…
“Pe’ls riberenchs herbatges, com un ruixat de perles,
festívol saltirona l’ aucell del paradís;
oushi glosar joyosos sinsonts y esquives merles,
y á estones gemegarhi lo tórt anyoradiç.
Y, lires del Eden, los rossinyols li diuhen
que de sa branca á l’ombra li placia reposar;
y nins, bells com los ángels que ab ells jugan y riuhen,
fent toyes y garlandes, l’ en tornan á pregar.”
…
Jacint Verdaguer
L’Atlàntida. Cant segon: L’hort de les Hespèrides.
Aquest poema és molt macu Teresa, segurament d’un català antic. Jacint Verdaguer era molt bon escriptor.
Adeu!!!!!
I tant que n’era de bon escriptor! Nosaltres l’estimem molt perquè era de Folgueroles, però gairebé podríem afirmar que és el poeta més gran en llengua catalana. O no?