LA VOLTA A LA TERRA AMB L’ADRIÀ – presentació del projecte

QUI ÉS L’ADRIÀ?

  • Exalumne de l’escola
  • Fa la volta al món des de fa 3 anys.
  • Ens permet el feedback vivencial i motivador.
  • Experiències reals i no entorns ficticis.
  • Els alumnes poden fer el seguiment a través de la web
  • El projecte evoluciona a mesura que l’aventura de l’Adrià avança. És un projecte obert.  

Resultat d'imatges de adrià homs

EL PROJECTE:

VISITA INICIAL: VISITA ADRIÀ

  • ACTIVITAT INICIAL
  • MOTIVACIÓ DELS ALUMNES
  • CADA ALUMNE ESCULL QUÈ VOL INVESTIGAR/APROFUNDIR

PRIMERA PART DEL PROJECTE: TREBALL D’INVESTIGACIÓ 

  • CADA ALUMNE/GRUP REALITZA EL SEU PROPI GUIÓ A PARTIR D’ALGUN ASPECTE MOTIVADOR
    • ILLA DE PASQUA
    • Quins són els trens més llargs del món?
    • Per què a Zanzíbar hi ha marees?
    • Com es van construir els moais?
  • GUIÓ ACORDAT ENTRE:
    • Alumne
    • feedback Adrià
    • Mestre

SIM-170037317050914580_0001

  • RECERCA D’INFORMACIÓ: ajustem l’ajuda a les necessitats de cada nen:
    • Alguns recerquen de manera autònoma
    • Altres els ajustem els llocs on recercar la informació
    • A alguns fins i tot els donem el guió elaborat
    • Elaborem una pauta d’orientació comuna de com ha de ser una bona presentació.

PRESENTACIONS ORALS:

  • AVALUACIÓ PER PART DELS ALUMNES A PARTIR D’UNA RÚBRICA
  • GENERACIÓ DE NOVES PREGUNTES PER PART DELS COMPANYS DE CLASSE.
  • REFORMULACIÓ/AMPLIACIÓ DEL TREBALL.

 

SEGONA PART DEL PROJECTE: COM ÉS EL TEU PUPITRE?

  • A TRAVÉS DE VÍDEOS DOCUMENTALS
  • PARTIM DE MATERIAL REAL I NO FICTICI
  • GENERA MÚLTIPLES PREGUNTES ALS ALUMNES

 

ELS VÍDEOS DOCUMENTALS ENS PERMETEN: 

  • TREBALLAR LA GEOGRAFIA MUNDIAL
  • COMPRENSIÓ ORAL – visionem els reportatges i en debatem.
  • EXPRESSIÓ ESCRITA – elaboració d’un reportatge escrit per part de cada alumne basat en una pauta d’orientació.
  • SORGEIXEN PREGUNTES RELACIONADES AMB ELS REPORTATGES:
    • PER QUÈ TENEN DIFERENTS TONS DE PELL? – esclavitud
    • QUINS SÓN ELS PAÏSOS MÉS POBRES? – geografia
    • PER QUÈ PARLEN PORTUGUÈS O ESPANYOL? – colonialisme
    • QUANTES PERSONES VIUEN A L’AMAZONES? – percentatges
    • D’ON VÉNEN ELS PRODUCTES QUE COMPREM? – estadística
    • SÓN POBRES ELS NENS DE TIPISCA? – valors, concepte ric/pobre

LA CLOENDA DEL PROJECTE

  • VISITA DE L’ADRIÀ
  • INTERCANVI DE IMPRESSIONS RESPECTE AL TREBALL QUE HEM ANAT REALITZANT AL VOLTANT DE LA SEVA AVENTURA.
  • … OBERTURA DEL TREBALL A ALTRES CURSOS O A LES FAMÍLIES

EL PROJECTE VIST DES DE DINTRE: 

ELS OBJECTIUS QUE ENS PROPOSEM:

  • TREBALLAR COMPETENCIALMENT: potenciar el treball de competències en comptes del treball de continguts.
    • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
    • Competència artística i cultural
    • Competència del tractament de la informació i competència digital
    • Competència matemàtica
    • Competència d’aprendre a aprendre
    • Competència d’autonomia i iniciativa personal
  • CANVI METODOLÒGIC basat en el treball globalitzat.
  • CONFLUÈNCIA MOTIVACIÓ ALUMNAT/CURRÍCULUM

L’AVALUACIÓ: 

  • L’avaluació suposa un gran repte perquè combina la qualitativa amb la quantitativa.
  • Combinem l’autoavaluació, l’avaluació entre alumnes i l’avaluació individual.
  • És contradictori el sistema d’avaluació que ens demana avaluar de manera fragmentada: llengua, medi, matemàtiques,… quan intentem treballar de manera transversal i global.

