3.593.220,34 € sense IVA
1 Reply
Refranys
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3735759
Se n’ha dit que eren la primera forma d’expressió de la saviesa popular, una saviesa transmesa oralment de generació en generació. Parlem dels refranys, que podem definir com frases de to sentenciós que expressen un ensenyament o una norma de conducta.
Els refranys han estat aplegats per escriptors, filòlegs, folcloristes. El 1951 Joan Amades va publicar ‘Refranyer català comentat‘, i aquell mateix any Manuel Sanchis Guarner va publicar ‘Calendari de refranys‘.
També han estat incorporats als diccionaris. Per exemple, al ‘Diccionari català-valencià-balear‘, o Diccionari Alcover-Moll, apareix la definició del mot, i seguidament, un recull de refranys relacionats. Aquest diccionari es pot consultar de franc via internet.
De fet, la paremiologia, és a dir, l’estudi dels refranys i dels proverbis (o parèmies), és força present a la xarxa.
Refranys.com: Paremiologia catalana
N’és un exemple la pàgina Paremiologia catalana, que porta per subtítol ‘Refranys, dites, frases fetes, proverbis… Una mica de tot’. L’autor: el lingüista barceloní establert a Vallromanes (Vallès Or.), Víctor Pàmies Riudor. Aquesta pàgina aplega la major part de la recerca duta a terme per Pàmies, autor d’una dotzena de blocs, la major part sobre paremiologia: Biblioteca paremiològica, Diccitionari, Dites i frases fetes, Enciclopèdia paremiològica, Paremiologia didàctica, Paremiosfera, Refranyer català-castellà, Refranyer temàtic, Un polsim de refranys…
En cerca dels refranys més populars
El bloc principal de Pàmies és Raons que rimen, des del qual ha llançat una iniciativa participativa destinada a establir els deu refranys més populars de la llengua catalana. En aquesta iniciativa, començada el mes de març, ja hi han pres part més d’un miler d’internautes, que li han tramès una llista pròpia dels deu refranys que més tenen presents. Naturalment, la intenció és que la llista definitiva sigui representativa de tots els Països Catalans.
Refranys meteorològics
Consignem ara una altra iniciativa inclosa dins l’àmbit de la paremiologia: Badare, un banc de dades digitalitzat de refranys del calendari i de l’oratge de les llengües romàniques (derivades del llatí parlat). Al darrere d’aquesta iniciativa hi ha José Enrique Gargallo, professor del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona. Gargallo també ha estat l’organitzador del Segon Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics, que s’ha fet a Barcelona aquest mes de maig.
Música de poetes
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Presentacio
Música de poetes és un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes, algunes de les quals, hores d’ara, són difícils de trobar al mercat. A més de les cançons, hi trobareu també una sèrie de continguts complementaris sobre recursos poètics, que pot ser d’utilitat tant per al públic en general com per treballar des de diferents àmbits disciplinaris (música i llengua catalana especialment). L’espai s’actualitza periòdicament : visiteu-lo i gaudiu de les cançons i dels poemes!
Diccionari multilingüe
http://www15.gencat.cat/pres_einalex/AppJava/
Diccionari multilingüe de la Casa de les Llengües en les llengües següents:
| » totes |
El Pla Educatiu d’Entorn tanca curs amb la previsió de mantenir-se
http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=13747
El centre Isabel Besora desenvolupa l’activitat ‘Lleure a l’escola al juny’
21 de juny de 2010
El Pla Educatiu d’Entorn (PEE) de Reus ha tancat el curs 2009-10 amb un balanç de 277 activitats organitzades en 38 centres educatius, amb la previsió que aquest volum d’activitats es mantingui a partir del setembre. El director de la zona educativa de Reus, Zacaries Henar, ha preferit no desvetllar el pressupost del pla del curs vinent, però ha reiterat l’aposta de la Generalitat per aquesta iniciativa. A més, ha indicat que un dels eixos per aprovar les activitats és que siguin sostenibles per si soles i no hagin de dependre directament de les subvencions.
El PEE de Reus ha arribat a dotze mil alumnes i s’ha distribuït en dotze programes transversals, dividits en sectors de mitjans de comunicació, medi ambient, educació en el lleure, la creació artística, l’esport, l’estudi assistit, la participació de les famílies, la dinamització lingüística, els espais de trobada, les biblioteques escolars, l’aprenentatge professionalitzadors i les comunitats d’aprenentatge.
L’escola Isabel Besora ha estat un dels últims centres en realitzar una activitat del PEE, en aquest cas relacionada amb l’eix temàtic de viatges i dirigida a cinquanta-un alumnes de diverses edats, una quarta part del total de nens que hi ha a l’escola. L’activitat ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’AMPA del centre i de l’esplai Ben Enllà, i educa als més petits en les noves cultures que es troben en la seu nou país de residència.
La regidora d’Educació, Misericòrdia Dosaiguas, ha incidit en què un dels avantatges del PEE és que posa en contacte associacions i entitats reusenques que tenen alguna cosa a dir en l’educació dels nens. Per la seva banda, Henar ha assenyalat que els PEE busquen augmentar l’èxit educatiu i consolidar el català com a llengua d’ús.
D’altra banda, Henar ha explicat que la Generalitat es troba a l’espera de la cessió per part de l’ajuntament del solar de l’aparcament de camions, situat al carrer del Pintor Fuster, per poder iniciar les obres de construcció del nou edifici de l’escola Isabel Besora, actualment situada en mòduls prefabricats. El director de zona educativa no ha volgut fixar cap tipus de termini i ha defensat l’habitabilitat dels barracons, “amb els serveis necessaris”.
