Una vegada hi havia el país de les paperines de paper de diari, gris i ple de lletres, que quan va arribar la tardor amb la boira més espessa, els seus habitants, paperines, es van enfadar amb tanta grisor i…

Un dia es van reunir per trobar alguna solució, però n’hi havia tantes de paperines, que no es podien posar d’acord de cap de les maneres ja que cadascuna volia fer una cosa diferent, però de sobte…

Una paperina molt eixerida, amb veu alta i molta presència, va dir:

-Què us sembla si ens treiem de sobre tanta grisor i amb colors vius ens pintem tot el cos  i d’aquesta manera també ens canviarà l’humor ?

I així en “Público” va dir a cau d’orella a la paperina “Avui”:

-Sento sovint les veus dels nens i de les nenes de l’escola que tenim al costat i he pensat que ells i elles estarien molt contents de pintar-nos.

La tafanera de la paperina ” La Falguera” els escoltava i es va afegir a la conversa:

-I tant, són molt artistes!!!

……

(Ho han escrit: En Jordi, la Fina i la Montse)                                                    Animeu-vos a continuar!