Mareta no’m faces plorar de Montserrat Figueras, anònim del 1700
Una bonica i antiga cançó en la veu de Montserrat Figueras . Aquesta cançó de bressol valenciana la vaig descobrir en el bloc Vent d Cabylia de Vicent Baydal. Si hi entreu la podreu escoltar en la veu potent i rogallosa de Miquel Gil i descobrireu el disc Ninna Nanna de cançons de bressol enregistrada per Montserrat Figueras i Jordi Savall.
Dedicat a les mares amb tendresa.
El nostre drac.
La rosa de Sant Jordi
LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu
(Dins “Les ombres, el riu, el somni perdut”, d’El Caminat i el Mur, 1954)