EL PAPER DE L’ALUMNAT:

  • Els alumnes tenen un paper protagonista.
    • A través dels seus interessos o preguntes els hem generat activitats per aconseguir treballar les competències que ens interessava treballar. GENEREN LA PREGUNTA I FAN LA RECERCA.
    • Després de la investigació són els que PREPAREN LA  INFORMACIÓ  I LA TRANSMETEN als companys.
    • S’AVALUEN: a ells mateixos o als companys.
    • I finalment són els que GENEREN NOUS DUBTES per seguir investigant.

EL PAPER DEL MESTRE:

  • PRESENTACIÓ DEL PROJECTE: és la mestra qui fa la presentació de l’Adrià i els anima a investigar a partir de les aportacions d’aquest.
  • DURANT ELS TREBALLS D’INVESTIGACIÓ dóna l’ajut ajustat a les necessitats de cada alumne.
  • DURANT LA SEGONA PART (VÍDEOS) proposa reptes als alumnes i sobretot, selecciona de les idees que van sortint, aquelles que se’n pot extreure més “suc” i poden esdevenir un treball més global i ajustat al nivell dels alumnes.
  • AJUDA A PREGUNTAR-SE als alumnes més que no pas dóna respostes.

COORDINACIÓ/AGRUPAMENTS,…

  • Feedback amb l’Adrià
  • Diferents agrupaments. Hem potenciat molt les activitats orals.
  • Ha mancat obrir el projecte al centre/famílies.

PUNTS FORTS: 

  • MOLTA MOTIVACIÓ per part dels nostres alumnes.
  • FEEDBACK
  • PROJECTE EN UN CONTEXT REAL I ACTUAL.
  • TREBALL GLOBALITZAT. Trencament amb els horaris, les matèries, … que era el que se’ns demanava a nivell d’escola.

PUNTS FEBLES:

  • NECESSITAT DE SELECCIÓ per part del mestre. No podem acceptar treballar-ho tot.
  • DIFICULTAT D’ESTABLIR LÍMITS a l’hora de decidir FINS ON investigar o COM investigar determinats temes.
  • NO OBERTURA DEL PROJECTE fora dels límits de l’aula.
  • AVALUACIÓ. Treballem de manera global però no sempre sabem avaluar de manera competencial.
  • POC RECULL D’EVIDÈNCIES I REGISTRE D’INFORMACIÓ.

QUÈ HEM NECESSITAT PER TREBALLAR AIXÍ?

  • Invertir el procés: són els alumnes els que proposen i nosaltres els que facilitem eines que els ajudin en el seu procés d’investigació.
  • Treballar dia a dia. Oblidar-nos de programar amb antelació i seguint una programació rigorosa! Hi ha d’haver lloc per a la improvisació.
  • Reduir la quantitat i (intentar) augmentar la qualitat.
  • Tenir clar que treballem unes competències i no pas uns continguts.
  • I tenir ganes de millorar…. i sobretot, d’equivocar-nos i rectificar.

 

COM AVALUEM?

Durant el projecte l’avaluació ens ha suposat tot un repte:

Hem aconseguit, si més no aquesta és la nostra impressió, fer un projecte globalitzat. Aquest era de fet un dels nostres principals objectius, iniciar-nos en el treball globalitzat.

A l’hora d’avaluar, però, ens hem trobat amb diversos dilemes:

  • Per una banda, comencem a treballar de manera globalitzada fent que una mateixa activitat tingui elements propis de llengua, matemàtiques, medi social, medi natural, valors, etc. Com podem parcelar una realitat que és global? 

Això ens duu a un embolic important a l’hora de registrar les evidències o els aspectes relatius a cada una de les matèries perquè totes formen part d’una mateixa activitat. Pensem doncs que hauríem de poder fer unes avaluacions molt més obertes i no tan emmarcades en unes matèries concretes i tancades.

