feb. 04 2010
feb. 04 2010
Espais escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català
des. 08 2009
Anímics silencis
La pastora plora desconsoladament davant les peces de ceràmica / esmicolades a terra i engolides, amb fredor, per la mel que contenia l’atuell. / L’antiga dolçor s’ha confós ara, molt violentament, amb la sorra bruta / del jardí mig abandonat, buit, fosc i clos en el més cruel dels anímics silencis…
Carme Ramilo i Martínez
1 novembre 2009
des. 04 2009
L’atles furtiu, d’Alfred Bosch
des. 04 2009
Juga i conjuga verbs…
nov. 08 2009
Bufallums. Taller de creació de ninots
Són titelles i ninots d’artesania elaborats amb paper reciclat, sense utilitzar cap tipus de motlles, modelats un a un.
nov. 08 2009
La Títera
Putxinel·lis elaborats artesanalment. Els models representen personatges fantàstics i de tradició popular. Joguines didàctiques i lúdiques, que promouen la interacció i la participació de tota la família en l’acció i el joc.
MARC GUBERN
set. 11 2009
Leyna Müller
La Leyna Müller Bonals, una noia de trenta-dos anys, metre seixanta-vuit d’alçada, ulls expressius de color marró verdós, pestanyes llargues, llavis prims, celles arquejades, cabellera rogenca i voluminosa i mirada tímida i provocativa, apareix sobtadament en escena, impacient i intranquil·la. Ha quedat al centre de Frankfurt, a l’Alte Main Brücke, a prop de l’Struwwelpeter Museum, amb una poetessa, traductora i crítica literària barcelonina amiga seva. El rellotge de la Catedral toca amb insistència les sis de la tarda. Ja fa més de mitja hora que la Leyna espera l’escriptora. L’avió provinent de Barcelona havia d’aterrar a un quart de cinc a la terminal 1 de l’aeroport de Frankfurt Rhein-Main-Flughafen, el segon aeroport més transitat d’Europa. La protagonista comença a sospitar que algun imprevist de rellevància ha provocat l’inusual retard. La noia, cada vegada més inquieta, decideix prolongar la seva espera al cafè Metropol del carrer Weckmarkt. L’aroma insinuant d’un cafè es confon, escassos minuts més tard, amb unes imatges que se li claven a la retina com pues d’eriçó: el presentador del canal de notícies de la televisió pública alemanya ARD comunica que hi ha hagut un atemptat bomba a l’aeroport de Frankfurt, amb quatre víctimes mortals i quinze ferits greus; l’alcaldessa de la ciutat, Petra Roth, informa des del mateix aeroport que els serveis de seguretat de l’estat estan fent tot el possible per investigar les causes concretes de l’explosió. Els ulls de la Leyna s’han omplert sobtadament de temor i de ràbia. Es beu d’un glop el mig cafè que encara descansa a la tassa, el paga al cambrer de la barra i surt rabent per buscar un taxi i anar cap a l’aeroport. El taxista, un home prim de cara pigada i ulls verds i petits, intenta oferir-li una conversa forçada sobre l’atemptat, però la jove, preocupada, decideix exiliar-se mentalment dins el vehicle. Mentre dura el trajecte de vint escassos minuts no pot evitar fer una retrospectiva de la seva família: les bombes també van marcar cruelment els seus avantpassats.
