Diferències entre nois i noies

He estat consultant el web de l’idescat sobre una qüestió que fa anys que em preocupa sobre els resultats acadèmics de nois i noies. Aquesta preocupació acostuma a manifestar-se a final de curs (tot i que sempre la tinc present), quan tenen lloc les avaluacions de final de curs, on es decideix aquells alumnes que promocionen o no de curs o d’etapa. He estat fent una mica de recerca entre la ingent quantitat de dades d’aquest web, (quin  element  per treballar  l’estadística a les aules) sobre aquesta qüestió.

Per exemple:

En començar l’ensenyament obligatori

  • A educació infantil i primària hi ha un petit predomini de nens sobre les nenes, amb un percentatge de 51,5% en front del 48,5%.
  • A l’educació secundària obligatòria es mantenen, aproximadament aquestes proporcions, 52% en front de 48%. Cosa que sembla lògica, atès que estem parlant d’ensenyament obligatori. Cal dir que seria interessant separar aquest valor per cursos, atès que tinc la intuïció que aquest percentatge va canviant al llarg d’aquesta etapa. Intentaré cercar les dades.

En començar l’ensenyament post-obligatori

  • Primera dada que impacta, l’any 2009, el 31,9% de la població estudiantil va abandonar prematurament els estudis. Aquí cal aprofundir en el significat d’aquesta dada: Pot incloure nois/noies que no superen la ESO,  o que abandonen el batxillerat o el cicle formatiu que estiguin fent. No tinc dades per aprofundir en el tema. Però el que si em sembla que hem de saber és que aquest 31,9%  és divideix en un 25,6% de noies i un 38% de nois. Una diferència molt important entre els sexes. Penso que és un primer indicador de que hi ha alguna cosa, en aquest aspecte, que no estem fent bé.
  • Segueixen les diferències, anem al batxillerat. En aquest nivell hi podrem trobar un 45,68% de nois i un 54,32% de noies. Pràcticament 10 punts de diferència entre ells. Tinguem present que aquesta comparació té lloc entre nois i noies matriculats. Si tenim present que els nois han abandonat prematurament els estudis un percentatge major que les noies, entenc que la diferència percentual entre els que van començar l’educació secundària obligatòria serà molt més gran.
  • Anem ara als Cicles Formatius. Dels estudiants matriculats als CFGM, pràcticament el 60% són nois. Les noies superen per molt poc el 40%. Una diferència important.  Si mirem en canvi els CFGS, veiem que els percentatges tornen al que seria una distribució normal, un 51% pels nois i un 49% per les noies.

Hi ha dos aspectes clars que hem d’afrontar per tal de millorar el sistema educatiu

  1. L’abandonament escolar prematur, . ÉS molt alt, a la Unió Europea frega el 15%. Però pel que fa referència als nois és  extremadament alt, un 38%. Què fa que a 4 nois de cada 10 no els interessi el que fem a les escoles? No cal oblidar tampoc que són 25 noies de cada 100.
  2. Les dades mostres que l’ensenyament que fem a les escoles crea un biaix, al meu entendre artificial,  als estudiants. Les noies van fonamentalment al batxillerat i els nois a la formació professional. Ens hen de plantejar i discutir què estem fent, a nivell de currículum, a nivell de metodologia, a nivell d’activitats, a nivell d’organització dels centres, per què  es manifesti aquesta situació.

Un parell d’idees ens poden ajudar a iniciar la discussió:

En el meu web, WALIPI, hi podreu trobar un article que vaig publicar sobre com els jocs d’estratègia  poden ajudar als nois i les noies amb capacitats però que no les acaben de manifestar a desenvolupar els seu potencial matemàtic.

Potser aquesta xerrada de Ali Carr-Chellman al TED,  Gaming to re-engage boys in learning ens pot apuntar algunes idees per a la discussió. La podreu trobar subtitulada en català.

En qualsevol cas el que es segur és que la discussió cal iniciar-la, i després mantenir-la per tal de millorar les anteriors estadístiques.

Cap on anem?

