Ja podeu entrar al nou bloc Pensaments al vent. Amb un nou format, de conjunt amb els altres blocs de l’escola, per facilititar-nos la feina a tots plegats.
El nou bloc, l’encapçala el nostre drac, en Jerri, que se’ns a tornat blocaire.
En Jerri i nosaltres, les mestres de la Comissió de Biblioteca, esperem molta participació. Volem molts missatges, cartes, poemes, cançons i opinions. Volem un bloc ben viu.
L’adreça del nou bloc:
Aquest cap de setmana, 23 i 24 d’Octubre, es celebra la Festa dels Súpers ( del Club Súper 3) a l’ Estadi Olímpic de Montjuïc a Barcelona.
Enguany tenen una missió molt important, fer un salt per salvar el planeta.
-Vosaltres sabeu que està passant?
En Jerri està la mar de preocupat i jo , com que no em miro el Club Súper 3, no li puc explicar.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2xB4dbdNSXY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
LA SETMANA PASSADA, JONH LENNON, HAGUÉS FET SETANTA ANYS.
QUANTA LLUM!
Imagina’t que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia…
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina’t tota la gent
vivint la seva vida en pau….
Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.
Imagina’t que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina’t que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.
Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.
(Del Bloc FILOÈTICA)
Tot just acaba l’estiu i la ciutat de Vic s’omple de música. Anunci de tardor, la música s’escampa per la ciutat. Voleia i l’acolereix. O no té color la música?
M’agrada el Mercat de la Música Viva. M’agrada passejar-m’hi sense haver programat res, sense saber on aniré…És quan descobreixo la Música, el seu llenguatge infinit, de tonalitats exòtiques, noves, suaus o trasbalsadores…M’agrada.
Enguany, però, hi vaig anar sabent què volia veure i a més volia estrenar el nou teatre Atlàntida. Dos concerts ben diferents. Només parlaré de la veu preciosa i refilaire de l’Arianna i de les seves mans virtuoses. Ens presentà el seu últim disc Peiwoh, sobre un conte zen, la història d’una arpa. Si voleu sentir-ne alguna cançó entreu al seu web.
A l’Arianna la vaig descobrir ja fa uns quants anys al Mercat de Música Viva , quan em deixava dur pels sons vius d’aquest mercat de so i color, preludi de tardor.
Escolteu-la en la “Tarantela” de Lucas Ruiz de Rubayaz (1677) acompanyada de la pandereta de Pedro Estevan, en el Festival de Lanvellec a La Bretanya .
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Zv65oGwauxs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]