La rosa de Sant Jordi
LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu
(Dins “Les ombres, el riu, el somni perdut”, d’El Caminat i el Mur, 1954)
Aquest poema m’agrada perquè parlen sobre flors i a mi m’agraden molt les flors!!!!
Aquest poema és molt bonic.
Sergi, ja has descobert la cançó ? Segur que també t’agrada, és amagada a la imatge.
magrada molt el poema però no e decobert la canço
Paula, has de clicar la imatge de la rosa i ja veuràs.
Molt bé, realment Teresa gràcies a tu escolto algunes cançons que a mi no em passaria pel cap. No deixes de fer aquest bloc “especial”.