Internet ens ha permès estar connectats amb tothom i poder accedir a documentació i activitats que professors de tot el món posen a disposició de la comunitat. Però la versió que hem anomenat web 2.0 també permet la interactivitat entre tots els usuaris de la xarxa. Amb la qual cosa els rols de tots els usuaris s’han fusionat. Abans hi havia dissenyadors d’espais web, creadors de continguts per aquests espais i usuaris de webs i de continguts. Ara tots ho fem tot o més bé, tots podem fer-ho tot si així ho desitgem.
Per tant, si volem que els nostres estudiants sortint preparats per al món que els espera, haurem de treballar els tres aspectes: creació d’espais i de continguts i ús d’aquests i altres continguts.
Crec que per fer això cal un canvi metodològic important en les nostres aules. Hem de superar l’ensenyament clàssic de professor a la pissarra explicant i estudiants asseguts a la cadira escoltant, per una metodologia molt més d’acord amb els nous temps que vindran.
Acabo de llegir el pdf que ha publicat el departament sobre l’evolució del projecte eduCAT 1X1, eduCAT2.0. I m’ha semblat que l’única cosa que volen aplicar és la terminologia, el 2.0 del títol. La base d’aquest projecte és la PDI i els llibres de text, inclosos en el projecte; si, encara que sembli mentida.
Sense discutir el valor com a eina de les pissarres electròniques, entenc que tal com està plantejat el projecte pretén perpetuar el model en vigor: ProfessorExplicant-AlumneEscoltant. Per tant en cap cas s’intueix el canvi metodològic necessari que implica l’ús d’eines digitals i d’internet. I cal recordar que aquest és el model que s’ha vingut aplicant de manera habitual a les nostres aules, i que tenim el 30% de fracàs escolar. Alguna cosa hi tindrà a veure, no?
Però hi ha més coses que no entenc:
a) Cap referència als materials produïts per professors i professores en moltes llicències d’estudis, o a societats de professors i professors d’arreu del món que mostren les seves propostes de treball a tothom per tal d’utilitzar-les i millorar-les.

b) Cap referència a la metodologia, només a la tecnologia. Recordeu el vídeo  Tecnologia o Metodologia?
c) Cap referència a la necessitat de treballar en xarxa i per tant, de millorar la connexió a internet de què disposen els centres.
Penso que estem tornant enrere, … Al segle XIX!

Idees interessants que poden millorar l’aprenentatge

L’altre dia, no recordo si llegint un blog o mirant un vídeo, de manera activa evidentment,  em van arribar unes idees interessants que relacionaven l’aprenentatge i el videojocs.  Si, aprenentatge i videojocs, segons alguns unes idees completament antagòniques.

Els videojocs preparen un programa de recompenses a partir del primer moment del joc.  De fet, en un videojoc tot està planificat des del primer moment, les recompenses, les ajudes. Vaig pensar que aquesta era una idea interessant per començar, hem de tenir-ho tot programat, ajudes i recompenses. Penso que les recompenses són una bona idea, no les necessitem els adults per fer la nostra feina?

Però anaven apareixen idees, calen objectius a curt i llarg termini. Avui hem de fer 10 exercicis, que caldrà recompensar si estan ben fets. Objectiu  a curt termini. Col·laborar amb altres persones, penso que és un objectiu a llarg termini, igual que mostrar la feina feta a la resta de companys. La cosa promet, si més no, m’interessa i m’agrada el plantejament.

Però vaig pensar: “només haig de recompensar l’encert, no.”  Els intents en els videojocs també es valoren. Provar de fer les coses també és una bona iniciativa. Cal recompensar-ho.

Però això pot crear un cert avorriment, cal introduir també activitats  i recompenses desconegudes, que generin sorpresa en els estudiants-jugadors, o a l’inrevés jugadors-estudiants.

Un vídeo o lectura interessant, en un proper post ja l’hauré localitzat i el faré arribar.

He començat a provar aquestes estratègies en alumnes de BAT, i n’estic força content. Ho aniré explicant.

Quines matemàtiques? I amb quines eines tecnològiques?

Ara estic mirant-me . una eina que, tot i que va aparèixer fa un parell d’anys, potser encara no és molt coneguda: WOLFRAM ALPHA. Aquesta eina és un cercador computacional. Si vols realitzar una cerca, els cercadors habituals et donen un llistat de pàgines web on apareix l’objecte que estàs cercant. Wolfram Alpha treballa connectat a bases de dades, i mitjançant mecanismes de computació, relaciona aquestes dades i et dona el que necessites per respondre la teva consulta. Els autors són els responsables del programa MATHEMATICA, liderats per Stephen Wolfram, per tant com us podeu imaginar la part matemàtica es molt potent.  En el següent enllaç el podeu veure en una conferència al TED: Computing a theory of everything.

