Sensacions londinenques…

London, divendres 9 abril 2010

18 h. anglesa

City Cruises. Belfast

“Helping to keep the Thames clean”

Soroll fugaç que trenca pel mig el cor de l’infinit i fa que jo esclati en un plaer indescriptible.

Taca vermella al fons (excuse me, dues taques vermelles al fons), sobre el pont defineixen el perfil de l’infinit i omple la meva ànima.

Sota la visió impressionista de l’astre de la llum, dues aus dibuixen la línia invisible de la llibertat en l’atzur. A la dreta, una casa que recorda (tendrament) Shakespeare. Al meu costat, un noi de samarreta vermella, barba i cabell per sota de les espatlles, s’afegeix a una foto, aixecant la mà i aportant un granet de felicitat, totalment altruista, a l’entorn.

Una pau interior fa l’amor amb mi i m’hi lliuro sense condicions, en cos i ànima. La superfície de l’aigua dansa al so del vals del vent. Una llanxa taronja i negra esgarrapa la pell en calma, mentre aquesta sospira de plaer.

“Aurora clipper”. “Thames clippers” ens passa pel costat.

Reprenem el passeig. Des del Thames Clippers, un noi amb jersei blau de ratlles s’entrecreua amb mi salutacions de felicitat. Coberta del City Cruises. El guia, preocupat per si l’entenem, amb uniforme blau marí, ens projecta a través del micròfon les sensacions que rep (i rebem) de l’entorn: un quadre en quatre dimensions.

London Bridge hospital.

La veu ressona increïblement en passar per sota el pont.

Sensacions…


Carme Ramilo i Martínez

Visió qüestionable del món…

Cafeteria Gran Via de Barcelona, diumenge 7 de març del 2010

Visió qüestionable del món: pany de paret folrada de miralls, sofàs de color fúcsia en forma de U que ens empenyen cap al miratge potser enganyós, però atraient, del vidre fred que ens planta cara. Visió qüestionable del món!

I tu, al meu costat, m’acarones tendrament amb la mirada…

Carme Ramilo i Martínez

Punt anacrònic…

Després d’hora i mitja de resseguir la costa entre Llançà i Port de la Serva pel camí de Ronda, deixem que ens penetri subtilment el gust intens d’un cafè en una taberna del Port.

La fusió del temps ens pica l’ullet amb picardia: taules de marbre i ferro colat, cadires de fusta, ventiladors d’aspes, cortines amb estampats dels anys seixanta (des del més humil subjectivisme), sostres alts…

I, en canvi, al lateral esquerre de l’entrada, cinc ordinadors amb connexió a internet per navegar pel misteriós (i atraient) ciberespai.

Ens sentim suspeses en un punt anacrònic especial…!


Carme Ramilo i Martínez

Port de la Selva, diumenge d’agost del 2009, 12.39 hores