http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=697655&idseccio_PK=1012
Pantalles tàctils 8 Les pissarres electròniques amb projector són una de les novetats per a les aules. Foto: FERRAN NADEU
BARCELONA
El col·legi del futur és un lloc hipertecnològic sense guixos ni pissarres verdes, ni tan sols quaderns, on els nens fan coses com ara interactuar digitalment amb els seus mestres, menjar sempre productes ecològics i llegir els clàssics en una tauleta electrònica. Per fer un dibuix utilitzen retoladors ergonòmics, i al sortir de la sala deixen l’ordinador carregant-se en un armari especial. Abans o després del pati, a més a més, són conduïts a una habitació fosca per jugar, i aprendre jugant, amb una màquina que respon al nom formidable de taula d’aprenentatge lúdica interactiva, una mena de consola gegant amb una gran pantalla al mig dissenyada per incentivar una altra cosa que també té un nom força impressionant: la intel·ligència múltiple infantil.
S’anomena mesosfera.
Imponent, aparcada en un racó fosc per la seva naturalesa exquisida –és molt sensible a la
llum–, la mesosfera va triomfar a la fira de recursos per a l’educació que es va acabar ahir a la Fira de Barcelona –Expodidàctica– no només per la curiositat dels visitants, que s’hi van acostar, van fer preguntes interessant-s’hi i van tocar-la, no només perquè els seus aires galàctics la van convertir en l’objecte més exòtic de tot el saló, sinó també perquè va ser considerada un dels productes més innovadors, didàctics i creatius de la fira, i va ser guardonada amb un dels anomenats Premis Innova (igual que el projecte Toktok, una comunitat educativa on-line per a nens hospitalitzats). El futur és una taula que ensenya als nens a pensar.
Projecte en proves
Tot i que no és futur en el sentit més estricte: n’hi ha un exemplar disponible, a part del que va ser exhibit a la Fira, que és al Col·legi Montserrat, a Barcelona –en una habitació relativament fosca–, en fase de proves, per dir-ho d’alguna manera; perquè la mesosfera és un invent recent i encara es desconeixen totes les possiblitats que té. «El que volem –explica Carles Sanz, director tècnic del projecte–, és suport institucional per posar a prova la taula. Una prova àmplia. Necessitem que tant els professors com els alumnes la coneguin, i sàpiguen tot el que poden arribar a fer amb ella».
El col·legi del futur, segons Expodidàctica, és un lloc sense guixos ni pissarres verdes, perquè les pissarres són, evidentment, digitals i interactives; segons el model i el fabricant fan coses com ara connectar-se a l’ordinador d’un estudiant, o als de tots, de manera que el que surt a la pissarra també surt a totes les pantalles, i viceversa: el que escriu o dibuixa un alumne també s’escriu o es dibuixa a la pissarra. És l’alegria d’una espècie endèmica: els que viuen un infern cada vegada que els obliguen a sortir davant de tothom.
Segons Expodidàctica, al col·legi del futur no hi ha quaderns perquè hi ha ordinadors, i de fet cada pupitre n’incorpora un de sèrie; les portes no tenen frontisses, i els extrems són de goma, de manera que els nens no s’hi enganxen mai els dits; els llibres, gràcies a un giny, els forren els pares en 20 segons, les taquilles vénen amb carregador incorporat (per als ordinadors) i els mestres confien cegament en una espècie de trípode invertit que, en paraules d’un distribuïdor, «fa de reproductor de diapositives, retroprojector i escàner alhora»: i que s’anomena visualitzador. Al col·legi del futur tot és ràpid, automàtic, digital, ecològic i divertit.
Tot i que la veritat és un tòpic: el futur ja és aquí.