La Leyna va néixer a Frankfurt am Main el 20 de novembre de 1975, justament el dia que Carlos Arias Navarro, amb veu d’ultratomba, pronunciava per a la ràdio i la televisió espanyola la frase “Españoles, Franco ha muerto”, una sentència final esperada per a molts, entre ells, els avis materns, Quim Bonals i Rosa Mercadé. A finals de març de 1939, poc abans que el dictador s’autoimposés definitivament com a vencedor absolut, aquests havien fugit dels atroços i anihiladors bombardejos i de la ferum de mort. A Llançà, el matrimoni va iniciar el dur i llarg periple fins a Ginebra passant per França: Portbou, Banyuls, Port-Vendres, Argelès, Perpinyà, Arles, Avinyó i, finalment, a l’oest de Suïssa, Ginebra, on vivia una germana de l’avi, casada amb un farmacèutic suís. Durant el primer any, en Quim i la Rosa es van instal·lar a casa dels parents, a la Rue de l’Athénée, a prop del parc Promenade des Bastions, a la ribera dreta del riu Arve. En estabilitzar-se econòmicament, van poder llogar un pis de sostres alts amb increïbles vistes al llac Leman i a la desembocadura del Rhone. El 1942, any en què es llegia a la premsa de Ginebra i d’Europa l’esquela del conegut novel·lista Robert Musil, va néixer la primera i única filla del matrimoni, Àngela Bonals Mercadé. Vint-i-cinc anys més tard, el 1967, la família es va traslladar a Frankfurt am Main per motius laborals del pare, que exercia de metge. Àngela Bonals, llicenciada en traducció i interpretació a Ginebra, va començar a treballar poques setmanes més tard com a traductora i correctora en una editorial petita situada a prop del teatre Städtische Bühnen de Frankfurt, a la Neue Mainzer Straße, empresa on va conèixer l’alemany Bertran Müller, nascut en plena segona guerra mundial, el 1940, i amb qui el 1969 es casaria. El 1971 va néixer Aldous, que moriria amb només dos anys d’edat d’un neuroblastoma irreversible. Fins quatre anys més tard no naixeria el segon fill de la parella, una nena, la nostra protagonista, Leyna Müller Bonals.
Leyna Müller, llicenciada en filologia alemanya per la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt, actualment viu sola, independitzada dels seus pares, en un àtic molt lluminós del número 9 d’Eckenheimer Landstraße de la mateixa ciutat, a prop del von Bethmann Park. Els avis materns van morir a finals dels anys vuitanta. Treballa des de fa cinc anys com a redactora en la secció de cultura del diari Höchster Kreisblatt. La noia, de veu molt sensual i amb ànima d’autèntica escriptora, ja ha publicat, tot i la seva joventut, dues novel·les i algun conte. En aquests moments la Leyna està preparant un reportatge sobre la Fira del Llibre de Frankfurt, motiu pel qual també havia concertat la trobada amb l’escriptora, de qui encara no tenim cap notícia. Aquesta darrera, nascuda a Terrassa l’any 1941, estudiant eterna de la llengua alemanya i enamorada de l’obra de Virginia Woolf i del cercle de Blomsbury, forma part del grup d’escriptors presents a la Fira. La intel·lectual ha estat convidada a passar quinze dies d’octubre a casa de la Leyna. Es van conèixer quatre anys enrere, arran de la presentació de la traducció a l’alemany d’un poemari de la barcelonina. La Leyna assistia llavors a l’acte en concepte de periodista per al Höchster Kreisblatt. Durant aquest temps d’amistat, les dues dones s’han pogut conèixer els gustos i les aficions: el conegut formatge de la comarca de Hessen acompanyat per les fines tires de ceba i pel típic vi de poma o sidra embogeix de plaer estomacal la catalana. La Leyna ho sap i sempre n’hi té preparat a la nevera. Alguns dels indrets que a totes les anteriors visites de l’escriptora a la ciutat alemanya han estat visitats tornen a ser escodrinyats de manera voluntàriament insistent: el barri de Sachsenhausen; la casa natal de Goethe; la Maintower; la zona de Messeviertel, amb la torre Messeturn; la plaça de l’Ajuntament antic, el Römer; el Museum für Moderne Kunst; el Güntersburg Park, al nord-est de la ciutat; el Jüdischer Friedhof o cementiri jueu, al Battonnstraße, on descansen les restes del psiquiatre alemany Alois Alzheimer i les de la seva dona; la Domplatz; la biblioteca Statdbücherei Frankfurt am Main, on en aquests moments hi ha la mostra Bibliothek Katalonien. Cada vegada que l’escriptora barcelonina torna a la Mainhattan europea de museus i de quietud a la riba esmaragda del riu Main, la Leyna li descobreix un racó nou, peculiar i curiós.
