Reconèixer formes de comunicació assertiva

El punt de partida va ser el visionat d’uns “role playings” gravats pels mestres on es representaven els tres tipus de solucions; agressiu, passiu o asertiu, a típics conflictes de l’aula (baralles per joguines, compartir l’ordinador en el treball en equip, l’esmorzar que no m’agrada…).

Durant el segon trimestre, es van instal·lar a les classes uns pots (com els de la foto) on es deixaven notes sobre quins conflictes havien tingut i com els havia resolt.

A partir d’aquí, els alumnes anaven omplint els pots amb les solucions que havien obtingut dels respectius problemes. A l’hora de tutoria, es buscaven solucions assertives als problemes mal resolts

Fet per Xavier Berenguer (Xberen).

Metodologia Escola Les Bases

El desenvolupament del projecte es du a terme diàriament, durant la primera franja matinal. Acostumem a treballar en gran grup, tot i que en alguns moments ens dividim per realitzar diverses tasques amb una mateixa finalitat.

El lloc de trobada és la rotllana que fem cada dia al matí al voltant del mapa conceptual; aquest mateix espai és el que destinem a fer les converses on parlem sobre les hipòtesis, on compartim les descobertes i on sorgeixen nous dubtes per seguir abordant. Així doncs, en la nostra metodologia de treball no dissenyem tasques prèviament sinó que partim dels dubtes, inquietuds o motivacions dels infants per generar estímuls que els permetin seguir avançant a nivell de coneixements en aquell àmbit en què s’estigui investigant. Allò que sí que planifiquem és la documentació del procés de descoberta i de les conclusions obtingudes, que es desenvolupa amb la col·laboració dels infants i que conformarà el producte final. D’aquesta manera, a cada pas que avança el projecte hi ha tres moments:

  • Un moment inicial on sorgeix el conflicte cognitiu, on es planteja una situació que resulta de gran motivació pels infants (a partir, per exemple, d’alguna cosa que porta un nen/a de casa…)…
  • Un segon moment d’activitats més vivencials, d’investigació, d’experimentació… en relació a allò que volem investigar.
  • Un tercer moment de conversa sobre les nostres observacions on intentem arribar a alguna conclusió que quedarà plasmada en el Mapa Conceptual. Normalment en aquesta última conversa acostumen a generar-se nous interrogants per seguir abordant i així encadenem el procés altre cop.

La fase de documentació va acompanyant tot aquest procés.

Aquesta manera de treballar l’hem anat consolidant al llarg d’aquests quatre anys. Des de juliol de 2018 i tenint en compte les valoracions de final de curs, vam replantejar-nos el fet d’apropar els aspectes més científics i tecnològics a l’aula, de manera que hem anat integrant aquesta visió en el treball per projectes tot transformant la part de recerca d’informació en experimentació i manipulació per tal d’anar construint plegats els aprenentatges. Aquest fet també ens ha suposat vetllar per l’enfocament dels diferents temes que han anat sorgint i la necessitat d’organitzar i aprofundir en els continguts a nivell de claustre.

Som l’Escola Les Bases

Som l’Escola les Bases, una escola de recent posada en funcionament situada a la ciutat de Manresa. Es tracta d’una escola d’una línia que va néixer el curs 2015-2016; així doncs, aquest curs hem iniciat l’Educació Primària.

Estem consolidant mica en mica la línia d’escola que va enfocada al treball per projectes i als ambients. El treball de la Xarxa de Competències Bàsiques ens dóna pas a reunir-nos per a reflexionar i avaluar la nostra pràctica, i prendre les decisions que ens ajuden a enfocar i a precisar la nostra línia metodològica. El terme “treball per projectes” és molt ampli i es pot entendre de moltes maneres diferents; nosaltres estem creant la que s’adequa millor a la realitat de la nostra escola, famílies i alumnes.

Enguany hem iniciat els projectes en base al nom de la classe i han anat evolucionant en funció dels interessos mostrats pels infants tot plasmant les conclusions al mapa conceptual, el qual ha anat desenvolupant-se a mida que avançava el projecte. El Mapa Conceptual és el punt de referència on plasmem les nostres descobertes i on, alhora, establim relacions entre els diversos conceptes que anem treballant.

