Cada dia és una fantasia.

Et lleves sense saber què passarà.

Ets una ànima entre milions que hi ha al món,

Però tu tens alguna cosa diferent.

Pots somiar com ningú no ho fa,

Pots viure com ningú no s’ha atrevit,

T’enfrontes cada dia a l’aventura de la vida

Que et fa somiar, que et fa viure, que et fa sentir.

 

Creus en tot el que t’emociona, que et diverteix,

Creus en l’amor, un sentiment que ningú no és capaç de fer explotar com tu.

Creus en tot el que et faci creure que continues sent un nen

que no ha crescut,

que encara és petit,

que se sent poderós,

que se sent estimat,

que creu que pot fer–ho tot

que és el rei del món.

Però hi ha situacions a la vida que et fan canviar

i ets sents trist,

ets sents aclaparat,

ets sents cansat,

ets sents impotent…

Ja has crescut, que la vida t’ha empès a créixer,

Però encara penses que la vida no és poder, que és voler.

I que per dins no has crescut, encara ets un nen

que jugava,

que reia

i que podia sentir.

Bebe, 2n ESO

AQUEST POEMA TAMBÉ VA SER L’ESCOLLIT PEL JURAT I ÉS EL QUE CONCURSARÀ ALS JOCS FLORALS DEL DISTRICTE PER PRIMER CICLE D’ESO