La valoració del segon any dins el Pla Català d’Esport a l’Escola (PCEE) és més que positiva. Al mes de novembre es constituïa oficialment la Secció Esportiva de l’AMPA (SEA) que  enforteix econòmicament el treball conjunt entre l’AMPA i l’escola en matèria esportiva. A les activitats que s’han organitzat des de la SEA durant l’any: cros, atletisme, Bitlles Catalanes, tennis taula, caminada per la marató, jornada de jocs populars i tradicionals a l’escola, s’hi han d’unir les d’handbol, judo, tennis, patinatge i hoquei que s’han organitzat conjuntament amb la col·laboració del Club Patí Flix, el Club de Judo Tivissa, el Club Tennis Flix i el Club Handbol de Flix. A més, des del PCEE s’ha donat suport a activitats organitzades des d’altres Entitats com són: la cursa de les 1000 escales, la Milla, la caminada popular, la ballada de sardanes a l’Ermita o la ballada de la Jota de Flix per la festa intercultural o pel dia del centenari de la Freixa. Tot amb l’objectiu principal que els alumnes facin i gaudeixin de l’esport. 

A més d’aquestes activitats, el PCEE es fa fort amb les trobades entre centres participants. N’hi ha dos: la trobada comarcal anomenada Patijoc i la trobada territorial de les Terres de l’Ebre. El Patijoc es va celebrar a Benissanet i està adreçat als alumnes de 1CM. És una trobada de jocs tradicionals i populars amb un total de 240 alumnes i que comença a tenir ressò a tot el territori. La trobada territorial va tenir lloc a Ulldecona i s’hi van desplaçar alumnes de 2CS que havien participat durant l’any en alguna activitat del PCEE. A Ulldecona s’hi van reunir un total de 1000 alumnes per a jugar a diferents esports d’equip i individuals.  

Tot això en xifres vol dir que d’uns 250 alumnes de l’escola, un total de 162 han participat en alguna activitat organitzada des del PCEE i que significa un 64% de participació. Aquest % és el que utilitza el Consell Català de l’Esport per a subvencionar les SEA’s. L’any passat la subvenció rebuda fou de 2.900€.

El PCEE no s’atura a l’estiu. El Club Nàutic Flix amb el suport de la Federació Catalana de Piragüisme, està preparant unes estades d’estiu de Piragüisme al Riu. Us seguirem informant.

Ferran Albiac

Coordinador del PCEE a Flix

Tot sovint hem tingut exalumnes fent pràctiques al nostre centre, però mai un estol tan nombrós. Sembla com si fos ahir –frase tòpica- que corrien per passadissos i pati i, de ben segur, l’any vinent a hores d’ara tindran la responsabilitat de dirigir una classe. El pas del temps té els seus contres i els seus pros, viure una experiències com aquestes és però força gratificant, des d’aquí el nostre molt bé exalumnes i, gairebé, ja col·legues mestres. Sort!

Hola a tots i a totes;

Ens presentem a tots vosaltres: Som la Raquel Martos, estudiant d’educació infantil, Alèxia Grima, d’educació especial, Alba Nogales per educació física i Abigail Bertran amb llengua estrangera especialitat d’anglès, totes nosaltres estudiants de magisteri i ara en pràctiques al CEIP.

Totes quatre vivim al poble, unes des de sempre i unes de no fa tant. La veritat és que el principal motiu que ens ha dut a fer les pràctiques aquí ha estat la proximitat i el poder estar a casa. Ara bé, també hi ha una part molt important i que potser és la que en realitat pesa més des de la vessant professional i personal i és que, com la majoria de nosaltres hem estudiat aquí des de ben petites i coneixem l’escola, doncs ens picava la curiositat de veure-la des de l’altre costat, des del lloc del mestre.

