Us oferim un parell de vídeos molt interessant per reflexionar sobre la lectura en família publicats a la Webcast de formació de Leer.es, espai que vam recomanar fa poc temps.
I clicant sobre la imatge accedireu a l’espai Família i escola, Junts x l’educació, on es parla de Despertar l’hàbit lector
Avui he rebut un regal especial gràcies als meus amics de Twitter. Sóc molt petonera, m’agrada fer i, més encara, rebre petons. Aquesta deu ser una de les raons per les que m’ha agradat aquest conte que espero que aviat formi part de la nostra biblioteca. Ja imagino les carones dels més petits mentre l’expliquem i la conversa posterior segur que no té pèrdua. Serà una ocasió per parlar dels mil moments especials què han viscut gràcies a un petó. Gaudiu amb aquest conte d’Elisenda Queralt i Carla Pott!
I mentre no disposeu d’un exemplar podeu llegir-lo amb aquesta presentació.
Mireu aquest fragment de la pel·lícula d’animació Mary and Max, del director australià Adam Elliot.
Amb un fantàstic guió i animada amb l’artesanal tècnica Spot-Motion, narra la llarga amistat per correspondència entre un obès jueu de Nova York i una nena australiana de vuit anys que viu als suburbis de Melbourne. Cap dels dos té amics fins que l’atzar farà que iniciïn una bonica relació a través de cartes.
Si punxes sobre la imatge accediràs al fantàstic web de la pel·lícula on podràs gaudir d’imatges, tràilers i moltes més sorpreses.
Recordeu en Chris Van Allsburg? Li vam dedicar una entrada en aquest mateix bloc que podeu recuperar clicant aquí.
Tal i com us vam prometre en aquell post, ara us oferim les històries escrites a partir de les imatges del seu llibre, “Los misterios del señor Burdick” , pels nens i nenes de cinquè i de sisè.
Per confeccionar aquests escrits, l’alumnat de cicle superior ha treballat en grups de tres o quatre components. A partir d’una de les imatges escollides a l’atzar del llibre d’en Van Allsburg, cada grup ha desenvolupat una història curta, un microconte. La consigna ha estat oblidar per un moment l’estructura de la narració tan treballada a les nostres aules (introducció, nus i desenllaç) i endinsar el lector en l’acció de forma ràpida, sense ubicar-lo en els detalls de la història, sense desenvolupar els personatges. El resultat és el que podeu llegir a continuació: un llibre original que sorgeix de la col·laboració entre grups i entre el cicle, un recull de textos de suspens que ens conviden a llegir i que ens fan felicitar els autors perquè (ja ho veureu) són força interessants.
El llibre imprès el teniu a la vostra disposició a la biblioteca per si el voleu agafar en préstec però ara… no espereu més! Gaudiu d’aquestes històries i dels mons fantàstics que ens obren!
Si vols llegir el document a pantalla completa clica aquí.
“Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, s’han de comprar i empassar les paraules per poder-les pronunciar.” Així comença un llibre genial: La gran fàbrica de les paraules, d’Agnes de Lestrade (Sleepyslaps, 2010), un llibre que tracta d’un país imaginari, on parlar és car, on les persones no tenen dret a la paraula a no ser que el comprin.
Nosaltres, que vivim en llibertat, que tenim el do de la parla, que podem escollir què volem dir i com dir-ho, hem reflexionat molt sobre la nostra sort i sobre com hem de cuidar el llenguatge. Hem parlat de la violència de gènere, de les seqüeles que deixa l’agressió física, però també hem debatut molt entorn a una violència més subtil, una violència basada en el menyspreu, en l’insult, en la desqualificació: la violència verbal.
A cinquè i a sisè, a partir de la lectura d’aquest llibre, hem aprofundit en com ens hem de parlar, en el poder de les paraules per fer-nos 
créixer i ajudar-nos a vèncer les dificultats o, pel contrari, en el poder amb què pot influir en nosaltres el fet que algú ens faci sentir poc capaços, inferiors, no mereixedors de progressar.
Estem confeccionant un gran llaç lila, un gran llaç lila envoltat d’un fons negre. Aquest llaç està format per totes aquelles paraules o expressions que els nens i nenes de cicle superior consideren de respecte, de cura de l’altre/a. El fons negre queda reservat a les paraules lletges, de menyspreu; paraules que no volem pronunciar ni sentir en una relació.
