Arxiu de la categoria: Gestió de l’aula i metodologia

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com:
Les activitats/tasques són de resolució individual, en parelles, petits grups, grups cooperatius?
Com es formen els grups (heterogeneïtat, autogestió, intervenció del professorat en la definició dels grups…) Fem grups d’experts?
Com s’autogestionen els grups: assignació de rols, definició de les tasques i temporització…
Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com es relacionen entre sí de manera que tinguin sentit i un fil conductor?
Com introduïm la recerca? Les activitats seran molt guiades? El projecte pot tenir derivacions no previstes segons els interessos dels alumnes o les ganes d’anar més lluny o pel plantejament de noves preguntes?
Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, fer xarxes de coneixements perquè no es perdin en l’activitat, revisar els objectius inicials…?
Quins espais crearem per fer posades en comú: contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se…

ELS ANIMALS SALVATGES

Publicat el per
Respon

Arrel de l’aportació d’un alumne on ens exposa que els animals salvatges no poden participar en els espectacles de circ, els alumnes de P-4 investiguem qui pren aquestes decisions que ens afecten a tots.
En primer lloc reflexionem sobre qui pren les decisions importants a la nostra aula i posteriorment a la nostra escola.
Aquest any hem iniciat un projecte nou anomenat Participa a l’escola, on cada aula un dia a la setmana fa una assemblea. En aquesta s’exposen diferents temes que ens afecten directament, es prenen decisions i si cal es fan propostes de millora sobre el funcionament de l’escola. Aquestes propostes si ens afecten a tots es porten a l’assemblea general, on hi és present tot el claustre i tots els alumnes. La portem a terme una a vegada al mes, i podríem dir que és l’òrgan de decisió més important. Ens serveix per aprovar les decisions que prenen les comissions i si cal aprovar les propostes que vagin sortint a les aules, i naturalment valorar el dia a dia a l’escola.
Aquest projecte té com objectiu que els nens i nenes formin part de les decisions que els hi afecten directament, i que per tant aprenguin a ser ciutadans crítics i participatius dins d’una societat democràtica.
Amb l’objectiu de poder parlar més a fons sobre l’aportació de l’Adrià, la mestra llegeix la notícia on s’explica que el Parlament ha aprovat una nova llei sobre la protecció dels animals salvatges. Aquesta notícia ens verifica la informació que ens va portar l’Adrià a l’aula i els alumnes entenen que serà prohibida la participació d’animals salvatges en els espectacles de circ. En segon lloc, reflexionen sobre el tracte i la vida que pot tenir un mateix animal depenent del lloc on viu (circ, zoo). Ho han vist molt clar quan hem explicat la història d’un elefant que vivia a la selva lliurement i la història d’en Dumbo que tots coneixem.
Ràpidament van veure la importància que aquesta llei era molt beneficiosa pels propis animals.
Aquesta activitat ens ha servit per fixar-nos en la importància de ser ciutadans participatius, reflexius i crítics dins d’una societat on hi haurà moltes coses que no ens agradaran, però que tenim el poder de canviar-les i sobretot d’opinar sobre elles. D’aquesta manera farem ciutadans millors i un món millor. Perquè l’escola no ha de ser conformista, ha de ser transformadora i progressiva.

LA ROTLLANA

Publicat el per
Respon

En molts moments al llarg del projecte fem estones de conversa. La conversa es converteix en una eina fonamental tant pel mestre com pels nens. La mestra se n’adona de les inquietuds que tenen, què saben, què han après i què volen aprendre. I els nens poden expressar les diverses opinions, desacords, fer interpretacions….
El primer què fem desprès de decidir que farem un espectacle, és fer una conversa sobre els personatges que han de sortir. En una altra sessió decidim qui és qui, un altre dia què és el que pot fer cadascú…. Els nens i nenes veuen que per poder fer l’ espectacle ens hem de posar d’acord i decidir moltes coses entre tots i que la manera de fer-ho és fent conversa.