Tota aquesta fugacitat de pensaments i records que ara se’ns apareixen, de manera il·lògica, ordenats en la línia del temps és rebentada asfixiantment per la multitud de sirenes dels vehicles d’emergència. El taxi s’atura a uns cent metres de la terminal 1 de l’aeroport. Un cordó policial i tanques de seguretat impedeixen l’accés de qualsevol persona no autoritzada. La Leyna paga al taxista els vint euros del trajecte i s’acomiada d’ell amb veu tremolosa. L’home s’ha quedat de sobte sense veu davant la hiperbòlica visió. Estavellada contra l’accés principal de la terminal, una furgoneta blanca calcinada que encara desprèn una columna de fum. A prop del vehicle-bomba, a terra, enmig de bassals de sang, cossos immòbils coberts des del cap fins als peus amb mantes tèrmiques. Contínues corredisses dels serveis mèdics per atendre els ferits. La Leyna, aterrida, fixa la seva mirada en una nena d’uns tres anys que s’arrapa plorant, desconsoladament, al coll d’una noia amb bata blanca. S’imagina a ella mateixa al costat del cos fred de la seva amiga i una forta suor l’envaeix. Sent com la respiració se li va tallant per moments i com el món comença a girar descontroladament al seu voltant. Tanca els ulls, però el malestar no s’atura. Necessita recolzar l’esquena contra un Jeep Cherokee gris mal aparcat. Unes fastigoses ganes de vomitar li apedreguen l’estómac i no pot evitar expulsar el poc que li queda en ell. Li sembla sentir el so del seu mòbil. Les mans li tremolen i li resulta difícil obrir la bossa de mà. Miraculosament, la veu de l’amiga que li truca des de l’hospital de Frankfurt, on ha estat traslladada en ambulància dues hores enrere per cremades de primer grau als braços i a la cara. La noia deixa l’escena de l’horror. Estranyament, el mateix taxista, prim de cara pigada i ulls verds i petits, és novament qui la retorna, ara en un absolut silenci, a la ciutat. La Leyna només pensa en estrènyer fortament la seva amiga i oferir-li novament els racons més captivadors de la ciutat nafrada del Main.
Carme Ramilo i Martínez
El conte “Leyna Müller” ha estat publicat en el volum homilia 2008. Premis literaris Homilies d’Organyà, edicions Salòria, La Seu d’Urgell, agost 2009, pàg. 209-213
ago. 28 2009
La vinya dels sentits
Una simbiosi màgica entre poesia i música gràcies a l’escriptora i bona amiga Roser Guasch i al compositor, guitarrista i fundador del grup de rock català Lax’n Busto, Pemi Rovirosa.
http://www.youtube.com/watch?v=h_DWB8fNp…
ago. 18 2009
Presentació del volum de contes Homilies d’Organyà el dissabte 5 de setembre
Els dies 4 i 5 de setembre, va tenir lloc la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà i presentació del volum que aplega els contes del darrer certamen literari Homilies d’Organyà. Hi vaig presentar el relat “Leyna Müller“, a través del qual vaig viatjar novament a una ciutat que considero molt especial: Frankfurt am Main…
ago. 07 2009
Xavier Pujol o la sensibilitat artística a través de l’objectiu
nbsp;http://web.me.com/xavier_pujol/Sitio_web…
Et convido a endinsar-te en la sensibilitat artística materialitzada en fotografia.
El programa Apple QuickTime et permetrà poder escoltar la música de fons.
ago. 02 2009
Entaforades…
Vall d’Hebron
23-7-09
10.47 hores
Rètol gris i verd.
Consultes (Cons.) Externes
Traumatologia (7 a 11)
Portes 7-8-9-10-11 (indicades amb tres fletxes cap a dalt des de la meva col·locació)
Porta 6 (indicada amb tres fletxes cap a la dreta des de la meva col·locació)
Més de vuitanta persones entaforades en els seus pensaments. Una senyora amb camisa de color festuc, llegint un Lectures, i aguantant una bossa de plàstic de base:
Benitosports
Una infermera que ens posa la tele per evitar que el brunzit humà vagi augmentant (mirarem TV5). La pantalla, d’esquenes a mi; al fons de la sala, una altra pantalla, llàstima que amb un canal diferent. Sincronitzarem, doncs, el so d’un canal amb la imatge de l’altre. Un noi de vint i escaig anys a la meva dreta, en cadira de rodes, amb jersei lila, que també ironitza sanament sobre la sentència de la infermera (“Les pongo la tele para que no hablen”). De moment, està causant efecte.