Amb aquest gran llaç ens volem unir a la crida d’avui, dia vint-i-cinc de novembre, contra la violència de gènere. Desitgem que tots els nostres nens i nenes siguin ara i en el futur, persones iguals que creixen en llibertat i respecte. Que es cuidin a si mateixos i als altres rebutjant qualsevol tipus de violència. Que cooperin en construir un món millor per als homes i dones que seran d’aquí a poc.
Aquí teniu una petita mostra d’alguns alumnes de 5è participant en la confecció d’aquest llaç:
El Centre Virtual leer.es estrena un nou espai de formació del professorat amb experiències didàctiques per al treball amb els alumnes i amb entrevistes i opinions sobre diferents temes relacionats amb la lectura.
Es tracta de la webcast de formació, està basada en vídeos amb bones pràctiques d’aula i amb veus expertes que dibuixen un marc teòric per a la millora de la competència en comunicació lingüística.
Realment una iniciativa meravellosa i molt útil per l’objectiu que persegueix. He començat a explorar el web i vull compartir amb vosaltres el meu entusiasme. No us perdeu l’ocasió de visitar-la!
El dia 20 de novembre es commemora el Dia Internacional dels Drets dels Infants, per a recordar l’aprovació de la Convenció dels Drets de l’Infant del 1989.
Per aquest motiu us volem convidar a visitar aquesta pàgina .
També us volem fer saber que a la nostra biblioteca tenim llibres fantàstics que us conviden a reflexionar una mica sobre aquest tema. Ens recorden que son molts els països on el respecte als drets dels nens encara és una utopia: els nens moren de fam, treballen, no poden anar a l’escola. Aquests llibres ens poden ajudar a parlar amb els nostres nens i nenes i fer-los adonar que al món hi ha realitats molt diferents. Nosaltres, que hem tingut la sort d’haver nascut a la part rica del mon, hem d’aprendre a ser solidaris amb els que cada dia conviuen amb la pobresa.
Aquí teniu la ressenya d’algun d’aquests llibres:
Thi Thém i la fàbrica de joguines
Françoise Guyon
Editorial Proteus
Thi Thèm viu en un poble de pescadors, va a l’escola però la seva vida canvia quan es posa una fàbrica i ha de deixar l’escola per anar a treballar. Un dia cau dins una caixa i la seva vida canviarà per sempre.
Las zapatillas deportivas de Sofia
Frederick Lipp
Intermón Oxfam
Sofia i la seva mare són pobres. Tenen una caseta i uns quants animals. El seu pare va morir perquè no hi havia cap metge, ni cap hospital prop del seu poble. Però Sofia té un desig amagat molt gran, un desig que canviarà la seva vida per sempre més.
El color de la sorra
Elena O’Callaghan i Duch
Baula
Abdulá és un noi que viu al desert. Les dues coses que més li agraden són dibuixar a la sorra i escoltar les històries del seu avi. Dibuixa ramats de cabres i camells, i també els oasis que li descriu l’avi. Cada vegada que el vent esborra algun dels seus dibuixos o el seu nom escrit a la sorra, Abdulá es posa trist. Perquè això no torni a passar, la mestra li té preparada una sorpresa.
L’escola secreta de la Nasrin
Jeanette Winter
Editorial Joventut
UNA HISTÒRIA REAL DE L’AFGANISTAN
A l’Afganistan, després que els talibans es fessin amb el control, les nenes tenien prohibit anar a escola, les dones tenien prohibit sortir de casa seva sense anar acompanyades per un home de la seva família.
Aquesta és la història real d’una nena, Nasrin. La seva àvia decideix portar-la a una escola secreta. Gràcies a l’escola, la Nasrin descobrirà nous horitzons i compartirà les seves experiències amb les altres nenes.
Vols formar part d'un jurat literari?
Els alumnes i les alumnes de quart, cinquè i sisè de primària esteu convidats a participar en una iniciativa adreçada a aquells nens i nenes a qui els agrada llegir i no tenen por d’expressar les seves idees.
Aquesta iniciativa consisteix en llegir tres o quatre llibres (segons l’edat del lector) durant el curs i opinar després sobre ells, atorgant una puntuació a cada un, valorant si ens ha agradat o no i si l’hem trobat interessant, participant així en escollir entre tot un jurat compost per nens de Catalunya el guanyador d’un premi literari, el premi “Atrapallibres”.
Si voleu obtenir més informació sobre aquesta iniciativa tan interessant, cliqueu a sobre de l’anunci del premi i
accedireu a la pàgina web.
Quan sapiguem tots els nens i nenes que hi volen participar, farem la inscripció.
