Aturar per uns dies el ritme frenètic del nostre temps ens permet enviar-nos postals, poemes i desitjos de felicitat. També tenim la possibilitat de dedicar-nos a pensar en els altres, ni que sigui per comprar o elaborar un regal, o pensar l’àpat que ens plaurà a tots i farà que aquests dies siguin encara més especials.
A casa, després de fer cagar el Tió hem sopat peix i marisc, i al dinar de Nadal sopa de la reina, filets amb foie i salsa de ceps i compota de poma, pinya, turrons, neules…
Entre les felicitacions i poesies que he rebut, aquestes m’han arribat especialment, la que m’envia la Marta Turró:
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
Montserrat Abelló
La que m’envien les companyes/s del CRP:
De les boires incertes
i dels anys de grisor
en naixeran llums
de futures certeses
i enrenous i cridòries
de nova il·lusió.
Als ulls apagats
retornarà la vida
i les mans oblidades
retrobaran sendes
d’altres mirades
amb cor de Nadal.
I la de l’escola Carrilet:
És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure’m
quan la nit es fa més freda
quan forgem un món millor.
I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia
les encens amb un somriure
quan em parles amb el cor.