Mai havia parat tanta atenció al disseny de les crosses. N’hi ha de ben curioses. Sempre m’ha sorprès que la seva relativa lleugeresa pugui suportar tant de pes. Una premissa: no ens refiem mai de les aparences, mai…! Ens podem equivocar!
L’espera dels pacients es reflecteix en el gres polit, brillant. De moment no hi ha cap ànima que destaqui per la impaciència, tot i que alguna faç comença a desencaixar-se lleugerament…
Carme Ramilo i Martínez
ago. 01 2009
Sensació…
Àrea de servei La Selva (Les Medes), Maçanet de la Selva
1-5-09
Sensació de dissabte. Corrua contínua de vehicles moguts pel batec desitjat de vacances. Taules plenes i una filera d’afamats al self-service de l’àrea de servei, esperant poder omplir el pap i continuar el seu trajecte vital per l’asfalt. Els crits d’un infant em penetren i em recorden que estic viva, que estimo, que em sento feliç per existir… I la tassa i el plat de ceràmica blanca xuclen la meva mirada i arrosseguen la meva mà cap a ells. El cafè se m’ofereix als llavis sensualment… i besa cada racó de la meva gola, amb plaer…
Carme Ramilo i Martínez
jul. 31 2009
Un dia qualsevol
Un dia qualsevol, et despertes i et preguntes què hi fas, aquí. Recordes La vida es sueño o Niebla i parles amb el teu propi ésser per trobar una resposta que no arriba mai. Plaça Major. Interior d’un bar modern arrecerat sota la torre de defensa. Àmplies vidrieres que m’ofereixen la visió d’una pluja atractiva i molt sensual, la visió d’un plataner centenari que és el clímax de l’espai, la visió de cinc columnes de cadires de terrassa metàl·liques, lligades entre elles d’una manera harmònica i compenetrada. I sis taules d’alumini que evoquen els tubs sensibles d’un orgue molt vital. I uns francesos a la taula del costat, que em transporten per uns moments a un espai físic aliè al real.
Carme Ramilo i Martínez
Llançà, 28 març 2009
jul. 24 2009
La fotògrafa Judith Vizcarra exposa al Palau Solterra de Torroella de Montgrí fins al 13 de setembre 09
13 jun 09 - 13 set 09 / 19:30 h.
Exposició
Judith Vizcarra
On són les dones?.
Fotografia
PALAU SOLTERRA
La Sala del Pou i de les Cavallerisses acull entre el 13 de juny i el 13 de setembre l’exposició de Judith Vizcarra (Mollet del Vallès, 1959) On són les dones?
L’artista és guanyadora del Premi de Fotografia Contemporània Torroella de Montgrí, que atorga la Fundació Vila Casas, i la mostra recull una quinzena d’obres de gran format fetes entre l’any 2007 i l’actualitat. Centrada en la temàtica del retrat, com a manera de coneixement i anàlisi del nostre propi jo, l’artista experimenta amb la multiplicitat de facetes que interpreta l’individu a l’hora de mostrar-se als altres, i planteja, des d’una mirada subjectiva, el reflex de la nostra ànima.
http://www.jvizcarra.com/
http://www.fundaciovilacasas.com/ca/proj…
jul. 24 2009
Quietud
I la màquina de cafè mutila l’encant de la visió del carrer:
una vorera humida pel contacte sensual amb la pluja,
una pell del mar seduïda per la grisor atractiva del cel,
unes barques que reposen amb total quietud,
després d’haver fet l’amor amb la nit.
