Nom científic: Zelotes sp.
Família: Gnaphosidae.
Les aranyes d’aquest gènere són de coloració negrosa i fan entre 2 i 10 mm.
Són aranyes que no fan teranyina i viuen pel terra, sota les pedres. La majoria surten a caçar de nit. Capturen les preses movent-se amb rapidesa i agafant-les amb les seves potes.
Nom científic: Pterotricha simoni.
Família: Gnaphosidae.
Aquesta aranya té una coloració marronosa.
No fa teranyina i viu pel terra, sota les pedres. Captura les preses movent-se amb rapidesa i agafant-les amb les seves potes.
Nom científic: Lycosa tarantula.
Família: Lycosidae.
La femella d’aquesta aranya té una coloració marronosa, amb taques més fosques i franges negres a les potes. El mascle és més blanquinós.
La femella pot arribar a fer 3 cm de llargada; el mascle és una mica més petit i fa uns 2-2,5 cm.
Viu en terrenys secs i pedregosos. Excava un forat al terra d’uns 30 cm de fondària i el folra amb seda. Acostuma a estar amagada durant el dia i a sortir durant la nit.
Després de l’aparellament la femella fa un capoll de seda de gran tamany on hi diposita un centenar d’ous. Quan neixen les cries es posen damunt del cos de la mare fins que facin la primera muda.
Les femelles poden viure uns 3-4 anys, mentre que els mascles només en viuen 2.
Nom científic: Tegenaria sp.
Família: Agelenidae.
Les aranyes d’aquest gènere són de coloració marronosa amb taques en diferents parts del seu cos.
Fan una teranyina en forma de llençol en llocs ombrívols de cases velles de camp i forats de roques, on passen la major part del temps esperant que alguna presa hi quedi agafada.
Són d’hàbits nocturns.
Nom científic: Textrix sp.
Família: Agelenidae.
Les aranyes d’aquest gènere són de coloració grisosa marronosa amb zones més fosques.
Fan una teranyina entre les molses i entre les roques, amb la que capturen les seves preses.
Són ràpides en els seus moviments.
Nom científic: Zoropsis spinimana.
Família: Zoropsidae.
Aquesta aranya és de coloració morronosa amb taques fosques.
És de tamany mitjà i pot arribar a fer uns 18 mm.
Viu en els marges dels boscos amagada sota les pedres i les escorces dels arbres.
Té hàbits nocturns. Captura les seves preses sense fer teranyines.
Amagada dins un tronc caigut
Zoropsis sp.
Nom científic: Oecobius sp.
Família: Oecobiidae.
Les aranyes d’aquest gènere són petites i fan menys de 4 mm de llargada.
Viuen en parets exteriors de cases i fan petites ternyines amb les que capturen els insectes que s’hi apropen.
Són de coloració blanquinosa grisosa amb taques fosques.
Nom científic: Uroctea durandi.
Família: Oecobiidae.
Aquesta aranya és de coloració negra amb cinc taques grogues sobre l’abdomen.
És de tamany mitjà i pot arribar a fer uns 15 mm.
Viu en llocs pedregosos i assolellats.
Aquesta aranya construeix amb seda una teranyina espessa i arrodonida sota les pedres que fa uns 4 cm de diàmetre. Allí espera que alguna presa toqui algun dels fils de la teranyina; llavors surt ràpidament i la captura.
Teranyina
Nom científic: Micrommata sp.
Família: Sparassidae.
Hi ha 2 aranyes del gènere Micrommata molt semblants que viuen al nostre país; són Micrommata ligurina i Micrommata virescens.
Ambdues són de coloració verdosa amb una franja fosca que creua des dels ulls fins al final del seu cos. Fan entre 9 i 14 mm de llargada.
Es camuflen fàcilment entre les herbes, on esperen les seves preses. Per capturar-les no fan teranyines, sinó que es llancen al seu damunt agafant-les amb les seves potes.
Micrommata sp.
Micrommata sp.
Micrommata cf. virescens
Micrommata cf. virescens
Nom científic: Dictyna sp.
Família: Dictynidae.
Aquestes aranyes teixeixen teles irregulars en plantes mortes, en zones amb matolls. A més fan una mena d’embolcalls en els extrems on s’amaguen per capturar les seves preses.