Seguim treballant i acordant propostes de millora que cal anar repensant i perfilant. Aquest curs la nostra escola ha estat seleccionada per formar part del Programa d’Innovació Pedagògica STEAMcat. Aquest programa ens dona la oportunitat de replantejar les activitats que portem a terme amb una mirada STEAM.El curs passat un dels plantejaments que ens vam fer va ser treballar els projectes de manera més propera, manipulativa i vivencial,  per tal que l’aprenentatge resulti més significatiu i no només basat en un procés de recerca d’informació.

Som-hi!!!

Representació teatral i documental del projecte

L’última sessió d’aquest projecte va consistir en una representació teatral i documental.

Se’ls hi demanava un parell d’objectius:

El primer, havien de realitzar una representació teatral d’un intercanvi comercial de les civilitzacions treballades, per la qual cosa s’havien de disfressar i exposar els productes finals realitzats adients de les pròpies civilitzacions com l’àbac i material d’escriptura.

El segon objectiu consistia en explicar de manera clara i concisa com s’havia desenvolupat el projecte, com s’havien organitzat, les dificultats amb les que s’havien trobat, i d’aquesta manera fer al·lusió a les seves carpetes d’aprenentatge.

Bé, per valorar l’assoliment d’aquests objectius, els professors disposàvem de una graella d’avaluació amb el conjunt d’ítems que s’havien de tenir en compte, des de vestuari, tó de veu, expressió verbal, fluïdesa, mostra del productes finals….

Per una altre banda, amb la intenció de que els alumnes participessin activament de les representacions, havien de omplir una graella de valoració de la representació on valoraven dels seus companys els punts febles i forts.

Una vegada recollida totes aquestes valoracions, l’equip impulsor ens vam reunir per comentar-les i de manera generalitzada tots vam coincidir en dir, que  d’una banda els alumnes havien sigut capaços d’aconseguir un vestuari adequat i que potser si ens podíem tele transportar a aquelles civilitzacions, però que d’altre banda, no havien sigut capaços de demostrar els productes finals ni parlar sobre el seu aprenentatge i desenvolupament del projecte.

Amb ganes, l’equip impulsor vol millorar aquests dos aspectes de cara al cur vinent.

Metodologies a “Ens teletranportem?”

Formació de grups

Nosaltres ja havíem fet alguns petits projectes en el centre, i en cap d’ells els grups havien estat heterogenis. Sempre fèiem els grups en funció de les classes (com ja vam explicar som un centre de màxima complexitat i els grups classe estan organitzats per nivells)  i veiem que hi havia molta diferència en els resultats dels projectes entre uns grups i altres.

Per aquest projecte vam estar pensant com fer els grups de tal manera que fossin el màxim d’heterogenis possibles. Seguint els criteris de màxima participació de l’alumnat en el projecte, vam pensar en la possibilitat de que s’organitzessin els alumnes,  però vam descartar aquesta idea ja que ens podríem trobar de nou amb grups molt desiguals pel que fa l’assoliment d’aprenentatges.

Per crear els grups, vam separar els nens més o menys per nivells acadèmics. Primer vam agafar els onze alumnes amb més facilitats d’aprenentatge i els vam posar cadascun en un grup. Després, vam triar els onze  nens amb més dificultats d’aprenentatge i els vam repartir també pels grups ja creats.

A partir d’aquí vam anar posant els nens restants en cada grup de manera que no coincidissin alumnes que no podien treballar junts  (a criteri dels professors) i repartir-los equitativament en funció del seu nivell d’aprenentatge observat al llarg del curs.

Creiem que a diferencia de altres projectes del centre, els grups han demostrat ser força equilibrats i que vam encertar alhora de fer els grups

 Motivació

Per nosaltres la motivació és clau per poder treballar per projectes, motivació dels alumnes, però, abans de tot, motivació dels professors implicats.