I jo, davant aquesta visió enamoradissa i inevitable,
fosa en desig de viure cada sensació, ara i aquí…
Carme Ramilo i Martínez
Llançà, 28 març 2009
jul. 24 2009
L’olor
L’olor de tu s’ha confós amb l’aroma de sal
d’una cala solitària que batega en el record…
Ni un sol instant, la meva ment aconsegueix
deslliurar-se del cadenat del teu somriure dolç.
I em sento presonera dels teus mots,
de la tebior de la teva pell…
Carme Ramilo i Martínez
Llançà, 20 agost 2008
jul. 22 2009
Tapa d’orella de porc en el microcosmos
Una tapa d’orella de porc a la gallega
amenitzada per una cervesa Estrella Galícia ben fresqueta.
Figures humanes movent l’esquelet al ritme de Manolo Escobar,
sota el recolliment d’uns plataners que es mouen, tímidament,
de bracet del vent:
Lo mismo que estás sufriendo yo también sufrí por ti!
Intento escriure algun vers inspirada en tot aquest cosmos
de microescenes riques en expressivitat.
Una noia rossa amb cabell curt, ballant amb tot el cos
(inclosa la mandíbula), asseguda, però, al banc de la paradeta gallega.
El firaire d’un estant de pomes ensucrades, que recull els seus deliciosos fruits…
desitjant amb la mirada (o això és el que percebo)
que el proper dia el desig prohibit afaiçoni nous adeptes…
Carme Ramilo i Martínez
Plaça de Can Borrell, Mollet del Vallès
Estiu 08
(Vivim en un món circular: les escenes són, per tant, similarment repetibles)
jul. 21 2009
Ció Abellí, art indiscutiblement humanitzat
jun. 29 2009
JE T’AIME - LARA FABIAN LIVE “NUE -2002″
jun. 06 2009
La meva ànima, amb cos, i tu…
He pensat sempre que pertanyem a la terra, i no a la inversa,
tal com alguns il·lusos amb innocència voluntària, i irracional, volen fer creure.
Sempre he sentit passió per l’aroma encisadora de la vida.
I ho vaig descobrir quan et vaig tenir al davant, salvatgement:
la meva ànima es va desfer sota el desig roent de tocar la teva pell,
humida i fresca (més aviat gèlida), transparent, atractiva…
La meva ànima, amb cos, i tu… I el silenci de l’indret aïllat de ments asfixiants.
Només la meva ànima, amb cos, i tu… I la lluna que ens convida a passar
la nit amb ella, sota el jaç dels estels, sota el mantell de la quietud encisadora
d’una foscor tènue i càlida, alhora. I estiro els braços per abraçar-la,
però la distància, inabastablement contradictòria, em fa tornar a la realitat.
I t’acarono, i tu et remous amb subtilesa mentre gemegues sota la lluna.
Les teves aigües s’obren a mi. I introdueixo cada un dels dits amb serenor,
deixant-me endur pels forts desitjos que em guien a tu, gorga encantada.
I apropo els llavis al dolç plaer de veure’m reflectida en tu. I et sento a prop…
I t’acarono, ara amb els ulls i amb la mirada del fons del cor…
I t’acarono… gorga encantada…
A la gorga del Salt del Brull de Sadernes (Alta Garrotxa)
Poema: Carme Ramilo i Martínez
Foto: Pep Giménez
mai. 31 2009
Com arribar al silenci, a la quietud, a la calma total…
http://www.vimeo.com/133964 http://video.google.es/videosearch?q=relajación&hl=es&emb=0&aq=f#
De la mà d’Alfonso Acero: http://www.alfonsoacero.com elemento aire relajacion guiada alfonso acero
Amb aquest treball, l’autor ens guia a un dels objectius de la relaxació profunda, arribar al silenci, a la quietud i a la calma total.
mai. 30 2009
Mòbils taques blanques
Tanco els ulls i recordo les mòbils taques blanques, acolorint, inquietes, amb bellesa,
el sòl del Parc. I un profund desig d’acostar-me a elles i acaronar-les em posseeix ara,
novament, com en aquells dies de repòs, però la veu dels savis o dels experimentats
em diu que no ho faci, que reprimeixi els meus instints més viscerals,
que les abraci només amb la mirada, a través de la distància,
absorvint el plaer que, ineludiblement, mirar-les em provoca.
