Els invasors de la web!

Hola! Em dic Zoila i tinc 11 anys .Des que era petita he tingut molta imaginació. Per exemple, quan la meva mare encara m’explicava contes de princeses, dracs i dinosaures jo m’imaginava que estava allà davant. Ara la mare no m’explica contes, em diu que me’ls llegeixi jo.
Doncs un cop, quan estava llegint uns dels meus llibres favorits: Al país de les llaminadures, em vaig dormr. Sense voler el meu cap estava tocant el llibre i em vaig ficar dins d’ell. No sé si era un somni o no, però vaig aparèixer a El país de les llaminadures, posava: Welcome to country chuches En un altre rètol també hi posava en molts idiomes:
menors 3 anys= lacasitos
menors 8 anys=congitos
menors 12 anys=chupachups mini
adolescència=noies-piruletes/nois-chupachups
adult=xiclet
tercera edat=mega xiclet super elàstic
Així que jo seria un chupachups mini! Era de gust a llimona! Tota la gent em mirava.Un xiclet-polícia em va preguntar:
-Ep!Tu qui ets?I l’escola? Només ets un chupachups mini!
-Escola? En un país de llaminadures també s’ha d’anar a escola?
Vaig buscar una escola, em vaig ficar en la primera que vaig veure.Vaig entrar en una classe de Ciutadania: el millor per conèixer la ciutat! En una d’aquestes la professora va dir:
-Molt bé!Ara us diré la llei més important de la ciutat. Aquesta llei diu que cap humà de la Terra pot entrar aquí.I us preguntareu per què? Doncs molt fàcil. A la Terra ens vénen i després se’ns mengen.
Estava E-S-P-A-N-T-A-D-A!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Sort que tothom pensa que sóc un chupachups mini!Pero…i si només és un efecte que dura una hora?I si em pregunten com he nascut? Jo no sé com neixen les llaminadures fora de la Terra! Així que vaig començar a córrer. Molts policies em perseguien i quan estava en el pitjor tràngol…
-Dormilega! Que fas tard! Aixeca’t! Vinga que tens un examen de català!
-Que bé! Que bé!- vaig pensar.I de sobte vaig cridar:
-Només era un sonmni! Ja no estic en cerca i captura!
La meva mare estava pensant què em passava i jo estava al·lucinant.
I aquesta història ha acabat amb un final feliç, com tots els contes que la mare em llegia de petita.
Zoila.

Aquests dies, durant les hores de plàstica, hem fet uns treballs que ens han quedat d’allò més bé.

A la nostra escola, venen molts mosquits tigre. Els que tenen més picades, són els nens i nenes de parvulari, perquè estan més al pati, a la sorra i a l’estiu es llancen galledes d’aigua, quan tenen calor. Als mosquits tigre els agraden els bassals d’aigua.
Els mosquits també venen al camp de gespa, perquè el reguen cada dia, hi ha molta aigua.
En el pati de ciment, no hi ha molts mosquits, només estan a la zona de la font d’aigua, quan els nens i les nenes van a veure aigua, els mosquits tigres, els piquen.
A les professores i als professors que vigilen el pati, també els piquen als mosquits.
El curs passat, quan anàvem a cinquè, un dia van venir uns científics, vam fer un experiment i vam buscar larves de mosquit.
Després ells, van estar mirant el pati i ens van dir que no hi havien mosquits tigres, només al barri.

Sandra i Tamara.

Al pati hi ha molts papers i escombraries al terra, que s’han de netejar a fons i això comporta molta feina. Els nens de 5è la setmana passada, van comptar tots els papers de terra i van trobar 75.
Creiem que els nens i nenes tindrien que llançar les escombraries a la paperera. Molts no volen tirar els papers a les escombraries perquè ens fa mandra.
Creiem que algunes solucions serien:
1- Menjar-se l’entrepà tots junts i fer una fila per tirar els papers abans d’anar a jugar.
2- Responsabilitzar-se cadascú.
3- No baixar al pati fins que tothom s’hagi acabat l’entrepà i llançar-lo a la paperera de classe.
Com ho faríeu vosaltres?

