Com és Sant Jordi, les recomanacions seran llibres. Si us agrada llegir, no us podeu perdre.
– Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies
– Marley i jo, de John Grogan.
– Traïció a Florència, de Peter Schwindt
– El Cim dels espadats, Marcel Fité
– Tots els llibres del Geronimo Stilton
– El senyor dels lladres, Cornelia Funke
– El noi que dormia a la neu, Henning Mankell
– Trilogia La matèria Fosca, de Philip Pullman
Em sento bé. Lliure.
És genial aquest moment: a la platja, asseguda a la sorra I contemplant el mar. Estic sola, però em sento bé.
M’agrada estar sola. M’agrada no pensar en ningú i saber que ningú està pensant en mi.
Sé que faci el que faci no afectarà a ningú.
Sóc lliure per fer el que vulgui. Estic sola i em sento bé.
El vent em despentina els cabells i els raigs de sol sobre la pell em produeixen una escalfor agradable.
Passen les hores i jo continuo aquí. No sé per què, però m’agrada aquest lloc.
Potser és per l’olor de mar que m’ajuda a oblidar. El què? No ho sé. Però m’ajuda a oblidar.
Passen les hores. El sol comença a pondre’s. Encara no ha vingut ningú.
Començo a tenir fred. Hauria d’haver agafat la jaqueta.
El vent continua embullant-me els cabells i comença a ser molest.
Passen les hores i encara no ha vingut ningú. Per què? És que ningú se n’ha adonat, que no hi sóc?
Sóc lliure, he de sentir-me bé. Alguna cosa freda m’humiteja les galtes.
Són llàgrimes.
Potser és que necessito saber que per a algú sóc important. Potser necessito que algú vingui i em porti una jaqueta i em digui que no estic sola. Potser així s’acabarien les llàgrimes.
L’olor de mar m’ajuda a oblidar. M’ajuda a oblidar com estic de sola.
4t ESO
EL POEMA ESCOLLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:
Quan la tarda cau
Sobre la terra terrosa
El mantell de la tarda va caient…
Ombres d’arbres que s’allarguen
Com gegants moguts pel vent.
Grapats d’ocells en bandades
Xisclant passen tot volant
Travessant el rogent esvaït cel
Buscant lloc per descansar.
Un ratolinet de bosc
Romancejant pels sembrats
Amb ses ulls vius i rodons
S’amaga dins d’un forat
Frescor tranquil·la que arriba…
Misteri d’ombres dansant…
Màgic encís, nit serena
Quan la foscor es va filtrant.
La tarda cau…tanca els ulls,
Tot reposa al seu voltant…
Tan sols trenca aquell silenci
Un grill que apareix cantant.
Pseudònim: Boig per tu
Curs: 4t d’ESO
Alteres l’ordre de tot, dissols perfecció i simplicitat,
ets la causa de sospirs i de somriures;
envoltat d’una espessa boira de mentides,
et tem fins i tot la pura veritat.
Conscient de tenir la fama a la tauleta de nit,
vius en un núvol de somnis de sucre
i escapes de la realitat submergint-te en capes de luxe,
ofegat per la teva pròpia mirada d’encís.
Sense fins ni aspiracions vius el present;
i cansat de tenir més del que desitges
i de suar per escapar de les astutes exclusives,
veus que cada segon et queda menys temps.
No busquis sortida, fes el camí que has triat,
Busca’m a mi, si et sents sol;
el fill que va créixer sense el teu amor
sap que sense tu mai no hauria vestit car,
oh, rock star.
MC, 4t ESO
AQUEST POEMA TAMBÉ VA SER L’ESCOLLIT COM A PRIMER PREMI DE POESIA DE QUART D’ESO I ÉS EL QUE CONCURSARÀ PER A SEGON CICLE D’ESO ALS JOCS FLORALS DEL DISTRICTE
Al bosc obscur i profund
Un esquirol veig passar
Amb un aire juganer
Sempre ell em ve a saludar.
Al bosc fosc i tenebrós
Caçador espera la presa
A cada cantó amagat
Et vigilen amb destresa.
Al bosc verd i calorós
Les abelles ballen
Amb les flors de tots colors
On elles sempre treballen.
