De tant en tant, és necessari reprogramar-nos la vida; parar el tren, baixar-nos a l’estació, descansar i reflexionar una miqueta, i tornar agafar el tren.
Al llarg del viatge, haurem de compartir, a través de diferents formes… Entre aquestes formes, es troba un acte molt antic: regalar.
Regalar és recordar, oferir, reconèixer les persones, fer-los atenció i fer-les sentir “presents”. Els regals tenen ànima pròpia, marquen la ment i l’esperit de les persones amb records duradors.
L’inici de curs vol dir: agendes plenes de deures, conflictes entre companys de classe, ensurts, emocions violentes reiterades, baralles familiars, dijustos, i moltes coses més de la vida.
O també, vol dir: tornar a veure els companys de classe, a passar-ho bé aprenen conceptes nous, a conèixer noves amistats, a participar a classe, a descobrir noves experiències, a compartir amb la família les activitats fetes, a riure i moltes coses més de la vida.
És normal, proposar-se metes en començar el nou curs, però quan són massa ambicioses i no es poden complir produeixen angoixa; hem de ser realistes i adoptar una forma de ser autoexigent dins les nostres possibilitats, no amb expectatives massa altes, ni massa perfeccionistes i ni massa competitives.
Exercir l’autoritat en l’institut no és manar, és organitzar, respectar als alumnes i fer-se respectar.
Alguns adolescents en l’actualitat no tenen referents per a identificar-se, desconeixen les jerarquies i la necessitat del compliment de regles per a la convivència.
A casa han perdut la comunicació; els pares no tenen temps per a escoltar als fills i estan massa cansats per a mantenir l’organització de casa seva i per a complir i fer complir els rols. Una casa és com un vaixell, ha de tenir un timó ferm per a no anar a la deriva i a més una organització que permeti complir a cadascú la seva tasca amb disciplina i entusiasme. Exercir l’autoritat no habilita a cridar o a insultar ni a faltar el respecte als fills.
Perquè els professors puguin mantenir la disciplina en classe, haurien d’identificar als caps disruptius que lideren al grup, i situar-los en els primers seients, per a mantenir el control i al mateix temps tenir l’oportunitat de fer-los participar en classe incentivant el seu interès i la seva motivació. Des del primer dia els professors haurien de fixar les normes clares de comportament, i sempre donar exemple, perquè els adolescents s’identifiquen amb ells.
Què fàcil és la teoria, però posar-ho en pràctica?
El riure és una potent eina curativa. Riure amb tot el cos provoca la participació de 400 músculs, s’alliberen endorfinas (1), se segrega adrenalina (2), es ventilen els pulmons, es relaxen els músculs, es tranquil·litzen els nervis, augmenta el desig, alleuja les digestions, retarda l’envelliment i augmenta la vitalitat general. És un estímul eficaç contra el stress, la depressió i la tristesa.
Els nens riuen més que els adults, que solen estar massa seriosos. Una forma de motivar el riure és fer ganyotes enfront del mirall i el sol fet d’estendre el llavis en un gest de franc somriure produïx en l’organisme secreció d’hormones sanadoras (3).
Creus que aplicar i promoure l’ús del riure i l’humor com a mitjà per a millorar la salut física, mental i emocional dels nostres alumnes fa augmentar l’estudi, reduir conflictes interpersonales i millorar l’ambient de treball a classe?.
(1) http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=1646
(2) http://es.wikipedia.org/wiki/Adrenalina
(3) http://www.solociencia.com/medicina/sistema-endocrino-hormonas.htm
La clau per a ser feliç sembla estar a assolir o executar petites accions que fan la diferència.
Idees:
- No donar-li massa voltes a les coses.
- No quedar-se pensant en les coses negatives.
- Gaudir dels moments simples.
- Pensar a un bon record quan s’estigui trist.
- Escollir cada nit algun episodi agradable del dia.
- …
No es tracta d’arribar al cim de la muntanya ni de passejar al voltant de la muntanya: la felicitat és l’experiència d’escalar fins al cim. EL sentit de felicitat, segons els especialistes, està en l’interior de cadascun.
I si la felicitat sembla estar dintre d’un, caldrà conèixer-se prou perquè aquesta emergeixi, estàs d’acord?
Després d’alguns anys de donar classes, exactament vint-i-sis, no he sabut trobar la fórmula o “pòcima” màgica per obtenir l’èxit escolar.
Podem veure que el rendiment acadèmic depèn de múltiples causes que constitueixen una complicada xarxa en la qual és molt difícil precisar la importància concreta de cadascun d’aquests factors. Podríem definir-ho amb la frase de que “cada alumne és un món”.
Dels diversos factors que podem trobar (intel·lectuals, de personalitat, d’hàbits d’estudi, d’interessos professionals, del clima familiar, de les amistats, de l’entorn social, …) puc dir que són els hàbits d’estudi els quals tenen major capacitat predictiva seguits de les aptituds intel·lectuals.