Hem recorregut a diferents estratègies per tal de motivar als nostres alumnes. Partíem d’un projecte ja creat i el vam anar modificant, en aquesta adaptació hem volgut, entre altres coses, que els alumnes puguin veure reflectits els seus interessos i opinions.

Així per escollir les civilitzacions que treballarien vam decidir que una d’elles l’escollirien els alumnes i l’altre sortiria per sorteig, però no es podia donar el cas que un grup treballés Grècia i Roma o Egipte i Mesopotàmia, per tant a l’escollir una de les civilitzacions al sorteig descartàvem la “paral·lela”.

Probablement un dels moments més impactants pels alumnes i que els professors hem valorat molt positivament ha sigut la presentació del projecte.

El dijous de la setmana prèvia a començar el projecte, vam convocar a l’hora de tutoria als tres grups de primer i els professors vam fer aquesta presentació caracteritzats de cada una de les civilitzacions que hem treballat.

Amb aquesta posta en escena preteníem trencar idees prefixades dels alumnes, motivar-los i demostrar que no els demanàvem res que nosaltres no estiguéssim disposats a fer. A més a més, així també van  poder comprovar que per disfressar-se per a les representacions finals es podia fer de moltes maneres –algunes de les nostres disfresses les vam fer nosaltres- i buscàvem també un punt de creativitat. Treure’ns tots, profes i alumnes, la vergonya, la por escènica.

Carpeta d’aprenentatge

A les sessions de la Xarxa de competències bàsiques a les que hem assistit els coordinadors de l’equip impulsor, se’ns va presentar la carpeta d’aprenentatge.

Vam transmetre aquesta idea al nostre equip impulsor i vam valorar la possibilitat d’incorporar-la al nostre projecte com a eina del procés d’aprenentatge dels alumnes i , a més a més, seria un dels productes finals i formaria part de l’avaluació.

Finalment, vam decidir incloure-la. Però, encara que som conscients de què i com han de ser les carpetes d’aprenentatge, hem començat per un nivell molt bàsic per tal que els nostres alumnes de mica en mica es vagin familiaritzant amb aquesta nova eina. Ha sigut una carpeta força guiada i en la qual, fonamentalment, ens hem basat en un diari d’aprenentatge de cadascuna de les sessions que hem realitzat.

La vam presentar als nostres alumnes de la següent manera:

“La carpeta d’aprenentatge és un instrument d’avaluació que us facilitarà identificar què heu après i com ho heu après al llarg del projecte.

A més a més, la carpeta també serà un dels productes finals del projecte, la realitzareu de manera individual i formarà part de l’avaluació del projecte per part del tribunal.

I en què consisteix?

Carpeta d’aprenentatge (individual)

– Portada

– Índex

– Introducció

Qui sóc?

Objectius / Expectatives: Què espero d’aquest projecte? Què crec que aprendré?

– Diari de les sessions

Després de cada sessió haureu d’escriure un breu diari responent a les següents preguntes:

Què hem fet?

Què no sabia / què he après?

Quines dificultats he tingut? Què cal millorar?

La veu dels alumnes: Voyage-Voyage!

Què pensen els nostres alumnes sobre els intercanvis realitzats?

Després d’haver fet els intercanvis, vam preguntar-los si n’estaven satisfets.  Fem un breu resum de les seves impressions.

La gran majoria tenia una mica de por pel fet de no dominar gaire la llengua francesa, però aquesta por va desaparèixer de seguida vist l’amabilitat de les famílies en acollir els nostres alumnes.  Cal dir també que tant les famílies franceses com catalanes van dedicar el seu temps per estar amb els nens.

A més a més, sense voler, els alumnes catalans han après a espavilar-se, a comunicar-se, a superar la vergonya, a adaptar-se als diferents horaris i costums i a fer noves amistats.  Tota una proesa!

Molts d’ells van afirmar que els hi hagués agradat haver estat més temps a Montbazon i a Estrasburg.

Tots han valorat positivament l’experiència i tenen moltes ganes de repetir-la.

Per tant, aquest any l’Institut Lluís de Peguera s’ha estrenat en dos intercanvis escolars i continuarà fent-los, ja que els beneficis en són molts.