Al bosc obscur i profund
On el vent bufa entre les branques
Dels pins i dels verds arbustos
És on tu i jo ens vam conèixer.
El meu amor cap a tu
És etern com d’univers
i en el temps inesgotable
el meu vers se’n va amb el vent.
Picachu, 3r ESO
EL POEMA ESCOLLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:
UN BELL I DOLÇ RAIG DE MATÍ
Un bell i dolç raig de matí
em fa tancar les ferides.
Dins seu es resguarda el verí,d
e mort blanca van vestides.
Raig d’arribada a la meta
raig de llum, més calor d’estiu,
lleugera va l’orenetamentre reconstrueix el niu.
Raig de mirades perdudes
raig de llum, ets al mig,
tardor,ja moltes fulles caigudes
bolets ens esperen al bosc.
Un fosc raig a punt de vespre
tenyeix el cel de morat,
se’ns en va per la finestra,
i molt cansat pren comiat.
Raig de somnis creats amb gel
raig de llum, ets malvat, hivern,
no em deixes veure un tros de cel,
tu, tan fred, contrari al cruel infern.
Raig de sentiments dins del cor
raig de llum, de primavera,
la primavera fruit de flors
em duus rams de casa teva.
Un lluent raig de mitja nit
ja ens il·lumina la lluna,
vés-te vestint, raig adormit,
d’estrelles en queda una.
Raig, un any amb quatre estacions,
un dia ple d’alegria,raigs,
sou poema en trenta dos raigs,
versos de fantasia.
TÍTOL : Un bell i dolç raig de matí
GÈNERE : Poesia
PSEUDÒNIM : Gota de mel
CURS : 3r ESO
Cada dia és una fantasia.
Et lleves sense saber què passarà.
Ets una ànima entre milions que hi ha al món,
Però tu tens alguna cosa diferent.
Pots somiar com ningú no ho fa,
Pots viure com ningú no s’ha atrevit,
T’enfrontes cada dia a l’aventura de la vida
Que et fa somiar, que et fa viure, que et fa sentir.
Creus en tot el que t’emociona, que et diverteix,
Creus en l’amor, un sentiment que ningú no és capaç de fer explotar com tu.
Creus en tot el que et faci creure que continues sent un nen
que no ha crescut,
que encara és petit,
que se sent poderós,
que se sent estimat,
que creu que pot fer–ho tot
que és el rei del món.
Però hi ha situacions a la vida que et fan canviar
i ets sents trist,
ets sents aclaparat,
ets sents cansat,
ets sents impotent…
Ja has crescut, que la vida t’ha empès a créixer,
Però encara penses que la vida no és poder, que és voler.
I que per dins no has crescut, encara ets un nen
que jugava,
que reia
i que podia sentir.
Bebe, 2n ESO
AQUEST POEMA TAMBÉ VA SER L’ESCOLLIT PEL JURAT I ÉS EL QUE CONCURSARÀ ALS JOCS FLORALS DEL DISTRICTE PER PRIMER CICLE D’ESO
Viure
Viure, per mi,
és un patiment,
no puc sortir
del meu amor etern.
La vida ja és dura,
però la meva encara més.
Si tu em traguessis
d’aquesta tortura,
seríem feliços per sempre més.
Cadascun dels teus somriures
són un batec del meu cor
i cada llàgrima de tristesa,
un cop de dolor.
La teva mirada perduda
és la meva font d’inspiració
i el teu tacte suau
em fa perdre l’horitzó.
La teva veu tan dolça
em fa recordar
i el teu caràcter amable
m’ha ensenyat què és estimar.
Tu ets el far que fa il·luminar
les nits de tempestat
i m’empenys a navegar
durant les hores de soledat.
Sense tu no podria veure-hi clar
Ni sabria estimar.
Tampoc sabria el que és somiar
Ni em podria emocionar.
El meu cor s’aturaria
I la meva inspiració també.
Només tu em faries reviure
I recordar-me tot el que he de fer.
Doni, 1r ESO
EL POEMA ESCOLLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:
La vida d’un Warhammer
D’una caixa vaig sortir
i “prou de dormir!” em van dir.
