Els invasors de la web!

Hola! Em dic Zoila i tinc 11 anys .Des que era petita he tingut molta imaginació. Per exemple, quan la meva mare encara m’explicava contes de princeses, dracs i dinosaures jo m’imaginava que estava allà davant. Ara la mare no m’explica contes, em diu que me’ls llegeixi jo.
Doncs un cop, quan estava llegint uns dels meus llibres favorits: Al país de les llaminadures, em vaig dormr. Sense voler el meu cap estava tocant el llibre i em vaig ficar dins d’ell. No sé si era un somni o no, però vaig aparèixer a El país de les llaminadures, posava: Welcome to country chuches En un altre rètol també hi posava en molts idiomes:
menors 3 anys= lacasitos
menors 8 anys=congitos
menors 12 anys=chupachups mini
adolescència=noies-piruletes/nois-chupachups
adult=xiclet
tercera edat=mega xiclet super elàstic
Així que jo seria un chupachups mini! Era de gust a llimona! Tota la gent em mirava.Un xiclet-polícia em va preguntar:
-Ep!Tu qui ets?I l’escola? Només ets un chupachups mini!
-Escola? En un país de llaminadures també s’ha d’anar a escola?
Vaig buscar una escola, em vaig ficar en la primera que vaig veure.Vaig entrar en una classe de Ciutadania: el millor per conèixer la ciutat! En una d’aquestes la professora va dir:
-Molt bé!Ara us diré la llei més important de la ciutat. Aquesta llei diu que cap humà de la Terra pot entrar aquí.I us preguntareu per què? Doncs molt fàcil. A la Terra ens vénen i després se’ns mengen.
Estava E-S-P-A-N-T-A-D-A!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Sort que tothom pensa que sóc un chupachups mini!Pero…i si només és un efecte que dura una hora?I si em pregunten com he nascut? Jo no sé com neixen les llaminadures fora de la Terra! Així que vaig començar a córrer. Molts policies em perseguien i quan estava en el pitjor tràngol…
-Dormilega! Que fas tard! Aixeca’t! Vinga que tens un examen de català!
-Que bé! Que bé!- vaig pensar.I de sobte vaig cridar:
-Només era un sonmni! Ja no estic en cerca i captura!
La meva mare estava pensant què em passava i jo estava al·lucinant.
I aquesta història ha acabat amb un final feliç, com tots els contes que la mare em llegia de petita.
Zoila.