Pel que fa als tipus d’avaluació que hem utilitzat, n’hem fet servir diversos:

  • Avaluació individual.
  • Avaluació entre companys.
  • Avaluació a un company a través de rúbrica.
  • Autoavaluació.

Amb tot, pensem un cop més que el volum d’evidències i el registre que hem realitzat, podria ser molt més ampli i concís però d’això ens n’hem adonat a posteriori, un cop analitzades les activitats realitzades.

 

 

D’ON VÉNEN ELS PRODUCTES QUE COMPREM?

Els alumnes comenten que la major part dels productes que comprem estan fabricats a Xina. Ens plantegem si realment això és així o no. Per això ens fem la pregunta: ¿D’on vénen els productes que comprem?

Objectius:

  • reflexionar entorn de la procedència dels productes.
  • Aprendre el concepte de globalització i les seves causes i consequències.
  • Relacionar els sectors de treball i el nivell de desenvolupament amb els resultats obtinguts.

Activitats:

  • Cada alumne elabora una graella on recull informació de cinc productes i el seu lloc de procedència (material escolar i tèxtil sobretot).
  • Es fa el buidatge dels resultats obtinguts en una graella conjunta.
  • Els alumnes elaboren una gràfica a partir dels resultats de la graella. Abans, però, entre tots fem una llista de les consideracions que hem de tenir presents a l’hora d’elaborar una gràfica de barres. Podeu veure la base d’orientació que elaboren els alumnes: PASSOS PER FER UNA GRÀFICA DE BARRES
  • Elaboren la gràfica individualment.
  • S’intercanvien les gràfiques elaborades i cadascú fa un anàlisi de la gràfica del company analitzant punts forts i punts febles de la mateixa per ajudar-lo a millorar.
  • A partir dels comentaris realitzats entre tots, cadascú elabora de nou la seva gràfica millorant tots els aspectes que pensa que poden resultar millorables.
  • Es realitza una autoavaluació de la gràfica a partir de la rúbrica següent: RUBRICA GRÀFICA DE BARRES

D’aquesta manera aconseguim que els alumnes prenguin consciència de quins són els elements que poden millorar del seu propi treball i prenguin consciència de quin és el procés que van seguint en el seu procés d’aprenentatge. 

 

BILOMBA A LA VISTA

Aprofitant que el descobriment d’Amèrica és un dels temes més recurrents quan estem treballant el tema de l’Adrià, hem llegit el llibre Bilomba a la vista en el qual un descobridor s’encamina cap a un país desconegut a la recerca d’una fruita de la qual tothom parla però que ningú coneix.

Tot i que es tracta d’un llibre juvenil de ficció hi ha clares referències a l’època dels descobriments, a la pirateria, a la submissió dels indígenes,… i al saqueig dels productes.

Durant la lectura s’han treballat aspectes relatius a la comprensió lectora, al treball de diferents tipologies textuals i hem aprofitat també per treballar coneixements de gramàtica i ortografia. alhora que anàvem relacionant les aventures dels protagonistes amb diferents elements de la història que anàvem treballant paral·lelament.

 

L’ESCLAVITUD ABANS I ARA

Durant el curs hem anat aprofundint una mica en les diferents etapes de la Història i el cert és que el contacte amb l’Adrià ens ha anat molt bé per introduir l’Edat Moderna i el que va suposar la descoberta del Nou Món que encara avui té repercussions en molts àmbits.
Els vídeos de l’Adrià ens porten a reflexionar sobre la diversitat cultural/ètnica/econòmica dels països que visita i partir d’aquí aprofundim en l’esclavitud.

A través de la pregunta:

VÍDEO 3: COMUNITAT DE TIPISCA

En el tercer dels vídeos de l’Adrià TIPISCA, AMAZONA COLOMBIANA:

  • Reflexionem sobre el concepte RIC/POBRE
  • Relacionem les activitats que realitzen els habitants de la comunitat amb els sectors de treball. La majoria es dediquen al sector primari i fem un repàs dels sectors econòmics i la seva incidència segons el nivell econòmic del país.

Com que tenim un alumne a l’aula de l’Índia comparem els percentatges dels sectors econòmics d’Espanya i de l’Índia i comprovem les diferències. A continuació elaborem una gràfica comparativa de barres per veure aquestes diferències: DSC00575

Per poder realitzar el gràfic de barres vam analitzar-ne d’altres i vam elaborar un guió amb els passos que s’havien de seguir per a realitzar-lo adequadament.

