Ho dic amb paraules boniques. Manllevades de la poetessa Joana Raspall ( La rel).

Ho dic amb un poema visual de Joan Brossa (El pes del color).

Per què no us hi afegiu vosaltres?

Estimo la Terra!

La rel

La rel de l’arbre no sap

que jo li estimo les branques

perquè fan ombra a l’estiu,

i l’hivern, al foc escalfen;

perquè puc collir-hi flors

i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!

que quan està assedegada

i els núvols passen de llarg,

sóc l’amic que li dóna aigua.