SIGUEM CREATIUS – Planificació

PRESENTACIÓ SIGUEM CREATIUS (feu clic per a visualitzar la presentació)

La planificació del projecte “Siguem creatius” és la següent:

  • Fase introductòria: El projecte està adreçat a l’ alumnat de 3r d’ESO i, per tant, són alumnes que ja estan habituats a treballar en grup i coneixen diferents estructures de treball. Bàsicament consisteix en la presentació del projecte i un qüestionari sobre els comportaments emprenedors.

    La fase de introducció dura 1 sessió (2 hores)

  • Fase exploratòria: En aquesta fase, es treballen mitjançant diferents activitats aquelles habilitats o capacitats que hauran de posar en pràctica en el projecte final. Aquestes tasques treballen la creativitat (CLIP), el lideratge i el treball en equip (CASTELLS), la comunicació verbal i no verbal (MIM), treball en sèrie i artesanal (BOSSA), la innovació (EL FALS NOU). Com a activitats de síntesi es realitza el repte EGG DROP CHALLENGE i un taller d’emprenedoria (CaixaForum).

         L’ exploració dura 7 sessions (14 hores)

  • Fase de realització: En aquesta fase, el grup de treball està format per 4 o 5 alumnes i han de crear un grup promotor/emprenedor per tal de millorar i/o potenciar algun aspecte de l’institut o del seu entorn més proper. La temàtica del seu projecte és lliure. Un cop han triat què volen fer, es reparteixen les diferents tasques de l’empresa i elaboren el seu Pla d’Activitats (versió adaptada al nivell d’un Pla d’ Empresa) en què han de definir la idea emprenedora, fer una anàlisi del mercat, elaborar un DAFO, calcular costos i preveure beneficis i promocionar-se a través d’un vídeo promocional i un cartell.

         La fase es tanca amb la presentació del projecte davant la resta de grups a la Sala           d’ Actes. Aquí cada grup d’ alumnes avalua la feina dels companys dels altres                    projectes

         La temporització d’aquesta fase és de 6 sessions (12 hores)

  • L’ última sessió, o fase de reflexió, es reserva per fer una valoració del projecte en què els alumnes responen un qüestionari, on valoren cadascuna de les activitats i la tasca del professorat i, una posada en comú sobre què caldria millorar i com es podria fer. Aquesta fase és indispensable per aconseguir una millor definició i planificació del projecte, ens permet analitzar quines activitats han tingut un impacte favorable en el conjunt del projecte i quines no i que per tant s’haurien de redefinir. Ens permet reflexionar sobre el funcionament dels grups, quins són els elements positius que han potenciat el treball en equip i aquells que no ho han fet.

         La durada de la fase de reflexió és 1 sessió (2 hores).

Planificació. El món de la comunicació.

distribució_sessions

El projecte del món de la comunicació està pensat per alumnes de 1 ESO. Els grups són de 20 alumnes distribuïts en tres aules. Les professores responsables som: la Neus Salaet (Departament de català), la Marta Soler (Departament de castellà) i la Sara Mir( Departament de socials).

El projecte té una duració d’un quadrimestre (19 setmanes). Cada setmana consta de dues sessions (els dilluns i dijous de10 del matí fins 2/4 de 1 del migdia) Cada sessió té una durada de dues hores.

El projecte consta de tres fases:

-Fase d’introducció: (3 setmanes=6 sessions): On es treballa la dinàmica de treball en grup cooperatiu (una setmana=dues sessions) normes i estructures (una setmana=dues sessions) i les eines informàtiques (una setmana=dues sessions).

-Fase d’exploració del projecte: (8 setmanes=16 sessions). Acords per treballar en grup i activitats d’exploració del tema de la comunicació

-Fase de realització del projecte: (8 setmanes=16 sessions). Realització del projecte: un bloc, una pàgina web, un diari, un noticiari, una pel·lícula,.. l’exposició final i l’avaluació.