 

VÍDEO 2: LA GUAYANA FRANCESA

En el capítol 2 de COM ÉS EL MEU PUPITRE, l’Adrià ens acosta a la realitat de CAYENA, GUAYANA FRANCESA. En aquest cas, contextualitzem de nou el lloc on es realitza el reportatge a nivell de país, continent i característiques climàtiques, de relleu, etc.

A continuació parem especial atenció en les característiques del color de la pell dels alumnes, i de la gran varietat d’orígens d’aquests. Això ens porta a relacionar-ho directament amb el primer dels reportatges i a treballar el tema de la colonialització i l’esclavitud així com també el color de la pell:

Per treballar l’esclavitud:

  • Hem comparat l’esclavitud del segle XVII-XVIII-XIX i l’esclavitud actual, no reconeguda però existent. Podeu veure’ls aquí: ESCLAVITUD. Hem realitzat la majoria de textos en castellà ja que es tracta d’un alumnat de llengua majoritàriament catalana i que cal que treballi en castellà. Aquest tipus d’activitats els motiven i són una bona excusa per treballar en aquesta llengua.

Aquest tema va motivar molt als alumnes i alguns van aportar textos que havien trobat en el Reporter Doc per exemple. Vam fotocopiar i repartir els textos i els vam llegir a l’aula per ampliar la informació sobre el tema.

 

 

 

VÍDEO 1: SALVADOR DE BAHÍA

En el primer vídeo de l’Adrià SALVADOR DE BAHÍA ens centrem en els següents objectius:

  • Situar la ciutat dins el país i mapa mundial.
  • Veure l’estructura interna que té el reportatge i elaborar un guió que permeti, posteriorment, fer una explicació ordenada.
  • Entendre i analitzar les diferències entre la realitat dels alumnes de l’Escola de Salvador de Bahía i la nostra.
  • Valorar l’escolarització com a un element de progrés.

Arrel de la visualització d’aquest reportatge sorgeix la idea d’investigar perquè el portuguès és la llengua oficial del Brasil i ho relacionem també amb un alumne de l’aula que va fer la seva presentació individual entorn d’aquest país i ens va recordar altra vegada quines eren les seves característiques més representatives. 

L’avaluació d’aquesta activitat es fa a partir de la observació de les intervencions dels alumnes i també a partir del minimural que realitza cada un d’ells seguint el guió establert entre tots.

 

 

 

ELS VÍDEOS DE L’ADRIÀ

D’entre els projectes que duu a terme l’Adrià durant el seu viatge, actualment n’hi ha un que ens interessa especialment. Es tracta del projecte COM ÉS EL TEU PUPITRE? en el qual l’Adrià ens apropa a la realitat de diverses escoles de l’Amèrica Llatina i als seus alumnes.

A partir de la visualització d’aquests minidocumentals:

  • Els nens tenen curiositat per descobrir aspectes que es mencionen en el reportatge.
  • Treballem la comprensió oral en castellà.
  • Aprenem formes de viure diferents a la nostra.
  • Anotem les idees principals de tota la informació que ens ofereix i elaborem un mini mural individual amb les informacions més destacades.

Quan es publica un nou vídeo, l’Adrià ens escriu un correu electrònic comunicant-nos-ho de manera que generem expectatives amb els nostres alumnes i despertem la seva curiositat i les ganes de saber.

LA RÚBRICA D’EXPOSICIÓ ORAL

Entre tots vam parlar dels elements que són importants a l’hora de fer una bona presentació oral i que els hem de tenir en compte per fer-ho correctament quan exposem.

És per això que vam acordar entre tots l’elaboració d’una rúbrica a partir de la qual els alumnes podrien saber quins serien els aspectes que s’avaluarien i també, com se’ls puntuaria.

La rúbrica resultant va ser la següent:  RÚBRICA exposició oral

Tot i que creiem que les rúbriques són una bona eina sobretot per conscienciar als estudiants que han d’ajustar-se al que se’ls demana i que per tant han de seguir les indicacions donades, també hem pogut comprovar que a vegades, treballs de qualitats molt diferents, acaben tenint la mateixa nota de manera que creiem que potser s’hauria d’ajustar. Ens ha resultat molt difícil extreure una rúbrica que realment sigui efectiva com a element real d’avaluació pel professor.