Em van muntar i pintari
molt guapo vaig quedar.
A un prestatge em van posar
i preparat per lluitarjo vaig estar.
Monstres grans,
monstres petits i elefants,
i reis amb vestits elegants.
Tots anaven arribant
més lents o més de pressa,
però sense fer la més mínima fressa.
Però el temps va passar
i de pols ens vam colgar,
i tot això sense lluitar.
I del menjarno cal ni parlar,
som de plàstic, i ja està!
És època de pau?
O és que el nostre amo
se’ns ha fet gran?
La vida d’un WarhammerJimmy JamPoesia 1r d’ESO
Sóc diferent,
ho puc reconèixer davant de l’oient.
No em preocupo pel que dirà la gent
crec que és més important
que cadascú tingui el seu talent.
Ni la marca de la roba
ni el barri on viu
fan la persona o fan el que diu.
No m’agrada que em donin consells
doncs sento que em volen canviar
És com si m’estiressin dels cabells
No sé si em podré controlar!
No m’agradaria que em discriminessin,
Igual que jo no faig
No importa el que diguin
Si ets persona de veritat
Cada cop penso més
si he de canviar
I quan hi penso és
com si estigués a punt d’explotar
Potser sóc diferent als altres
perquè jo no em canso de la gent
Però moltes persones d’aquest món
si s’ho repensessin un moment
sabrien veure les coses bones de la gent.
Fosc, 6è B
EL PREMI ESCULLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:
Hivern
Mirant per la finestra
sentint com cau la tarda,
noto el fred gelat que entra
i la foscor que em fa basarda.
Veig persones que fugen
del fred i de la negror,
no sé on van, però es refugien
sota l’abric d’un trist color.
Veig els arbres sense fulles
que em diuen Hola! amb la mà,
tu vent, ets qui despulles
les branques amb qui jugar.
Em sento encongida
per la poca claror que hi ha,
però alhora estic contenta
de poder-ho contemplar.
Mirant per la finestra
noto com ja és el vespre,
la son al cos ja m’entra
i la sensació queda per sempre
Vidre entelat, 6è B
Una amiga de veritat,
és la que et somriu quan et veu,
la que t’ajuda quan tens un problema,
i la que t’envia cartes per correu.
Una amiga de veritat,
és la que sempre et fa costat,
és aquella que t’ha ajudat
i la que sempre t’ha estimat.
Una amiga de veritat,
és aquella que es preocupa quan no et veu al seu costat,
i la que els dies de festa, et truca per telèfon per saber com t’ha anat.
Una amiga de veritat,
és amb la que et diverteixes, i també amb la que t’avorreixes,
però amb la que sempre has estat.
Ella és la que mai t’ha enganyat,
i la que sempre diu la veritat,
i per això a qui li he dedicat aquest poema tan sensat,
és a una amiga de veritat.
Per tu “cuchi”!!
m&m, 6èA
Sempre brut i fastigós, estic horrorós.
Se’m coneix com a l’esborrador,
i estic a les mans del professor.
Sempre treient el guix, el meu pitjor enemic,
embrutant-me tot el vestit, que abans estava net i polit.
Sense cura ni carinyo m’agafen pel cap
com si fos un brut i miserable drap.
Em tiren al terre, em xuten molt fort,
Volo pels aires i em tornen al lloc.
Ja n’hi ha prou d’aquest color !
jo sóc l’esborrador.
mitjons pudents, 5è B
Jo tenia una tortuga
molt petita i més poruga.
La tortuga anà menjant
i mica en mica es va fer gran.
Ulls de gat, urpes de tigre
jo la miro i ella em mira.
Quina panxa més bonica!
Neda i juga una mica.
Quan m’hi acosto amaga el cap
sembla ser que l’he espantat.
Vaig pensar que sola estava
i una joguina li comprava.
Primer ni se la mirava,
però després s’hi enamorava.
A mi això em va fer pensar
que ella algú volia estimar.
La vaig donar a un criador,
pensant que això seria el millor.
La tortuga ha marxat
però jo no l’he oblidat.
Allà on és té companyia,
segur que això li dona alegria.
Robinson, 5è A