Et sento molt a prop, tot i que hagis volat lluny d’aquí,
entre els núvols i la remor de l’aire fresc de tardor.
I una clapa gelada de tristor m’inunda l’ànima.
Voldria regalar-te mil gràcies més per tant i per tot.
Voldria tornar-te a dir quant he après sempre de tu.
Tanco els ulls, mentre escolto el dolç plor del piano,
fusionat al meu, i revisc el teu somriure tendre i sincer.
Per a tu, Ricard Creus i Marzo (3 agost 1928 – 9 novembre 2021)
Fins sempre!
Carme Ramilo i Martínez
15 novembre 2021
Aquest poema forma part de l’antologia de Poesia en Acció (desembre 2021)