També puc confirmar la idea que els resultats obtinguts en les proves de intel·ligència o aptituds no expliquen per si mateixos l’èxit o el fracàs escolar, sinó més aviat les diferents possibilitats d’aprenentatge que té l’alumne. Per tant, hi ha una relació significativa entre aptituds intel·lectuals i rendiment, on el valor fonamental resideix en la constància de la seva presència més que en la capacitat predictiva d’aquestes aptituds. Tanmateix, els interessos professionals i el clima escolar no tenen un valor predictiu sobre el rendiment acadèmic de l’alumne.
Finalment, remarcar que si són els hàbits d’estudi els factors que tenen un major poder predictiu del rendiment, ens convida a insistir en la importància de millorar tots els aspectes relatius a l’estudi que, sens dubte, es traduirà en resultats escolars més satisfactoris.
Però aquesta idea no és nova, com ja deia el meu avi que: «…el treball substitueix al talent, o millor dit, crea el talent». Només em queda afegir que a tots ens correspon sumar esforços per a millorar les condicions educatives dels estudiants.
Tot canvia. Dintre d’un temps no molt llunyà segurament molts estudiants s’inscriuen en cursos que entre les matèries que s’estudiaran destacaran: autoestima, empatia, amistat, amor, els assoliments personals, la creativitat, l’espiritualitat, l’humor… Cursos en els quals aprendran com canviar la seva visió del món i els seus estats d’ànim per a augmentar la seva felicitat.
La psicologia positiva es centra en la felicitat, l’autoestima i la motivació i aquestes característiques influïxen en l’ànim de les persones ajudant que aconsegueixin l’èxit i que encarin la vida amb alegria.
Com a professionals de l’ensenyament, cal enfocar les nostres classes creant un pont, unir l’accessibilitat i la diversió de l’autoajuda amb la rigurosidad i la substància de la matèria impartida, és important trobar-li el costat positiu a tot.
Des de fa temps, hi ha instituts on es proposen aquests crèdits variables. Però, que hagi de formar part del curriculum un curs per a ser feliç, ens fa pensar i reflexionar, no sé l’efectivitat que tindran aquestes matèries o cursos, però qualsevol recurs que pugui ajudar que siguem més feliços i estiguem més satisfets amb les nostres vides és benvingut.
Sóc el tipus més afortunat del món. Mai no vaig tenir realment una feina…. Vaig ser jugador de tenis, després entrenador, després representant i també periodista esportiu. El tenis professional ha estat la meva vida. Ni una vegada ho vaig sentir com un treball o feina…
Què serà per a tú la feina?
No podem saber de què treballaran, ni què representarà pels nostres alumnes en el futur, ni sí serà per ells alguna cosa de tot això… Però sens dubte, ocuparà gran part de la seva vida. És important orientar-los i que valorin la importància d’aquesta decisició.
Algunes qüestions a plantejar:
- Si el treball representa gran part de la nostra vida, poden
ambdós (vida i feina) estar dissociat?
- Si desitgem una vida de qualitat, com hauria de ser la nostra feina?
Si a la teva classe o a la teva feina necessites:
* Poder palar més obertament
* Dir “no” sense sentir-te culpable
* Desenvolupar la teva confiança
* Demanar el que desitges sense sentir-te incòmode
* Millorar la teva participació en les classes
* Entendre i defensar els teus drets
* Donar la teva opinió sense sentir-te malament
* Assolir millor clima i col·laboració de la classe
* Rebre crítiques sense posar-te a la defensiva
* Actuar amb calma davant company/es agressives o passives
* Valorar les teves necessitats i les dels altres
* Escoltar amb empatia sense deixar de sostenir la seva posició
Pots aprendre una habilitat anomenada “asertivitat”. Treballar efectivament requereix comunicar els nostres punts de vista sense ser agressius i contemplar els dels altres sense ser passius. Requereix confiança per a dir el que pensem o el que fem, tant com per a escoltar el que pensen de nossaltres. Per a poder fer-lo, hem d’aprendre a ser “assertius”
Segurament hem viscut i hem après moltes conductes -passives o agressives- davant situacions conflictives. No obstant això, aquestes conductes poden ser reemplaçades per altres assertives, que ens permetin assolir millors resultats. La asertividad no només és molt útil en l’institut, sinó que és fonamental per a la nostra vida… ja que és l’habilitat per a posar límits: no el tipus de límits que ens “defensen”, sinó aquells que ens “defineixen” com persones!
Existeixen moltes persones que, quan estan en desacord, lluiten o fugen.
La lluita pot vestir-se de moltes maneres, que van des de la violència o les expressions de fúria i odi, fins al sarcasme subtil, les respostes incisives, les rèpliques enginyoses o l’humor despectiu.
La fugida també assumeix formes diverses. Una d’elles consisteix simplement en retirar-se, sentint llàstima per un mateix. Una altra, és l’adoptada per persones que fugen fent-se cada vegada més fredes i indiferents, eludint la participació i la responsabilitat.
Per a enfrontar amb efectivitat un desacord, no n’hi ha prou amb la intel·ligència: cal una mica paciència, d’autocontrol i de valentia. Es requereix, en resum, una considerable maduresa, la qual només s’arriba a través d’un adequat procés de desenvolupament personal.