 

 

El Lluïset de Cal Peguera

En la realització de la revista escolar, que tindrà un caràcter quadrimestral, es seguirà les següents pautes d’avaluació:

  • Es van complint progressivament els objectius marcats.
  • Hi ha interès i entusiasme en la comunitat educativa.
  • La revista és un element integrador de les estructures escolars.
  • S’observa qualitat i esforç en els treballs.
  • Queden reflectides les vivències i opinions.
  • Les sessions de treball són fructíferes.
  • Qüestionaris elaborats propi grup.
  • Autoavaluació i coavaluació del treball en grup i de la tasca realitzada en cada sessió.
  • Valoració final del projecte per part de l’alumnat i els professors.

A través d’aquestes pautes es farà una valoració contínua, sumativa i global, de manera que es destaquen tres moments bàsics durant l’avaluació:

  1. Inicial: Es valoren els coneixements previs que es tenen sobre la revista i la seva creació, interessos i preferències temàtiques, mitjançant qüestionaris, assemblees, entrevistes grupals, etc.
  2. Processual: Es registren les situacions, positives i negatives, que es produeixin durant el disseny, elaboració, impressió i divulgació, el nivell de coordinació i col·laboració, etc.
  3. Final: Avaluació dels objectius proposats i dels continguts que se’n deriven, de l’adequació de la metodologia que es du a terme, de l’encert en el material escollit, de l’eficàcia de la avaluació, etc.

El Lluïset de Cal Peguera

La revista és un sol producte però depenent de l’alumnat que la produeixi tindrà una forma o una altra. A més a més, la revista serà molt transversal ja que recollirà materials periodístics de diferents àmbits.

La revista processarà la informació que es deriva de la vida al centre: alumnes, professors, events, successos i activitats en general. Tot això tindrà lloc duran l’execució del projecte, per tant la informació s’obté “en temps real” del sistema “escola” (alumnes, institut i successos).

Les diferents seccions de la revista porten a treballar totes les competències que es preveu desenvolupar. És a través de l’anàlisi de la informació i de l’elaboració dels textos de la revista que l’alumne transferirà les competències. Altres maneres seran les activitats: sortides, xerrades, entrevistes, etc.

Els alumnes documentaran igual que el professors amb la informàtica en núvol.

El Lluïset de Cal Peguera

El treball en equip és fonamental a l’hora d’elaborar i desenvolupar diverses activitats. En el cas particular de la creació d’una “Revista Escolar” és primordial.

En aquest projecte es vol fer servir una metodologia activa i respectuosa, basada en el consens, en l’enriquiment d’idees i en les aportacions. Tot això s’assolirà explotant la diversitat que hi ha entre l’alumnat. Tots i cadascun dels participants tenen un rol dins del projecte de la revista. En aquest sentit, la perspectiva de cada alumne no només ajudarà a configurar un producte interessant sinó que a més a més això es considera un dels punts clau per a l’èxit pedagògic del mateix projecte.

Els alumnes quan observin els seus treballs publicats (articles, entrevistes, entreteniments etc.) podran comprovar el resultat del seu esforç. Això és molt atractiu i visual per a aquestes edats. D’aquesta manera gaudiran d’una dinàmica de retro-alimentació excel·lent.

També s’han planificat activitats destinades al coneixement d’aquest mitjà de comunicació i a la creació de la nostra revista escolar. Per exemple, es preveu que hi haurà visites d’alguns personatges d’interès públic (esportistes, gent del món de l’espectacle, periodistes, etc.) així com que també s’organitzarà sortides fora del centre que estimularan un aprenentatge més vivencial.

Per a l’elaboració física de la revista es durà a terme les següents fases:

  • Elaboració: On els membres del grup de treball s’adscriuen a un dels apartats en els que es divideix , per tal de recopilar, valorar i editar la informació aportada pels diferents sectors de la comunitat educativa.
  • Maquetació: Un cop tractada la informació s’encarregarà la seva maquetació informàtica.
  • Publicació: Un cop valorat i corregit el nombre maquetat.

Treball en equip dels docents

En general, els continguts no es preveuran sinó que es donaran. La revista es vol enfocar força al que està passant en el moment del desenvolupament del projecte de manera que no totes les activitats estan pre-definides d’entrada. A més a més, també es té en compte els interessos dels alumnes participants, els quals no es poden determinar abans no hagi començat el projecte.