Us presentem unes quantes fotografies de l’intercanvi de Montbazon:

IMG_1794IMG_1907IMG_1995IMG_1999IMG_2093IMG_2082IMG_1790

 

Producte final: Voyage-Voyage!

A Voyage-Voyage! podem dir que hi ha diversos productes finals. El primer de tot és la realització de l’intercanvi que ha sigut tot un èxit a tots els nivells educatius. El segon ha sigut l’elaboració d’un diari de viatge i d’un dossier. L’últim és la creació de reportatges fotogràfics com a record de la bonica experiència viscuda.

Vet aquí els nostres reportatges fotogràfics! Esperem que us agradin!

https://animoto.com/play/qN9bnDOwkO0LWz4NquOCvA

https://animoto.com/play/zleJ6ScDhHxGd0LWvXPDGQ

 

 

Metodologia: Voyage-Voyage!

Primera activitat

Per tal de preparar bé els intercanvis escolars a l’ESO, es va decidir d’incloure dins la programació escolar un vocabulari de supervivència. Cada setmana s’estudiava doncs un vocabulari específic per tal d’espavilar-se un cop arribarien a França: vocabulari sobre les salutacions, l’alimentació, anar de compres, etc. Era un petit guia per a ells. Els alumnes s’ho anotaven tot en una llibreta petita que durien al llarg del seu viatge.

Segona activitat

Per Nadal, els alumnes van fer unes targetes de Nadal.

Tercera activitat

Un cop fet això, es van fer vídeos de presentació. Havien de parlar del que estudiaven, de l’institut, de la seva família i de les seves aficions. Aquests vídeos es van penjar al Twinspace i es comentaven a classe. Era una altra manera de què es coneguessin entre ells. Els alumnes catalans feien les presentacions en francès i els alumnes francesos en castellà.

Quarta activitat

Els alumnes de 2n d’ESO van fer un vídeo i explicaven com era l’Institut Lluís de Peguera.

Intercanvi escolar

Un cop fet aquestes tres activitats, es va anar a Montbazon del 13 al 20 de març i els alumnes francesos venien del 31 de març al 7 d’abril de 2017.

A Estrasburg es va anar del 21 de març al 28 de març i els francesos van venir del 6 al 13 de maig de 2017.

Després de l’intercanvi, calia fer uns vídeos sobre la seva estada allà, un diari de viatge i un dossier.

 

 

 

Planificació: Voyage-Voyage!

Durant el curs 2015-2016, els alumnes de 1r i de 2n d’ESO van escriure’s amb els estudiants de Montbazon. D’aquesta manera, facilitaria tant l’estada a França com la de Catalunya. Era doncs un primer contacte.

A partir del mes de maig de 2016, es va explicar l’intercanvi als alumnes i es va donar una fitxa per tal de fer les parelles entre els francesos i els catalans. Un cop es va saber qui participava a l’intercanvi es va elaborar el programa Manresa- Montbazon durant l’estiu 2016.

Al mes d’octubre de 2016, es va fer una reunió amb els pares i es va explicar l’intercanvi escolar: les visites i les activitats que farien a Montbazon i alhora un cop finalitzat el viatge, l’elaboració d’un diari de viatge. Es va donar els noms dels nens francesos per tal de posar-se en contacte amb ells.

Pel que fa el d’Estrasburg, va ser a partir del mes de setembre que es va elaborar el programa. També es va fer una fitxa per tal de fer les parelles adients. En ser pocs alumnes de 4rt d’ESO, es va haver de demanar a l’Institut de Moià si volia participar a l’intercanvi escolar i van acceptar. Va haver una reunió informativa per als pares de 4rt d’ESO i una altra per als pares de 1r de Batxibac. Un cop haver fet les parelles, tant els alumnes catalans com francesos es van posar en contacte per tal de parlar entre ells i de trencar una mica el gel.

Vet aquí dos powerpoints on es descriu el programa de l’intercanvi escolar:

Voyage à Montbazon

Presentació pares 21-10