Alejandro i Bilal

Encara que intentem no fer soroll pujant les escales o baixant-les en fem. Els que fan més soroll de tota l’escola són els nens i les nenes de cicle superior. Els professors ens diuen que baixem d’un en un i en silenci, però mai ho fem.
Proposem que posin escales automàtiques o ascensor i l’utilitzem.
Què en penseu?

Cristopher, Samuel i Fermín

Actualment a la nostra escola, hi ha monitors al migdia que fan la feina que antigament feien els professors. Aquests monitors són bones persones i sovint fan alguna brometa. Normalment, al pati, fem algun torneig de futbol o d’altres coses divertides.
Tothom vol quedar-se a dinar perquè són molt bons i bones i ens ho passem d’allò més bé. Gràcies a ells gaudim més les dues hores de menjador.
Aquests són alguns dels monitors que fan el possible per alegrar-nos: Pablo, Elias, Carles, Sibeli, etc.

Andrea i Montse

Era un dia molt tranquil,em vaig llevar, vaig esmorzar i me’n vaig anar cap a la platja que, per cert, estava molt a prop de casa meva. Quan vaig arribar vaig veure que la platja estava totalment solitària i de sobte vaig veure alguna cosa nedant molt lluny però com que estava molt lluny no vaig poder distingir-ho bé. Vaig tornar cap a casa meva, vaig agafar el meu equip de busseig i vaig tornar a la platja una altra vegada.
Quan vaig arribar, vaig tornar a veure aquella cosa nedant, però aquesta vegada estava molt més a prop. Ara sí que la vaig distingir, era una sirena molt bonica i no m’ho podia creure. Al principi pensava que era un somni però, després, em vaig adonar que no ho era perquè podia sentir com parlava i també podia escoltar el so de les onades de la mar.
Quan per fi vaig poder veure-la bé, vaig decidir que millor seria que no m’endinsés a l’aigua. Des d’aquella vegada mai més se’m va oblidar que quan era petita vaig veure una sirena.
Daniela

Quan anem al SUPERMERCAT a quasi tots els nens els agrada jugar amb la bàscula dels pesos: fruites,verdures…
Quan al cap d’una estona ve la supervisora i ens renya, nosaltres pensem que això ens “talla el rollo”. Sabem que la senyora està fent la seva feina i ens fa vergonya quan ens renya davant de tot el món!
Quan som a les botigues de roba ens agrada molt ajudar a les nostres mares a buscar la talla de la roba que els agrada i també ens diverteix molt fer de detectius (amagar-nos de la mare) a la botiga de roba!
Totes aquestes trapelleries les fem en comptades ocasions. No us penséssiu pas!
Petons
Ariadna i Vanessa

A la nostra escola hi ha força baralles i insults. Ens discutim, ens provoquen… i arriben els insults i les baralles.
Nosaltres hem pensat que si ens insultem i barallem hem d’anar al mestre/a per solucionar el problema. Així evitarem
baralles i insults. Hauríem de respectar a tots els companys i companyes.
I esperem que tot aquest problema que està passant al col·legi Puig i Gairalt es solucioni. I que al pati juguem tots junts sense baralles i insults.
 
Samuel, Sandra, Carlos i Tamara

L’amistat  és una cosa molt important, perquè si et passa alguna cosa i estàs sol ningú podrà ajudar-te. En canvi si estàs amb els teus amics et podran ajudar passi el que passi. Amb l’amistat no pots jugar, no pots comprar un amic. Quan jugues amb els sentiments d’algú és molt difícil tornar a ser amics, perquè és com si li haguessis trencat el cor. Gràcies a l’amistat podem passar-nos-ho genial amb els nostres amics.

Andrea,Melani i Anabel.