Avui tanquem una setmana complicada per a l’educació. Enmig de les juntes d’avaluació de final del segon trimestre, aquesta setmana hi ha hagut la quarta vaga que tots els sindicats d’ensenyament van convocar dimecres en contra de la política educativa del conseller d’Educació Ernest Maragall. La qualifico de complicada, o amb mal regust de boca, pel que fa al sentiment que tenim molts mestres i professors, per la insatisfacció latent que, més enllà d’haver secundat la vaga o no, tenim.

Fa unes setmanes el membre del Secretariat nacional del sindicat USTEC-STES, Ferran de Torres, ja ens va explicar aquí a Un món per educar els motius de la vaga.

Totes les organitzacions SINDICALS (USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT) acusen el conseller Maragall de voler trencar les negociacions i “jugar amb el temps” per dilatar els acords. Els sindicats es mostren farts de la política de “retallada de recursos”, a banda del nou decret d’autonomia dels centres que preveu la LEC, aprovada el juliol passat, que, segons els sindicats, anirà en “contra de la democràcia participativa” i permetrà la desregularització de les condicions laborals del professorat.

És obvi que la vaga del dimecres no va tenir la resposta desitjada pels sindicats. Del 60% de seguiment que asseguren els organitzadors de la vaga, el departament d’Educació en confirma un 22%. Amb aquesta dada facilitada pel Departament, el conseller d’Educació va afirmar que la vaga és «absolutament injustificada» i hi va afegir que «la via de la confrontació està esgotada».

El gran gruix de mestres i professors de Catalunya no hi som, a les meses de negociació amb la conselleria d’Educació. Però sí que vivim el dia a dia dels centres escolars. Sí que podem parlar de retallada de plantilles, d’endarreriment a l’hora d’ocupar una substitució, de nomenaments telemàtics poc transparents i públics, de retallada de pressupostos… I també podem explicar el nostre cansament de tantes vagues que no demostren un clar èxit de les reivindicacions, la certesa que una altra vaga empitjora la imatge dels docents davant la societat, i ens separa més de la resta d’actius en l’educació…

La majoria de mestres i professors estem convençuts que hi ha altres maneres de fer sentir la nostra veu i que no malmetin més la nostra professió. Cal imaginació.

Però el que està clar és que necessitem unitat. Com la que va demostrar el col·legi Prat de la Riba de Reus, que van fer ‘cassolada’ a dos quarts de 12 del matí en senyal de protesta, amb la participació dels pares i alumnes.

Perquè el que és de calaix és que l’educació ha d’unir pares, mestres i alumnes perquè se’ns escolti.

Educació va presentar abans d’ahir la futura Agència d’Avaluació i Prospectiva del Sistema Educatiu, Ada, una macroagència independent i externa al departament que a partir de l’any que ve tindrà la funció d’avaluar els centres, professors, alumnes i les seves polítiques educatives. L’objectiu és “passar comptes”, com explicava Francesc Colomer, el secretari de Polítiques Educatives de la conselleria d’Educació. Es veu que és una agència pionera a l’Estat que pretén radiografiar el sistema educatiu a partir de l’anàlisi constant de tots els agents que hi estan implicats per tal de saber com funciona, quins dèficits té i en quina situació s’està i què s’ha de fer per millorar.

Agències amunt i avall, l’única preocupació que tenim els mestres i professors és com pujar un nivell acadèmic que està per sota mínims, és com fer valdre la nota que posem a cada avaluació i que a final de curs es posa en dubte, és com fer que els alumnes que volen aprendre puguin aprendre malgrat els seus companys que escalfen cadira i, per molt que intentem motivar-los, no volen aprendre.

El mes de març és el mes dedicat a l’Orientació professional i acadèmica dels joves estudiants: a Valls, ahir i abans d’ahir, 4 i 5 de març, es va celebrar l’Espai de l’Estudiant, que és el saló de l’ensenyament de les comarques de Tarragona, una fira anual que se celebra a Valls (Alt Camp), de la qual enguany és el 10è aniversari. De la mateixa manera, també a Barcelona, el Saló de l’Ensenyament serà del 17 al 21 de març. Tots dos esdeveniments volen facilitar a estudiants, famílies i a tot el col·lectiu educatiu informació àmplia i actualitzada de l’oferta d’estudis a Catalunya.

A més a més, tal com anunciem al nostre bloc, aquest dilluns passat arrencava el Fòrum ‘Entr@lumnes’, un espai virtual de participació i consulta mitjançant el qual els joves interessats poden fer preguntes sobre els diferents estudis que són del seu interès a altres joves que ja estan realitzant aquella opció. El fòrum estarà obert fins el 19 de març i sorgeix de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb altres institucions.

Immersa com a professora i tutora en tota aquesta qüestió, penso en els meus alumnes de quart d’ESO. Uns alumnes que, cada un amb la seva idiosincràcia, estan a punt per fer el seu llançament a un món més proper al que ells aspiren. Després del seu pas per una educació obligatòria, ara es miren el futur amb il·lusió i amb cert respecte, alhora. El futur ja el tenen a la cantonada, i és hora d’escollir els estudis que, per aptituds i interès, seran la porta d’entrada al món laboral. Perquè el que està clar és que cal que completin els seus estudis obligatoris perquè es puguin dedicar després al que vulguin i no al que puguin.

Des d’Un món per educar, animem els joves estudiants que no perdin l’oportunitat de decidir que ara se’ls presenta i que no perdin tampoc la capacitat d’il·lusionar-se pel futur que ells somien.