Sempre brut i fastigós, estic horrorós.
Se’m coneix com a l’esborrador,
i estic a les mans del professor.
Sempre treient el guix, el meu pitjor enemic,
embrutant-me tot el vestit, que abans estava net i polit.
Sense cura ni carinyo m’agafen pel cap
com si fos un brut i miserable drap.
Em tiren al terre, em xuten molt fort,
Volo pels aires i em tornen al lloc.
Ja n’hi ha prou d’aquest color !
jo sóc l’esborrador.
mitjons pudents, 5è B