Animeu-vos a ser uns lectors crítics! La vostra opinió decideix quin serà el millor llibre de cada categoria!
Emocionant, molt emocionant, aquest vídeo que ens ha enviat la Maite Molins i que explica com un noi de Colòmbia, amb una petita i peculiar biblioteca ambulant, porta esperança i obre les mires dels nens més pobres del país, els més allunyats de la ciutat, els oblidats.
Les cares, les expressions dels nens i nenes del vídeo en deixar volar la imaginació, són les mateixes que podem veure en els nostres nens i nenes al descobrir paraules, imatges en un llibre. L’entrega, l’exemple d’aquest mestre, d’aquest bibliotecari, és un model que mai oblidarem. Gràcies als que, com en Luis, creuen que educar pot canviar el món i lluiten per fe-ho a tota costa. Gràcies perquè sí, canvien el món: el milloren.
Tots som diferents. Tenim capacitats i interessos variats, maneres d’expressar-nos i comunicar-nos, d’aprendre i créixer diferents.
“Es el gigante de las barreras de comunicación. Pero todos juntos podemos vencerle, y entonces todos nos entenderíamos sin ningún problema. También las personas Sordas..” deia el vídeo del post anterior.
Sovint els contes ens donen l’oportunitat de parlar sobre sentiments, emocions, experiències i problemàtiques diverses que d’altra manera costa posar sobre la taula. Avui us presentem uns quants contes en els que persones amb sordesa són els protagonistes. Esperem que us agradin:
El Secret de l’avi.
Il·lustr. Marta Capdevila.
Cromosoma; Ajuntament de Barcelona, 2002.
Aquest conte narra les aventures de cinc amics amb distintes capacitats auditives que descobreixen que l’avi d’un d’ells amaga un secret al soterrani de casa seva. Junts intentaran esbrinar de què es tracta.
El grillo Benito 
Taboada, Almudena
Editor: SM Ediciones
Colecció: Cuentos para sentir. Todos somos diferentes Nº: 2
Il·lustr. Adriana Ribo
Benito és un grill que quan era molt petit va tenir una malaltia i, com a conseqüència, es va quedar sord. Tenia molts amics al bosc i, tot i no sentir, era capaç de distingir cada so per les seves vibracions.
Las alas de Diego
Jean-Jacques Marimbert
il·lust. Sibylle Delacroix
Edelvives, 2003
Col·lecció: Ala Delta. Serie Azul; 23
Diego és un noi sord. Els seus companys i la seva mestra no l’entenen. La mare es preocupa d’ell però la seva sordesa li provoca una sensació asfixiant. Decideix marxar emportant-se només la seva papallona, un regal del seu pare.
Palabras de caramelo
Gonzalo Moure
il·lust. Fernando Martín Godoy
Anaya, 2002
Kori és un nen sahrauí sord que es fa amic d’un camell, en Caramel. Comença a escriure en un quadern tot el que imagina que diuen els llavis del Caramel i les paraules es converteixen en poemes.
“El niño se llamaba Kori, aunque no podía saberlo porque no oía nada. Veía mover los labios a sus padres, a sus hermanos y a todos los que conocía, aunque no era capaz de traducir aquellos movimientos a ningún sonido.”
Óyeme con los ojos
Gloria Cecilia Díaz
il·lust. Chata Lucini
Anaya, 2000
Aquest llibre ens parla del rebuig cap a les persones sordes a causa del desconeixement de la realitat d’aquestes. Ens mostra com la comunicació entre sords i oients és possible si hi ha bona predisposició per ambdues parts.
A vegades, malgrat sentir bé, també hi ha problemes de comunicació. Això passa en aquests llibres.
L’últim sord
Roberto García Santiago
il·lustr. Sergio García
Ed. Edebé
Col·lecció Tucán
Diu el refrany: “No hi ha millor sord que el que no hi vol sentir”.
Això li passa al pare d’en Claudi en aquesta divertida història. Els pares d’aquest noi no estan sords, el que passa és que a vegades no hi senten bé.
Ahora no, Fernando
David Mckee
Altea, 1986
Un llibre molt divertit que també parla del problema de comunicació entre pares i fills.
Els pares d’en Fernando no li fan cas i ell està molt preocupat perquè veu un monstre. És molt gran i vol menjar-se’l. Però quan vol parlar amb el seu pare i amb la seva mare tots dos li diuen: “Ahora no, Fernando”
Pots descarregar aquest conte des d’aquest web de la Junta d’Andalusia