El meu cos decideix frenar els impulsos. La meva ment continua amb la veu de l’infant
a dins que li murmura a cau d’orella, entremaliadament, però tendra, que m’hi acosti,
amb prudència, sense temor, fins que elles, hipnotitzades pel meu desig de tocar-les,
es rendeixin als meus dits i em regalin la seva majestuositat. Tanco els ulls i recordo…
Carme Ramilo i Martínez
A la bellesa captivadora de les oques del Parc Nou d’Olot
mai. 25 2009
L’exposició al Palau Robert “L’Art de l’engany” recorre la història dels efectes especials en el cinema
La indústria dels efectes especials en el cinema i la seva evolució al llarg de la història centren el contingut de l’exposició “L’Art de l’engany”, que el 20 de maig va obrir les portes al Palau Robert de Barcelona, amb el suport de la CAM (Caja Mediterráneo). L’exposició també recull, en un lloc destacat, els treballs de David Martí i Montse Ribé premiats amb l’Oscar de 2007 al millor maquillatge per la pel·lícula El laberinto del fauno.
http://www20.gencat.cat/portal/site/PalauRobert?newLang=ca_ES
mai. 21 2009
El poeta Mario Benedetti s’acomiada amb més de 80 obres
Biografía para encontrarme, el llegat literari del poeta Mario Benedetti (14 setembre 1920 - 17 maig 2009)
http://amediavoz.com/benedetti.htm
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Adios/poeta/compromiso/elpepucul/20090517elpepucul_6/Tes
http://www.youtube.com/watch?v=pGN6M0FxzEw
http://www.youtube.com/watch?v=wy6zLFLO7iw&feature=fvsr
http://www.youtube.com/watch?v=TutOPJa4_cI&feature=fvsr
http://www.youtube.com/watch?v=CR_HrkI90KU&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=3Q4myDcshGY
http://www.youtube.com/watch?v=g4WnwYIOfSE
http://www.youtube.com/watch?v=1FMWZvV28cU (Poema de Mario Benedetti, de la Pel·lícula El lado oscuro del corazón)
http://www.youtube.com/watch?v=DCj4hLJqJyE
mai. 03 2009
París no deixarà mai d’enamorar els cors que volen xuclar cada una de les gotes de nèctar de l’existència fugissera i pura de la vida…
abr. 27 2009
Descobrim la figura de l’extraordinària cupletista catalana Càndida Pérez
| Materials per a conèixer la Càndida Pérez i alguns dels seus cuplets
Nota: Aquest document s’ha creat pel CEIP Ferran Sunyer de Barcelona. |
http://www.ub.edu/ntae/candida/
Hi trobareu enregistraments de cuplets!
Endinseu-vos en la seva vida!
abr. 24 2009
Sortosament, el cruel cinisme humà és substituït en ocasions per la bondat… Cadascú i cadascuna de nosaltres ha de demostrar, sense temor, al món sencer que es mereix un respecte per formar part de la vida…
Tothom, absolutament tothom, es mereix una oportunitat. Si us plau, mirem a l’interior i no ens quedem mai simplement amb l’aspecte… He de reconèixer que m’he emocionat, i molt… Us recomano que mireu el vídeo sencer.
abr. 23 2009
Feliç Sant Jordi 2009
Propostes literàries i activitats diverses amb motiu de la diada
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3573470
http://www.edu365.cat/stjordi/
http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/jordi/index.htm
http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/llegenda.htm
http://www.totcontes.com/view.php?p=C:santjordi
http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cat/llegenda.htm
http://www.youtube.com/watch?v=72oaUA_KEAo
abr. 20 2009
L’escriptor Ricard Creus, homenatjat diumenge 19 d’abril a Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)
Ricard Creus i Esther Boix
poster-homenatge-ricard-creus.pdf
poster-homenatge-a-ricard-creus.pdf
http://www.escriptors.cat/autors/creusr/
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/aelc/creus.htm
http://efectessecundaris.blogspot.com/2007/04/de-ricard-creus.html
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1433199
http://blogs.ccrtvi.com/jordicervera.php?itemid=13752
abr. 20 2009
Càndida Memòria
Per Sant Jordi, podreu trobar al firal d’Olot la Plataforma Càndida Pérez, que vendrà el disc “Càndida Memòria” i regalarà una rosa esplèndida natural i una altra feta de porcellana totalment artesanal amb la compra d’un exemplar, tot expressant l’agraïment per l’adquisició del disc.