No obstant això, alguns continguts estan assegurats. Aquest és el cas per exemple de la redacció de noticies, crítiques o articles d’opinió, entrevistes, etc. amb els que hi ha una necessitat de conèixer les diferents tipologies textuals i emprar els diferents registres de la llengua per la correcta adequació a les diferents situacions.

En tot cas, els continguts que es treballin serviran per desenvolupar moltes de les competències dels diferents àmbits (lingüístic, matemàtic, científic-tecnològic, de la salut, etc.).

Els alumnes són capaços d’elaborar un bon producte final per si mateixos. Els professors tindran un rol d’acompanyament al llarg del qual es centraran en i) la motivació dels alumnes, ii) en provocar en els alumnat les preguntes adequades per conduir el seu aprenentatge, iii) en supervisar i avaluar de la feina setmanal i iv) en la correcció. En referència a l’últim punt, el professorat ha acordat que la revista és essencialment un producte fet pels alumnes, de manera que les correccions es limitaran únicament en l’aspecte ortogràfic deixant de banda l’estil i el registre que utilitzen els alumnes.

L’equip de professors es trobarà setmanalment per avaluar les sessions anteriors i planificar/tancar la planificació de les següents. L’equip també farà ús de la informàtica en núvol (Google Drive) per tal d’emmagatzemar, compartir i editar conjuntament la documentació relativa al projecte que es vagi generant.

El Lluïset de Cal Peguera

Els alumnes que participaran en aquest projecte es convertiran en editors d’una revista escolar durant el temps en que es desenvoluparà, que s’ha fixat en quatre mesos. El projecte garanteix la inclusió educativa ja que permet que cadascun dels alumnes faci les seves aportacions en funció de les seves capacitats, que aprenguin els uns dels altres i que al final es sentin partícips en l’elaboració d’un producte.

El producte final, la revista, és el vehicle per a l’aprenentatge. Aquest producte suposa un complement excel·lent per les àrees de l’àmbit lingüístic (català, castellà i anglès) així com per les diferents àrees que vulguin participar. No obstant això, a la revista es treballarà temes molt diversos de manera que la implicació dels diferents àmbits curriculars és molt probable.

La revista es dirà El Llutïset de Cal Peguera amb la intenció de reprendre una revista que ja es duia a terme a l’Institut als anys 90. Tanmateix serà un estímul molt motivador per l’alumnat, que donarà molt sentit a la nostra tasca educativa ja que els seus coneixements es veuran reflectits en les pàgines de la revista. Com a qualsevol revista, El Lluïset de Cal Peguera estarà organitzat en seccions de diferents temàtiques. Aquestes seccions es determinaran en funció dels interessos de l’alumnat present. A la primera sessió es presentarà revistes que ja antigament s’havien editat al mateix centre i es recollirà les afinitats dels alumnes mitjançant un qüestionari.

Aspectes transversals

La revista no serà només un instrument de recollida de tot el que s’ha fet durant el curs, sinó també un recurs per reflexionar i fer treballar les consciències dels nostres lectors.

A més a més, és un instrument molt motivador per treballar al centre i al mateix moment beneficiós per al mateix, ja que a la revista queden recollides totes les activitats que s’han dut a terme al centre i fora d’ell (excursions, entrevistes, recerca d’informació, etc.).

El Lluïset de Cal Peguera

El producte final d’aquest projecte és una revista escolar que recollirà l’actualitat relativa al centre a través de notícies, reportatges i entrevistes així com varies seccions d’entreteniments i serveis.

La revista es dirà El Llutïset de Cal Peguera amb la intenció de reprendre una revista que ja es duia a terme a l’Institut als anys 90. Tanmateix serà un estímul molt motivador per l’alumnat, que donarà molt sentit a la nostra tasca educativa ja que els seus coneixements es veuran reflectits en les pàgines de la revista.

Continguts

Els continguts que es treballen en l’elaboració de la revista es troben relacionats de forma directa amb els continguts plasmats en Projecte Curricular de Centre i són els següents:

  • Elements del periodisme i escrit: emissor, missatge, codi, canal i receptor.
  • Components d’una revista: portada, índex, notícies, esport, passatemps.
  • Procés d’elaboració: disseny, elaboració, impressió i divulgació.
  • Parts d’una notícia: titular, entrada i cos.
  • Expressió gràfica i escrita.
  • Confecció impresa i digital de la revista.
  • Seguiment del procés d’elaboració de la revista.
  • Organització i creació de les diferents parts de la revista.
  • Apreciació de la importància dels mitjans de comunicació.
  • Potenciació del treball en equip.
  • Millora dels canals de comunicació escolar.
  • Foment de l’autonomia, la capacitat d’expressió i la creativitat.
  • Valoració de la llibertat d’expressió respectant la integritat dels altres.

