va explicar els viatges que havia fet. A la gallineta li va agradar molt el que li explicava el conill. I després de parlar molta estona, els dos van decidir, passar l’hivern a la casa de la gallina i viatjar després a Mallorca. Aquella nit la gallina no va poder dormir de contenta que estava. Aquell hivern no estaria sola i en arribar la primavera marxaria de viatge.