Aquesta iniciativa pretén acostar al públic aquest treball sobre la compositora olotina Càndida Pérez (1893-1989) i fer homenatge a la més genuïna creadora de principis del segle XX.
Una bona oportunitat per adquirir un regal del tot particular i únic: lletra, música, art i flor.
http://candidaperez.wordpress.com
abr. 05 2009
Continuo…
De fons, el tènue batec del portàtil i algun cotxe fugisser que, sense compassió, trenca el silenci de la nit… Als meus peus, la Tanka, que intenta robar-me alguna carícia… Al menjador, el Haiku, reposant, com si fos una pinzellada impressionista, de la persecució vital que pocs minuts abans ha tingut lloc entre miols i salts controlats. Ara, sobre el respatller de la cadira blava de rodes de l’estudi, ella reclama amb insistència la meva atenció. Li acarono el llom… I, després, continuo fragmentant el temps i el silenci amb el so sensual de les tecles del portàtil. Continuo…
Carme
Diumenge 5 d’abril, 21.25 hores
mar. 18 2009
Susanna Hoffs, integrant del grup musical The Bangles, una veu impressionant, una sensibilitat indescriptible…
http://www.youtube.com/watch?v=XwajTekSAcM (”Eternal Flames”)
http://www.youtube.com/watch?v=XkA7U1UHnsY (”All I want”)
http://www.youtube.com/watch?v=KVdJFDNqQDk&NR=1 (”Something that you said”)
http://www.youtube.com/watch?v=vHNudFbtnY0&feature=related (”Be with you”)
http://www.youtube.com/watch?v=smye7LXn7hw&feature=related (”My side of the bed”)
mar. 16 2009
Óscar Ogalla, un músic en projecció
http://www.myspace.com/oscarogalla
http://www.portalatino.com/platino/servlet/UserRedirect?username=oscarogalla
http://oscar-ogalla.blogspot.com/
http://mundomusical.info/grupos/?op=fichagrupo&lid=1802
http://www.youtube.com/watch?v=n46Mmti_yEU (”El mundo gira al revés”)
http://www.youtube.com/watch?v=NpNWVr8vkZw&feature=related (”La novia de Frankestenstein”)
http://www.youtube.com/watch?v=23IqxQc7Yig&feature=related (”El dios del delirio”)
http://www.youtube.com/watch?v=npu2_NwvmxA&feature=related (”El loco estepario”)
http://www.youtube.com/watch?v=KIJTeQu509o&feature=related (”Cicatrices”)
http://www.truveo.com/OSCAR-OGALLA-el-mundo-gira-al-revs/id/3373324652
mar. 13 2009
Profundament, Maná
http://www.youtube.com/watch?v=H0K6JJZekyE (”Ángel de amor”)
http://www.youtube.com/watch?v=Jt2qFUXMWO8 (”Manda una señal”)
http://www.youtube.com/watch?v=Unn_WH8oqHE&feature=related (”Ojalá pudiera borrarte”)
http://www.youtube.com/watch?v=EJz1YMAu_x0 (”Rayando el sol”)
http://www.youtube.com/watch?v=OKlw3hy_pLU&feature=related (”Labios compartidos”)
http://www.youtube.com/watch?v=eLuNwX0__s8&feature=related (”Hundido en un rincón”)
http://www.youtube.com/watch?v=-p_l03YKC_U&feature=related (”Arde el cielo”)
http://www.youtube.com/watch?v=nQmHnSIJTII&feature=related (”Te lloré todo un río”)
http://www.youtube.com/watch?v=VS1jtpxEzWc&feature=related (”Como dueles en los labios”)