Calculant una barreja de gespa

Una gespa és una barreja de diferents espècies de plantes amb què cobrim una superfície, la Wikipedia en castellà ens diu:

Se da el nombre de céspedgramahierba o pasto a las especies de gramíneas  que crecen formando una cubierta densa y verde. Se utilizan como plantas ornamentales en prados y jardines o como terreno para la práctica de diversos deportes y actividades recreativas de campo..

plantes de Kikuyu

A la definició cal afegir que actualment a les gespes s’incorporen altres plantes que no són gramínies.

Però anem a l’exercici.

Ens demanen que fem una barreja de gespa per cobrir 2500 m2 de terreny. Per a la seva composició ens han recomanat una barreja de plantes que necessita poca aigua  i que està formada per les tres espècies següents en les proporcions que s’indiquen.

  • 65 % Festuca arundinacea 
  • 15 % Cynodon dactylon
  • 20 % Pennisetum clandestinum (Kikuyu)

A la següent taula* veuràs una llista amb diferents plantes per fer gespes i algunes de les seves característiques. A la  la columna “simiente” s’explica la densitat de sembra de la planta en gr/m, és a dir quants grams de llavor necessitem per sembrar amb aquesta planta un metre quadrat. Veuràs que a aquesta columna hi ha dos valors, per exemple a l’Agrostis stolonifera diu que fan falta 15-25 g/m2, això vol dir que podem sembrar entre 15 i 25 grams cada metre quadrat, per fer l’execici  agafa un valor intermig.

Deus haver vist que la planta anomenada Kikuyu no hi surt, consulta aquesta pàgina on s’expliquen les característiques d’aquesta espècie i també la seva densitat de sembra.

FEINA A FER

  1. Cerca a internet la informació que falta.
  2. Ordena en una taula o esquema totes les dades.
  3. Calcula quanta llavor necessitem de cada una de les tres espècies.
  4. Explica que són les gramínies (hi ha un enllaç a dalt de tot de l’article)
  5. Busca a internet una altra composició d’una gespa per a llocs secs.

Aquí hauries d’aprendre a

  • Aplicar les regles de tres i tants per cent.
  • Analitzar les diverses composicions d’una gespa.
  • Cercar informació a internet.

* Nota: la taula està extreta del llibre de BERETTA, D. i VASSORI, A. – Diseño,  instalación y cuidado del césped. Editorial Susaeta. Madrid, 2001.

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *