UNA LLEGENDA DE MAR
26 octubre 2010Era un matí d´agost, feia una calor insuportable, així que vam decidir fer una festa que comencés ben d’hora i acabés ben tard, a la matinada i a la platja.
Quan va acabar me´n vaig anar al costat d´un penyasegat, era ple de roques. Vaig veure una cosa movent-se. Com era de nit quasi no veia res, vaig caure. Tot just dins l’aigua vaig veure una sirena. Ella em va tocar i va fer que no m´ofegués. Vaig nedar amb ella i em va portar a terra ferma. Jo estava tota sorpresa del que havia succeït. Aquell va ser el meu millor record de Portbou. Però abans que me n´anés ella em va dir:
-No ho diguis a ningú. És un secret.
Zoila
Comentaris recents