Avui quan fèiem la fila per entrar després del pati, una nena de P-3 em diu: farem la rotllana ara? A mi m’ agrada molt. Li pregunto perquè i em diu que perquè estem tots junts.
Arrel d’aquest comentari penso sobre el fet de fer la conversa en rotllana i veig realment que és una bona manera de fer-ho ja que estimula la participació. Tots els nens es veuen i això permet la complicitat de les mirades i es crea un clima i vincle afectiu entre els nens i la mestra. És un punt de relaxació, de deixar-se anar….
Els nens aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als mestres…
Permet als mestres crear una sèrie d’hàbits que serviran als infants per tota la vida.
Aprenen que la rotllana és el punt de trobada per posar en comú tot allò que volem explicar i compartir amb els altres.DSCN1212 (Small) DSCN1226 (Small)

EL RACÓ DEL CIRC

Publicat el per
Respon

Ja fa uns quants dies que a la nostra aula es parla molt del circ. Els nens i nenes han anat portant tot el que trobaven per casa. Hem vist vídeos, escoltat contes i ja hem fet la sortida al “CIRC INTERNACIONAL DE FIGUERES”.
Les tutores de P3 no acabem d’estar contentes amb el treball fet fins ara perquè ens dóna la sensació que no n’hem tret prou suc. Els nens/es estan molt engrescats però ens sembla que fa falta alguna activitat més vivencial.
Decidim muntar un racó on hi ha disfresses, maquillatge, objectes i complements relacionats amb el circ. Coses que han portat ells de casa i altres objectes que hem pensat que els poden anar bé.
Una vegada hem presentat el racó comencen a jugar espontàniament a ser personatges del circ: uns converteixen els peluixos en acròbates, altres agafen les pilotetes i fan de malabaristes, n’hi ha que agafen l’escombra i la “fregona” de la cuineta i fan de forçuts, un altre agafa una vareta mentre va dient les paraules màgiques que havia après del conte de “La bruixa Coloraina”. La resta va agafant les cadires i les van posant una al costat de l’altre fent de públic, uns amb el cotxet al costat, altres amb la nina a la falda.
La Pilar i jo ja fa estona que ens els mirem sense dir res. La sensació que teníem ja es comença a esvair. Avui si que sortim contentes!!! DSCN1200 (Small) DSCN1205 (Small) DSCN1206 (Small) DSCN1239 (Small)

CANVI METODOLÒGIC

Publicat el per
Respon

Aquest camí no és un traç recte i definit des del principi sinó que és un anar i venir d’idees, d’aportacions, d’esborranys i d’activitats que us hem volgut plasmar en el nostre bloc.
És veritat que la perspectiva que tenim quan anem fent el camí i la perspectiva que tenim en acabar-lo és ben diferent.
Quan vam començar anàvem molt perdudes i semblava que el més important era escollir el tema, si el tema era bo, els alumnes s’engrescarien i tot aniria molt bé. Quina equivocació! La seva motivació sorgiria d’altres situacions i d’altres propostes que ells mateixos ferien i que no tenien res a veure amb el títol sinó amb les seves curiositats.
La manera de treballar que teníem fins ara en el cicle d’Educació Infantil a la nostra escola tenia més a veure amb els centres d’interès que amb els projectes. Per aquest motiu, la insistència de tenir el tema definit. Sí que utilitzàvem alguns trets del treball per projectes, però les activitats que fèiem eren dirigides i proposades per les mestres. Aquest fet feia que els nens i nenes no se sentissin protagonistes del seu aprenentatge i per tant, que nosaltres tinguéssim la sensació que això no rutllava.
Són els mateixos alumnes que ens fan obrir els ulls quan des de l’aula de P-5, com s’explica en l’article tres comencen a portar de casa trucs de màgia preparats per ensenyar-los a tots els seus companys. Aquí ens adonem que els infants es motiven sols, que participen en el projecte fent les seves aportacions però que nosaltres hem de canviar l’actitud de ser el centre de l’aprenentatge i deixar que siguin ells qui marquin els “tempos” del projecte. Des d’aquest moment les activitats són diferents i sobretot la nostra òptica canvia. Hem d’estar més atentes al seu procés d’aprenentatge, escoltant moltíssim les seves aportacions i inquietuds.