La Sirena del Mar
25 octubre 2010Era un dia molt tranquil,em vaig llevar, vaig esmorzar i me’n vaig anar cap a la platja que, per cert, estava molt a prop de casa meva. Quan vaig arribar vaig veure que la platja estava totalment solitària i de sobte vaig veure alguna cosa nedant molt lluny però com que estava molt lluny no vaig poder distingir-ho bé. Vaig tornar cap a casa meva, vaig agafar el meu equip de busseig i vaig tornar a la platja una altra vegada.
Quan vaig arribar, vaig tornar a veure aquella cosa nedant, però aquesta vegada estava molt més a prop. Ara sí que la vaig distingir, era una sirena molt bonica i no m’ho podia creure. Al principi pensava que era un somni però, després, em vaig adonar que no ho era perquè podia sentir com parlava i també podia escoltar el so de les onades de la mar.
Quan per fi vaig poder veure-la bé, vaig decidir que millor seria que no m’endinsés a l’aigua. Des d’aquella vegada mai més se’m va oblidar que quan era petita vaig veure una sirena.
Daniela
Esta bé
M”agradad molt aquest conte et felicito Daniela