Quan he consultat els fòrums on intervenen els usuaris, d’arreu del món, del W|A, m’he trobat amb els mateixos dubtes que sorgeix2 en aquí, la qual cosa vol dir que d’alguna manera tots som força iguals. Per exemple,  “Si utilitzen aquesta eina els nostres estudiants perdran totes les seves facultats per al càlcul..” “Els estudiants que comencen  no cal que utilitzin aquest tipus d’eines” “Si els estudiants no fan els càlculs a mà no entendran les coses”.  D’alguna manera vull aprofitar aquest post per plantejar quina és la meva manera d’entendre l’ensenyament de les matemàtiques i de quines eines tecnològiques ens faran falta per  portar-ho a terme.

Quines matemàtiques?

Entenc que el nostre punt de partida per tal de desenvolupar les classes de matemàtiques ha de ser la resolució de problemes. En aquest sentit segueixo el que diu Lluís Santaló, «la resolució de problemes ha de ser l’element fonamental de l’ensenyament de les matemàtiques i no ha d’estar subordinada als continguts que es treballen».

Els problemes són qualsevol situació que ens porta a enfrontar-nos a noves situacions amb la totalitat de les eines que disposem, normalment situats en un context i per a la qual no disposem d’una resposta immediata i estàndard i ens poden portar a fer nous aprenentatges.
Per tant, aquest procés ens requerirà entendre la informació rebuda, reflexionar-hi, prendre decisions, dissenyar estratègies, desenvolupar-les mitjançant eines matemàtiques, desenvolupar simbologies i comunicar els resultats.
Si atenem la definició que hem donat sobre el que entenem que és un problema podem veure diverses coses:
a) Els problemes no són situacions didàctiques habituals en les classes de matemàtiques. Predominen el que podem anomenar exercicis, tasques que es poden portar a terme aplicant de manera directa algorismes, tècniques o rutines. Segons Pólya, aquesta mena de tasques portarà als alumnes al “desinterès i impedirà el seu desenvolupament intel·lectual”.
b) Totes les competències matemàtiques plantejades per Niss apareixen reflectides en la definició anterior.

En resum, amb  la resolució de problemes  plantegem situacions que poden portar als nostres estudiants a millorar la seva competència matemàtica, i també, crec que podem articular tot el currículum de matemàtiques al voltant de la resolució de problemes.

Quina tecnologia?

El fet d’utilitzar les noves tecnologies ha de comportar una millora del potencial competent de les activitats que desenvolupem. Si no és així, penso que la introducció d’aquestes eines, no és necessària. Dit d’altra manera, penso que cal introduir noves eines per a fer matemàtiques o altres coneixements, si aquestes ens permeten una millora evident del nivell de competència matemàtica que permeten assolir les activitats que hem de treballar. També hem de tenir en compte que, pot donar-se el cas que les eines no millorin l’activitat de manera directa, però si que ajudin a l’assoliment de competències en altres àrees, en aquests cas penso que també ho tindrem en consideració.
Les eines digitals que haurem d’utilitzar, hauran d’ajudar al treball en resolució de problemes dels estudiants i també de facilitar el treball col·laboratiu dels estudiants, hauran de ser eines que permetin els processos comunicatius dels estudiants amb els seus companys, en l’àmbit de la classe o en àmbits més globals, com pot ser la presentació de treballs en espais web, i que permetin comunicar-se amb la resta del món, elements molt lligats a la resolució de problemes.

En qualsevol cas, el que volem és que aquestes eines facilitin als estudiants el desenvolupament de la seva capacitat matemàtica. En aquest sentit trcobo molt interessant el següent post de  Jordi Adell , quan planteja que:

“Lo importante no es la tecnologia, sino lo que tus alumnos pueden hacer con ella”

Una frase que m’agrada

What matters in learning science is not only what we know but how we know what we know and how that knowledge came to be. Anything less offers only a partial view of the achievements of science.

Aquesta frase l’he vist en el web de Jonathan Osborne, Catedràtic a School of Education, Stanford University. Fa referència al fet que l’ensenyament-aprenentatge de les ciències es fonamenta en tres parts: el que coneixem, com ho coneixem i com hem arribat a assolir-lo.

Arrel d’aquest coneixement he arribat a una entrevista que li van fer l’any 2005 a “El País” on parlava de les necessitats d’aprenentatge en ciències dels nostres joves.

“Els joves necessiten un ensenyament més reflexiu per connectar amb les cièncie”

Idees interessants que proposa:

  1. Treball pràctic: Els estudiants han de relacionar proves i arguments
  2. Cal promoure discussions sobre  idees correctes i també i més important, les incorrectes.
  3. Les fórmules escrites a la pissarra no serveixen.

Arribarà un moment en que proposa aquestes idees ja no serà innovació, serà realitat. Però quant haurem d’esperar?