Podem classificar les activitats que es realitzaran en dos nivells ben diferenciats. Aquests nivells es donaran en paral·lel durant l’execució del projecte.

El primer nivell inclou aspectes d’investigació i indagació:

  • Introducció teòrica a la informàtica i les noves tecnologies.
  • Diferenciació entre circuits de comunicació tradicionals i virtuals.
  • Indagació social de la problemàtica de l’entorn.
  • Investigació per Internet.

El segon nivell consisteix en les activitats d’edició de la revista:

  • Lectura d’articles periodístics sobre el tema que es tractarà.
  • Consens amb els alumnes sobre els temes que han de sorgir.
  • Creació de diferents tipologies textuals (textos informatius, explicatius, argumentatius, etc.).
  • Confeccionar enquestes. Organitzar una plantilla de càlcul i analitzar els resultats.
  • Disseny de la secció i de la revista.
  • Maquetació de la revista.

Comunicació del producte final

El producte final d’aquest projecte, la revista, tindrà un format digital. En principi es farà servir el format PDF ja que és compatible amb el programa de publicació de continguts digitals (Calameo). La intenció d’aquesta decisió és la de donar a conèixer la nostra revista de manera gratuïta i així poder posar les fotos amb bona qualitat.

Donat això, la revista estarà disponible a la comunitat del centre (famílies i membres del mateix centre) a través de la plataforma Moodle.

Portades d’edicions anteriors

revista3

PROJECTE D’HORT

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE.

PUNT DE PARTIDA:

1ºEl professorat proposa que l’alumnat que hi participi  sigui de necessitats educatives especials i/o específiques, tot i que com a Institut verd ho fem extensiu a tota la Comunitat Educativa perquè hi col·labori. L’HORT ÉS DE TOTS!! També ve donat l’horari de dedicació i lloc. Dilluns, dimecres i divendres de 12.30h-14.30h aprop del barri amion.

2º Es fa una Assemblea de tot l’alumnat seleccionat i se’ls hi proposa la idea de participar en la creació d’un hort. Se’l hi comunica que és totalment voluntari  participar en aquest viatge. Donem informació de que es tractaria d’un hort ecològic, què vol dir ecològic i per què, també informem de l’horari i el lloc. Tot seguit passem a fer col·loqui, uns presenten més dubtes, formulen més preguntes, d’altres ja comencen a donar idees i es mostren més entusiasmats, observem els interessos i motivació en general. Molt elevat!!. Cap vol marxar del projecte.

3º Compartim el què farem, com ho farem, de quins recursos disposarem, què aprendrem i com avaluarem. En aquest últim punt, els alumnes es mostraven molt interessats, que  si això era institut…. i si també hi havia nota,…. etc.PUNT DE PARTIDA.

DEFINICIÓ DEL REPTE:

El nostre objectiu inicial com a professorat era  incrementar la motivació de l’alumnat vers els aprenentatges i poder treballar les competències bàsiques de forma global partint dels seus propis interessos. Però la realitat ha superat les expectatives, el projecte de l’hort ha anat més enllà, la implicació, la dinàmica que s’ha anat creant per si mateixa, l’armonia amb el medi, el contacte amb la terra, el sol, l’aire , la relaxació dels rols, etc. ha anat creant  una vinculació afectiva de grup i de pertinença que ens ha fet créixer a tots i  del que hem après moltes coses que no es poden progamar ni preveure i per la qual cosa  ens sentim molt orgullosos de ser la colla de l’hort.

Col·laboradors: L’AMPA ens dóna molta energia i il·lusió, sempre han cregut amb nosaltres i es senten orgullosos de  nosaltres i ens han facilitat DSC_0025 recursos materials imprescindibles per formar un hort, el seu representant Ermengol. També ens ajuda l’Associació d’Amics d’en Lluís de Peguera i l’ERA amb el seu representant,  Manel i la propietària Magda que gratuitament ens ha cedit les terres.

