Monthly Archives: gener 2010

Avui : Dia Escolar per la NOviolència i la PAU

Del blog de poesia de la Biblioteca de Cocentaina:

Hay que inventar utopías
(Lorena Guerra Nariño)

Hay que cubrir esta tierra
de nuevas palabras con sabor a sueños
retener el mundo en la palabra mundo
eternezar el árbol hay que decir “podemos”
para combatir la desesperanza;
hay que decir “tiene sentido”
para atravesar las sombras que opacan
cada nuevo intento;
hay que cazar segundos
para que el minutero del tiempo no nos pase en vano
y sembrar la paz a manos llenas
para romper esta guerra en mil pedazos.

Estimo la Terra : 26 de gener “Dia Mundial de l’Educació Ambiental”.

Ho dic amb paraules boniques. Manllevades de la poetessa Joana Raspall ( La rel).

Ho dic amb un poema visual de Joan Brossa (El pes del color).

Per què no us hi afegiu vosaltres?

Estimo la Terra!

La rel

La rel de l’arbre no sap

que jo li estimo les branques

perquè fan ombra a l’estiu,

i l’hivern, al foc escalfen;

perquè puc collir-hi flors

i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!

que quan està assedegada

i els núvols passen de llarg,

sóc l’amic que li dóna aigua.

El pes del color

El pes del color


Down

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KO7O3GtiUUw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La cançó forma part del CD Realidades paralelas i les lletres de les cançons les han escrit nois i noies amb la síndrome de Down. Ha estat idea de la neurobiòloga Mara Dierssen i impulsat per la Fundació Catalana de Sindrome de Down.

L’autora de Mundo de sueños és Ruth Arroyo i la música i veus del grup Crows&Butterflies.

Aquesta setmana el dossier de la revista Presència recull un ampli reportatge , de la periodista Mercè Miralles, sobre aquesta síndrome amb l’intenció de conscienciar-nos de la riquesa , singularitat i ganes de ser d’aquestes persones.

Va de faules : Versió actual de La Cigala i la Formiga.

Llegiu el poema que la Sàlvia ens presenta en el seu Bloc Bibliopoemes. La poetessa Teresa Delgado en aquest poema fa una versió molt personal i actual de la famosa faula. La recordeu, oi?

-A vosaltres quina versió us agrada més?

-Què en dieu de les il·lustracions ? Són de Macarena Rioseco Castillo.