Sóc diferent,
ho puc reconèixer davant de l’oient.
No em preocupo pel que dirà la gent
crec que és més important
que cadascú tingui el seu talent.
Ni la marca de la roba
ni el barri on viu
fan la persona o fan el que diu.
No m’agrada que em donin consells
doncs sento que em volen canviar
És com si m’estiressin dels cabells
No sé si em podré controlar!
No m’agradaria que em discriminessin,
Igual que jo no faig
No importa el que diguin
Si ets persona de veritat
Cada cop penso més
si he de canviar
I quan hi penso és
com si estigués a punt d’explotar
Potser sóc diferent als altres
perquè jo no em canso de la gent
Però moltes persones d’aquest món
si s’ho repensessin un moment
sabrien veure les coses bones de la gent.
Fosc, 6è B
EL PREMI ESCULLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:
Hivern
Mirant per la finestra
sentint com cau la tarda,
noto el fred gelat que entra
i la foscor que em fa basarda.
Veig persones que fugen
del fred i de la negror,
no sé on van, però es refugien
sota l’abric d’un trist color.
Veig els arbres sense fulles
que em diuen Hola! amb la mà,
tu vent, ets qui despulles
les branques amb qui jugar.
Em sento encongida
per la poca claror que hi ha,
però alhora estic contenta
de poder-ho contemplar.
Mirant per la finestra
noto com ja és el vespre,
la son al cos ja m’entra
i la sensació queda per sempre
Vidre entelat, 6è B