Sobre l’autor

Toni Vidal (tonivid@gmail.com)

escola-fusta img_20160729_153434575

Hores d’ara el podeu trobar fent de tutor de tercer a l’Escola Serra i Hunter de Manresa, després d’haver deixat la coordinació d’informàtica i l’Escola la Font, aclaparat per tants suports, elogis, augments de sou i premis (suposo que aquesta darrera part no se l’ha cregut ningú, oi?). I si algú s’ho creu, que hi vagi i m’ho expliqui.

Té la mateixa edat que la Barbie i és un tastaolletes incansable que s’ha hagut de guanyar la vida fent de mecànic, informàtic, florista, campaner, periodista i enterrador, entre d’altres feines menys vistoses.

Autodidacta que es deixa ajudar i curiós de pedra picada, més de lletres que no pas de ciències. Amb l’eterna recança d’haver deixat aquell bar de la Facultat de Lletres de l’Autònoma ple de fum, on ningú coneixia el significat de la paraula suc i l’aigua era un fenomen rar que periòdicament queia del cel. (eren altres temps)

Internauta de primera volada, va fer una aportació al Track d’Educació del primer Congrés del Capítol Català de la Internet Society l’any 1996, quan els fons de les webs encara eren de color gris, Microsoft no tenia navegador i acabava d’aparèixer el Netscape 1, que funcionava gràcies a dialers com el Trumpet socket i els mòdems de 14.400 bps d’US Robotics.

El temps i la paciéncia van obrir el camí de l’edició Web, l’HTML, el PHP, el MySQL, Flash i multimèdia. Una època en la que la formació en empreses, el periodime i els cursos impartits com a formador de formadors de l’ICE de la UAB i del Secretariat d’Escoles Cristianes van ajudar a omplir l’olla en plena crisi. (al 92, junt amb el Cobi van marxar també la feina i els diners ).

Hem de fer esment de forma molt especial dels cursos d’informàtica i edició gràfica per a gent gran. Unes grans persones que t’ensenyen més del que aprenen.

Va ser impartint els cursos d’ofimàtica, els seminari d’edició web, les implementacions d’intranets corporatives, que aquest blogaire va descobrir la màgia d’ensenyar.

Amb el canvi de mil.leni va venir també el pet de les Dot.com i el destí va fer que el títol de mestre que jeia en una capsa, ple de pols, sortís a fer un tomb pels Serveis Territorials de Barcelona Comarques.

Motxil.la sempre a punt, carretera i manta, el circuit “Conegui Catalunya” del substitut novell i de l’interí amb pocs punts va acabar sent l’inici d’un viatge fascinant. Renoi, aquelles adjudicacions del carrer Casp, amb l’adrenalina, la suor i les llàgrimes regalimant per aquells baixos tenebrosos. Quants records.

El Berguedà, el Lluçanès, la Plana de Vic, el Maresme, l’Anoia i finalment el Bages. dos cotxes i un motor 1.9 diesel WV jubilat amb 350.000 quilòmetres. Molts amics, coneguts i saludats, bones experiències i alguns inconvenients que el temps ha convertit en anècdotes divertides.

Hores d’ara el trobareu potinejant el Linux, fent aplicacions d’Scratch per a poder-les desenvolupar a classe i fent els primers passos en l’univers de la robòtica educativa, a punt de començar el B1 d’anglès a la FUB, formant-se en dinàmica de grups i treball cooperatiu a la UB i gaudint del taller de robòtica de l’Escola d’Estiu del Bages.

La motxil.la no l’ha desat pas i estaria disposat a emprendre un altre viatge cap a alguna escola o hi imperi el sentit comú, la sana convivència, l’esperit democràtic, el respecte per les persones, el lideratge compartit i d’on es pugui sortir cada dia tard, pero content i amb ganes de tornar l’endemà.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *