Tot just acaba l’estiu i la ciutat de Vic s’omple de música. Anunci de tardor, la música s’escampa per la ciutat. Voleia i l’acolereix. O no té color la música?

M’agrada el Mercat de la Música Viva. M’agrada passejar-m’hi sense haver programat res, sense saber on aniré…És quan descobreixo la Música, el seu llenguatge infinit, de tonalitats exòtiques, noves, suaus o trasbalsadores…M’agrada.

Enguany, però, hi vaig anar sabent què volia veure i a més volia estrenar el nou teatre Atlàntida. Dos concerts ben diferents. Només parlaré de la veu preciosa i refilaire de l’Arianna i de les seves mans virtuoses. Ens presentà el seu últim disc Peiwoh, sobre un conte zen, la història d’una arpa. Si voleu sentir-ne alguna cançó entreu al seu web.

A l’Arianna la vaig descobrir ja fa uns quants anys al Mercat de Música Viva , quan em deixava dur pels sons vius d’aquest mercat de so i color, preludi de tardor.

Escolteu-la en la “Tarantela” de Lucas Ruiz de Rubayaz (1677) acompanyada de la pandereta de Pedro Estevan, en el Festival de Lanvellec a La Bretanya .

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Zv65oGwauxs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]