Resulta molt curiós veure com en les classes on has estat tu asseguda, una d’aquelles taules petitetes deu o quinze anys enrere, ara s’hi asseuen el mateix tipus d’alumnes però tu ets al costat del mestre. Si ells tenen un dubte, t’aixequen la mà per preguntar-te, o bé et diuen: “Senyoreta puc anar al lavabo?” Quantes vegades hem preguntat això? També és molt divertit veure com els nens es “moren” per contestar una pregunta, i aixequen la mà amb aquell impuls i amb aquella preocupació. En aquell moment el més important per ells, és poder respondre, i demostrar-te que s’ho saben.

Són totes aquestes petites coses que fan que t’adonis que ara ets a l’altre costat, però que tu també ho has fet i que per tant, ara som davant d’un mirall que reflexa el que nosaltres fèiem i el que sempre s’ha fet.

La veritat és que coneixent l’escola prèviament, ja sabíem que millor que aquí, cap lloc. El nostre CEIP és de les escoles pioneres en recursos tecnològics i a més en treu profit. Constantment treballa amb projectes d’innovació i per tant, sabem que compta amb mestres que realment creuen en la seva professió i fan que l’aprenentatge sigui significatiu per tothom, si més no en la mesura del possible, fent participar els alumnes en totes aquestes activitats que resulten motivadores i influencien en el procés d’aprenentatge i en el benestar i convivència de tots plegats.

Tot això sona molt bonic i com tots sabeu, no tot son flors i violes, però aquestes petites coses són les que fan que tinguis ganes d’entrar a una classe, i et motiven a continuar en la teva tasca i a perfeccionar-la dia rere dia.

No podem dir res més que estem molt contentes i ens sentim afortunades de poder realitzar les pràctiques en aquesta escola i que pensem donar el millor de nosaltres i aprofitar al màxim aquesta estan

Gràcies a tots per rebre’ns amb els braços oberts.

Al darrer número de la nostra revista vam cometre dues errades, no era veritat que aquella fos la redacció de Marc Llurba, ni l’enganxina era la de Marc Domènech, les següents si que ho són:

La bona alimentació

A casa meva cada dia hi ha un menjar diferent, un dia pasta, un altre verdura, un altre carn, un altre peix etc. És a dir, fem una dieta equilibrada. Hi ha molta gent que no fa dieta equilibrada perquè no pot, però n’hi ha d’altres que no la fan perquè no volen.

Un amic meu que es diu Qüimbi estava molt malament de salut perquè no menjava correctament, no feia una dieta equilibrada sempre menjava pasta, pasta i més pasta. Era un crac jugant al futbol però li faltava físic i resistència  perquè després del partit no podia ni aguantar-se dret, queia desmaiat al terra.

Un dia el responsable d’un gran equip el FC Barcelona Aleví el va veure jugar i es va quedar enlluernat al veure aquells dribblings tan perfectes i aquells xuts tan ben col·locats i amb tanta potència. En acabar aquell partit es va dirigir directament al seu entrenador i li va dir que s’havia interessat pel número 20 del seu equip, l’entrenador li va dir qui era. L’entrenador, el Sr. Xavier Solar i Desumvila es va ficar molt content i ràpidament li va donar el número de telèfon del seu pare. De seguida que va poder es va ficar en contacte amb ell i li va parlar. El dia següent el seu pare el va portar a Barcelona justament a la Masia, perquè pogués fer el control de salut corresponent per jugar amb el Barça, el va passar bé i el dia següent ja va poder entrenar amb els companys del nou equip.

Al final de la temporada en Qüimbi es va ficar molt malalt va estar 3 mesos ingressat. Ara ell ja no pot jugar més al futbol perquè té una malaltia que es diu desnutrició i és incurable i no pot fer gairebé res.

 
Això és el que li va passar a un amic meu per no alimentar-se bé, així és que si no vols quedar-te com el Qüimbi segueix una dieta equilibrada i fes bondat amb el menjar.

Marc Llurba Mur

Marc Domènech Garcia
També 3r Premi del Concurs de l’Enganxina 07