Un fort corrent d’aire provocat pel comboi Frecciarossa que arriba, rabent, a l’estació de tren de Siena fa que els rossos i rinxolats cabells de l’Ettore Albiol Ercolani cobreixin la seductora piga, heretada de la mare, que té a la galta dreta. A les vuit hores i quaranta-set minuts d’un assolellat matí de mitjans de juliol del 2015, el dia divuit, per ser més exactes, amb el volum d’una recent biografia il·lustrada de Masaccio a la mà esquerra, amb un bitllet d’anada i tornada a la mà dreta, amb una motxilla de color blau turquesa a l’esquena i amb la seva inseparable Canon rèflex digital EOS 1000D penjada del coll, l’atractiu noi, de gairebé vint-i-cinc anys, puja, impacient, a un dels vagons de la companyia ferroviària Trenitalia que el portarà fins a Firenze Santa Maria Novella (Firenze SMN). En una hora i quaranta minuts ja haurà arribat a la capital de La Toscana, situada a uns cinquanta-cinc quilòmetres de distància. S’asseu al costat de la finestra mentre escolta una de les clàssiques cançons italianes que ha gravat a l’MP4 per retrocedir en el temps i ambientar-se, “Firenze sogna”, composada per Cesare Cesarini el 1939 i interpretada, en aquest cas, pel seu admirat Luciano Pavarotti, del qual no es cansa mai d’escoltar també “Nessun dorma”. A fora, els xiprers se succeeixen fugaçment davant seu en una corrua d’estilitzades taques verdes i marrons. Obre el llibre i rellegeix amb emoció la dedicatòria, escrita en tinta blava, amb ploma de traç fi, que hi ha a la contraportada: Units sempre per l’Art, de Bruno Praz a Ettore Albiol. A sota, hi apareix el nom d’un local i una adreça, La Cité Libreriacafé, Borgo San Frediano, 20, on ha quedat avui a les dotze del migdia. L’últim tren de tornada sortirà a les vint-i-tres hores i set minuts i arribarà a la una i vint de la matinada, però ell preferiria arribar a una hora més prudent i sortir a les dinou i deu per tornar a ser a Siena a les vint i trenta-vuit. Aquesta és la primera de les moltes escapades que, des d’ara, i durant el proper curs acadèmic, l’Ettore farà a Firenze per tal d’endinsar-se en l’obra del que ell considera un dels grans genis del Quattrocento italià, l’extraordinari Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai, Masaccio, en el món de la pintura, que, malauradament, va viure només vint-i-set escassos anys, entre el 1401 i el 1428. El Renaixement és un dels moviments artístics que sempre ha fascinat el nostre inquiet protagonista, així com també l’art contemporani dels segles dinou i vint. L’Ettore Albiol, que fa tres anys es va graduar en Història de l’Art a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Girona, la seva ciutat natal, va centrar el seu treball de fi de grau, i també posteriorment, però molt més ampliat, el d’investigació, o tesina, del doctorat, en la figura de l’interessant i captivador artista d’origen alsacià Joan de Borgonya o mestre de Sant Feliu, nom donat per l’autoria de l’exquisit retaule Predicació de Sant Feliu a les dones de Girona, realitzat entre 1519 i 1521. D’aquesta obra de Borgonya, també documentat com a Borgunya o Burgunya, pintor precursor del manierisme a Europa, i influït per Leonardo da Vinci i per Albrecht Dürer, se’n conserven sis taules al Museu d’Art de Girona, situat a l’edifici del Palau Episcopal, que l’Ettore coneix amb minuciós detall; després de les classes a la facultat hi havia anat molts dies en caure la tarda, amb la carpeta de dibuix sota el braç i amb el carret de rodes carregat amb el robust cavallet de fusta de faig que li havia enviat l’oncle matern Flavio des de Montepulciano, quan, el sis d’octubre del dos mil cinc, va complir els quinze anys.
(…)
Carme Ramilo i Martínez
Poder llegir el relat íntegrament en el pdf adjunt. Va resultar finalista en el XVII Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de L’Escala i va ser publicat en el volum La dona del quadre …i 11 contes més, de La Busca edicions.
MASACCIO (PREMI VÍCTOR MORA 2015) (PDF)
http://www.canal10.cat/video/12959-xvii-premi-v-ctor-mora-de-narrativa-breu