Ciències en xarxa
Tracta diferents temàtiques com invertebrats, la Terra, els sentits…
Podeu trobar-hi exercicis en flash, caceres del tresor, revista online, etc.
Vacances escolars de febrer
D’acord amb el que estableix l’article 7 de l’Ordre EDU/44/2010, de 8 de febrer, per la qual s’estableix el calendari dels cursos 2010-2011 i 2011-2012, per als centres educatius no universitaris, una vegada escoltat el consell escolar territorial, el director dels Serveis Territorials d’Educació ha resol per a tots els centres educatius que pertanyen a l’àmbit territorial dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, com a període de vacances del febrer les següents dates:
1.-Curs 2010-2011:
del 7 a l’11 de març de 2011
2.- Curs 2011-2012:
del 20 al 24 de febrer de 2012
La comunitat educativa de La Vitxeta fa un trasllat festiu simbòlic
http://www.reus.cat/educacio/EDU_actualitat?codi=178
Reus, 17 de juny de 2010
Al voltant de 250 nens i nenes, tot el claustre de mestres i un grup nombrós de familiars han celebrat aquest matí una festa al recinte de la nova Escola La Vitxeta. Ha estat una celebració molt emotiva, que ha començat a les 9 h del matí amb una cercavila que ha recorregut el trajecte que va des de l’escola provisional, ubicada a la plaça del Nucli, fins al nou edifici del carrer Vinebre. La comitiva ha omplert de color, cridòria i cants de celebració el recorregut que passa pel camí de l’Aleixar, l’avinguda Prat de la Riba, la plaça de la Llibertat, l’avinguda Sant Jordi, el carrer Ventura Gassol i el carrer Vinebre. Entre el coŀlectiu que omplia les voreres hi havia una cucafera amb cap de sol, cua de lluna i cos d’arc de Sant Martí, així com també la geganta Vitxeta petita que és una membre més de la comunitat escolar. Dos grups d’animació, amb percussions, gralles i un saxòfon no han deixat d’acompanyar amb les seves melodies la marxa pels carrers de Reus. La celebració ha estat possible per l’esforç dels pares i mares i de l’AMiPA del centre.
Un cop a l’escola, un espantaocells esperava els alumnes al bell mig del pati. Després de donar-los la benvinguda i que els infants cantessin tot fent rotllana al seu voltant, el peculiar personatge els ha convidat a entrar al gimnàs del nou edifici, on la directora del centre, Assumpta Ripoll, ha adreçat unes paraules al nombrós públic que omplia el nou espai. Aquest ha estat el moment que representants de les diferents classes de l’escola, del cos de mestres i dels pares han obsequiat l’espantaocells amb els records que s’enduien de l’escola vella i han expressat els desitjos per a la nova etapa que començarà al setembre.
L’any que ve, més fàcil
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/-/8-articles/183064-lany-que-ve-mes-facil.html
Afirma el catecisme escolar de Catalunya que els alumnes al final del cicle d’ensenyament obligatori han de demostrar el coneixement solvent del català i de l’anglès. Superat el llistó cooficial, els responsables educatius es van fixar com a objectiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra; és a dir, l’anglès. I per comprovar que tot això anava bé, el govern va decidir fer passar als alumnes de sisè de primària una prova de “competències bàsiques”. El resultat ha estat devastador. Ni competències ni bàsiques. Segons l’idioma, entre el 28 i el 35 per cent, rasament dit, no en tenen ni idea. Els professors d’universitat diran que tot això ja ho sabien i ja ho patien. Ara ja ho sabem tots i ho patiran els mateixos. Els responsables del departament d’Educació podrien haver admès que no ho han fet bé i deixar lliure el pas a uns altres
a veure si l’encerten més. Però s’han estimat més atribuir el fracàs “a la pujada del llistó
de la prova”. Si només és
això, cap problema. L’any
que ve que la
facin encara
més fàcil!
«No fa falta flagel·lar-se»
Ernest Maragall: «Catalunya està en el mateix nivell de França. No fa falta flagel·lar-se»
JORDI CASABELLA
BARCELONA
BARCELONA
Si els resultats de la prova ja no van ser bons fa un any, no sembla gaire prudent haver augmentat ara la dificultat dels exàmens. –El que ens interessa és conèixer-nos bé a nosaltres mateixos. Ara comptem amb una prova magnífica, que ens permet un coneixement en profunditat. Volem anar lluny. El nostre objectiu no és tenir una bona imatge. Conèixer-nos amb detall és la millor manera de poder enfocar qualsevol procés de millora. No estem des d’aquest punt de vista pitjor, sinó millor, perquè tenim una mesura més fina.
Ernest Maragall, en el transcurs de l’entrevista, feta al seu despatx de la Via Augusta de Barcelona, dimecres passat. ALBERT BERTRAN
–Si l’any passat els resultats van ser dolents…–Dolents no és la paraula. No hi estic d’acord. No van ser dolents ni l’any passat ni aquest. Són els que són, els que reflecteixen correctament una determinada realitat. Però han de ser millors.
–Que un de cada quatre estudiants no dominés llavors les competències bàsiques…–Això és el que no és acceptable i per això diem que han de ser millors. Ara tenim una fotografia precisa. Com a país i com a Administració, això és positiu. Estem en condicions de millorar decididament la nostra prestació perquè quan aquests alumnes arribin a quart d’ESO i siguin valorats per l’informe PISA obtinguin més puntuacions. Els resultats es corresponen amb la nostra trajectòria, la nostra realitat i la intensitat dels processos de canvi dels últims anys.