Els invasors de la web!

Aquest any per la falta de professorat l’escola Puig i Gairalt ha cancel·lat les sortides i colònies.
Els nens i nenes de 6è hem estat els més perjudicats perquè aquest curs anàvem de colònies amb els nostres companys i professors.
Nosaltres creiem que una manifestació no aniria malament però no podem perquè tenim classe. Una altra solució seria posar cartells.
Tots els alumnes estem desitjant que aquest problema arribi a la seva fi i poder gaudir de les sortides.
Montse i Andrea

Això va succeir a Mart.
Un dia, un austronauta de la Terra va anar a Mart, només arribar li va relliscar la bandera i li va caure en un forat. Un nen extraterrestre va veure tot el succeït, s’adonà que havia estat sense voler.
La bandera la va agafar un soldat extraterrestre. Li va ensenyar al rei i ell respongé:
-Juro i prejuro que han estat els humans.
El rei, tot enrabiat, va manar invadir la Terra.
Però el marcià, que ho havia vist tot, ho va impedir. Tota la guerra va acabar gràcies a l’extraterrrestre.
Van ser amics i van viure feliços
Fi
Fernanda

A vegades quan som davant l’ordinador, al fecebook o al messenger…etc,els nostres pares venen a xafardejar el que estem parlant amb els nostres amics/gues. A nosaltres ens incomoda una mica i tanquem la finestra. Els nostres pares pensen que estem fent alguna cosa dolenta, i comencen a preguntar per què hem tancat les finestres de l’ordinador. Nosaltres els expliquem que no és cap cosa dolenta i que són unes coses íntimes, de nosaltres. També a vegades ens ha passat que estàvem parlant amb algun familiar i ve la mare a parlar amb el familiar i de cop i volta s’obre un missatge dels nostres amics posant coses que no volem que mirin.
Per això posem aquest article, si us ha passat o si voleu comentar-ho ja ho sabeu!
Alba,Ariadna,Kiara i Vanessa.

Gràcies a la neteja segueix resistint l’atmosfera del nostre planeta Terra. La capa d’ozó també segueix resistint. Però el seu pitjor enemic és el capità Brutícia i els seus seguidors: les escombraries. Per evitar la seva invasió han creat uns contenidors: groc per als plàstics, verd per als vidres, blau per als cartrons.També han donat unes consignes: No podem llençar plàstics i els vidres al bosc perquè poden produir incendis en els boscos.
Óscar, Nimvhar i Máiker.

Els nens d’educació infantil són petits, bufons i únics. A mi m´agraden perquè em fan riure. Les seves classes són xules i alegres. N´hi ha uns que són trapelles.No paren quiets ni un sol moment.
En un instant són bufons i en un altre són dimonis en miniatura.Són una monada.
César

El divendres 29 d’ octubre celebrarem la castanyada a l’ escola.
Els nens i nenes de sisè ajudaran als del parvulari: els farem a ballar, a posar-se en la rotllana, a pelar les castanyes…
Aquest any, per als nens i nenes de sisè, aquesta castanyada serà molt especial, perquè es l’última al col·legi de Puig i Gairalt.
Després de la castanyada i d’estar amb els nens d’Infantil jugarem una estona al pati,
Ens ho passarem molt bé!

Zoila, Fernanda i Karolina

Hola, em dic Sandra, sóc d’una ciutat de Barcelona: l’Hospitalet del Llobregat.
El meu pare es valencià, d’un poble molt petit, que es diu, Ribesalbes.
A mí, des de ben petita m’agrada anar al poble per veure els avis, tiets, amics, etc…
Un dia jugant amb uns amics i la meva cosina, vam agafar la bicicleta, i ens vam anar corrents pel riu. A mig camí vaig caure de la bicicleta. Va ser un cop ben fort, quan vaig obrir els ulls, em va passar una cosa curiosa: veia als meus amics i a la meva cosina de colors: marró, verd i rosa…! Semblaven extraterrestres!! Del planeta Júpiter!!
Quan em vaig aixecar de terra, vaig sortir corrents de la por. Aviat vaig arribar a casa dels meus avis, en un segon i espantada vaig ficar-me a l’armari de la neteja, i no vaig sortir fins que que el mareig que tenia va marxar. Quan vaig sortir ja havien tornat i estaven tots espantats i preocupats per mi.
Des d’aquell moment, el rosa, el verd i el marró no m’agraden gens!!

FI

Sandra.

Aquest any el Govern de Catalunya ha decidit instal·lar pissarres digitals a les escoles. Els instituts han decidit posar ordinadors portàtils per als alumnes. Un dels motius és perquè no portin tant de pes a les espatlles.
A nosaltres ens ha semblat bona idea el tema de les pissarres i ordinadors.
Gràcies a les noves tecnologies que tenim a les escoles podrem fer moltes més activitats de les que feiem abans.

ASHLEY I PATRYCJA

Era un matí de juliol, jo tenia 9 anys, i sempre m’agradava anar a jugar a la platja.
Un dia la meva mare em va portar en bus a la platja, també anàvem amb el meu millor amic, en Joel, i la seva mare.
En Joel i jo vam decidir banyar-nos una mica, aleshores una gran onada ens va emportar mar endins. Vam veure una llum a uns quants metres de nosaltres, així doncs ens vam apropar; era una porta oberta que d’allà sortien rajos de fum i de llum que es veien de metres enrere. Aleshores vam entrar i era l’Atlàntica. Sota el mar un home molt estrany ens va dir que era perillós. En Joel portava una càmera però se li va trencar però jo li vaig dir:
-Joel les bones fotografies es queden al cap i al cor-.
Aleshores va dir en Joel:
-Tens raó! Vinga marxem perquè la meva mare deu estar amoïnada.
Quan vam arribar vam abraçar a les nostres mares. Després en Joel va dir:
-Mare els millors records sempre els tenim al cor-.
Tots vam marxar.
Ara ja tinc 11 anys i cada vegada que vaig a la platja encara recordo la meva meravellosa aventura.

Montse

Era un matí d´agost, feia una calor insuportable, així que vam decidir fer una festa que comencés ben d’hora i acabés ben tard, a la matinada i a la platja.
Quan va acabar me´n vaig anar al costat d´un penyasegat, era ple de roques. Vaig veure una cosa movent-se. Com era de nit quasi no veia res, vaig caure. Tot just dins l’aigua vaig veure una sirena. Ella em va tocar i va fer que no m´ofegués. Vaig nedar amb ella i em va portar a terra ferma. Jo estava tota sorpresa del que havia succeït. Aquell va ser el meu millor record de Portbou. Però abans que me n´anés ella em va dir:
-No ho diguis a ningú. És un secret.
Zoila