El repte  s’ha anat formulant sempre a curt plaç. Ells alumnes mateixos l’anaven marcant. La motivació inicial  de tots era plantar i regalar les hortalises a les seves mares. Desprès van anar sorgint d’altres.

EL REPTE PRIMER : com volem fer l’hort, una part col·lectiva i una individual? o tot col·lectitu, com el fem? bancals grans, petits, quadrats…? Com treballem, en parelles, o més persones..?  quines tasques hem de fer cadascun? Sorgien molts dubtes, els alumnes esperaven ser dirigits com és costum. Nosaltres els professors vam intentar donar confiança perquè sortissin iniciatives d’organització per part d’ells . SEGON: Van decidir que cadascú volia un bancal però que s’ajudarien amb els veïns el costat, i que serien estrets i llargs com es va veure en un video de l’horta ecològica mostrat pel Manel, que va agradar molt. També es va decidir que els professors tindrien uns bancals col·lectius per a formació. TERCER, Busquem informació, ens assessorem, com seria més treballable l’hort. Com cal que estigui la terra, quin tipus de terra tenim,què podem plantar millor,  com regarem, si podem alternar cultius, què fem amb els ocells, amb els cargols, etc. . Ens va portar força temps.

Mentre passava el tractor i abonava la terra, els alumnes exploraven les eines i les provaven. Nosaltres professors i col·laborador els hi mostraven, allà mateix, a la terra, en el nostre hort, l’hort de tots.  Visi i Marina.

DSC_0015DSC_0009DSC_0058

EL NOSTRE HORT ECOLÒGIC. QUI SOM?

UN HORT ECOLÒGIC PER APRENDRE A ESTIMAR LA VIDA!!!

L’experiència s’inicia amb la iniciativa d’alguns alumnes de 3r i altres de 4t conjuntament amb  dos professors.dsc_0040_opt-1

Sortir de les aules, estar amb contacte amb la terra i el sol és vida. Viure,  gaudir i compartir és aprendre.Amb el nostre hort aprendrem tots plegats.

Crearem l’hort, planificarem conjuntament, què volem fer, com volem que sigui,  com s’ha de  treballar  un hort, per què ha de ser un hort ecològic? ,  quines tasques hi han en un hort, com ens organitzarem ?  etc.

A travès del nostre hort, el treball amb la nostra terra que ens alimenta, conviurem, planificarem, cooperarem, ens ajudarem, mostrarem curiositats, dubtes, ens coneixerem més com a persones i  serem competents per portar a terme el nostre projecte en comú,  el nostre Hort!! .

 

 

Institut Lluís de Peguera de Manresa

QUI SOM?

Som l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. Un institut amb uns 900 alumnes i uns 90 professors. Un institut d’ESO i de batxillerat situat al centre de Manresa. Les ganes de compartir la nostra experiència sobre projectes i voler escoltar les experiències d’altres institut i escoles ens ha fet participar en la Xarxa de Competències Bàsiques. Tot amb la finalitat de poder treballar amb més rigor tot allò relatiu amb la implementació dels projectes.

Tretze són els projectes que hem engegat l’equip impulsor de la Xarxa de Competències bàsiques de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. Un total de 35 professors estem implicats en el seu desenvolupament  en diferents nivells. Hi ha una gran tipologia de projectes: dos projectes quadrimestrals per nivell d’ESO, un total de vuit projectes, altres és despleguen al llarg del curs i engloben l’ESO i el Batxillerat, que representen els cinc de restants. Per, tant podem dir que l’implementació dels projectes és sistèmica, doncs implica quasi tot l’alumnat i una porció important del claustre.

La majoria de projectes tenen un enfocament globalitzador, és a dir, són treballats des de les diferents disciplines, prioritzen el treball en equip,  l’aprenentatge cooperatiu, les TIC i les TAC i l’avaluació reflexiva. La realització dels projectes té la finalitat d’incloure noves metodologies de treball que facin més significatiu i contextualitzat l’aprenentatge.

14409411_765685600241400_9088791576406596161_o