Els invasors de la web!

Era un matí de juliol, jo tenia 9 anys, i sempre m’agradava anar a jugar a la platja.
Un dia la meva mare em va portar en bus a la platja, també anàvem amb el meu millor amic, en Joel, i la seva mare.
En Joel i jo vam decidir banyar-nos una mica, aleshores una gran onada ens va emportar mar endins. Vam veure una llum a uns quants metres de nosaltres, així doncs ens vam apropar; era una porta oberta que d’allà sortien rajos de fum i de llum que es veien de metres enrere. Aleshores vam entrar i era l’Atlàntica. Sota el mar un home molt estrany ens va dir que era perillós. En Joel portava una càmera però se li va trencar però jo li vaig dir:
-Joel les bones fotografies es queden al cap i al cor-.
Aleshores va dir en Joel:
-Tens raó! Vinga marxem perquè la meva mare deu estar amoïnada.
Quan vam arribar vam abraçar a les nostres mares. Després en Joel va dir:
-Mare els millors records sempre els tenim al cor-.
Tots vam marxar.
Ara ja tinc 11 anys i cada vegada que vaig a la platja encara recordo la meva meravellosa aventura.

Montse