Aquesta és, com totes, una pàgina oberta a les vostres aportacions.
Comencem per una Maleta Pedagògica que ha preparat l’Equip de Mediateca del CRP.
Cliqueu aquí si la voleu veure, està a la vostra disposició.
Més materials:
A la revista “descobrir Catalunya” de maig (2009), hi ha tot un monotema sobre el Garraf i Penedès molt interessat. Entre d’altres itineraris hi ha la sortida per la costa de Sitges-Vilanova.
I aquesta presentació, recull de plantes, MOLT MOLT útil.
(felicitats, Marcos i Sergi!)
SORTIDA SITGES CREU DE SANT ISIDRE –TRINITAT
RESUM DE LA SORTIDA
Sortirem del parc aquàtic on deixarem els cotxes.
Farem en total uns 8 km però amb força desnivell. Ho compensa les magnífiques vistes que tindrem en molts llocs del recorregut. Veniu ben esmorzats perquè els dos primers quilòmetres són de pujada (ascendim a 315 mts) i a la Creu descansarem i, si algú vol, podrà menjar una peça de fruita però reservarem el gruix de l’esmorzar per a la Trinitat.
No oblideu portar aigua, i us serà útil un barret i crema solar.
A la tornada, al barri de les Cases Noves, molt a prop d’on haurem deixat els cotxes, hi ha una festa del barri que organitzen els de l’Ateneu de Sitges amb paella popular (anunciada per a les 14.30’ per si algú es vol quedar ) i abans hi ha vermut a preus populars a partir de la una. Potser seria una bona manera d’acomiadar l’última de les sortides, a part del dia que quedem per veure fotos i intercanviar experiències.
FITXA DE LA SORTIDA
(els temps i les distàncies són aproximats)
ANADA
A) Camí de Quint Mar- Creu de Sant Isidre Distància: 2km Temps : 40min
(descomptat el tram Estació –Quint Mar Distància: 1km Temps: 15’)
A la urbanització Quint Mar, agafem el passeig del Margalló fins a la cruïlla on comença a la dreta el passeig del Fondo de Pere Joan. En arribar a l’avinguda del Puig d’en Boronet, la seguim a l’esquerra, i agafem el primer carrer a la dreta, el corraló del Sud, que acaba en una placeta. Continuem pel camí que surt a l’esquerra i puja per la carena, paral•lel a la part del darrera de la línia de cases. Al final de la urbanització el camí continua pujant per entre el bosc fins al puig d’en Boronet. Just abans d’arribar passem pel costat d’una cabana de pedra seca i d’una cisterna.
B) Creu- puig Sant Isidre Distància: 700m Temps : 15 min
Només baixar de la Creu ens trobem un cami que si seguissim a l’esquerra ens portaria a les Basses. Agafem el camí a la dreta, passem el Pujol Petit,el Puig de sant Isidre i ens trobem amb la traça del GR-92. Seguim endavant.
1) Puig Sant Isidre- Trinitat Distància: 1300m Temps : 20 min
Passem la Penya del Llamp i pel Far i ja arribem a la Trinitat.
TOTAL ANADA Distància: 4km Temps : 75 min
TORNADA:
TRINITAT-PUIG SANT ISIDRE Distància: 1300m Temps : 25’ min
PUIG SANT ISIDRE-LLEVANTINA Distància: 2400m Temps : 50’ min
TOTAL TORNADA Distància: 3,7km Temps : 75 min
Tornem pel mateix camí que hem vingut fins al GR-92 abans del Puig de Sant Isidre. Hem d’agafar el camí a l’esquerra i que ens conduirà al puig de Sant Antoni, seguint el GR 92. Anem seguint la carena entre el fondo d’en Selva i el d’en Po Robert. Passem pel dipòsit d’aigua de la zona i arribem al balcó de Sitges a la urbanització Llevantina. Vistes magnífiques. Al final del carrer asfaltat és important trobar unes escales que ens estalvien molt recorregut pels carrers de la urbanització.
INFORMACIO COMPLEMETARIA
LA CREU DE SANT ISIDRE
La Creu de Sant Isidre és una estructura de pedra aixecada l’any 1955 en commeració de l’Any Marià al Puig d’en Boronet. Des d’una privilegiada alçada beneeix el terme i protegeix la vila. La senyal va ser bastida al llarg d’un any, gràcies a l’esforç de 80 persones, que hi van col•laborar, sumant en un total de 524 de jornades de treball.
Els impulsors van ser Vicenç Casanova i Querol, els seus fills, Josep Anton i Santiago, i Jordi Panyella.
Al darrera de tots ells hi havia l’Agrupació Muntanyenca de Sitges “A.Munt”. El germen de l’excursionisme sitgetà durant els anys cinquanta no va ser ben vist per certes autoritats del règim franquista.
Una visita al cim, el 23 d’agost del 1953, va ser el germen de la construcció. El primer de gener de 1954, es decideixen les característiques que havia de tenir: s’utilitza un bloc de la pedrera de la Mata de 3500 quilos de pes, per a la creu.
El fust es basteix entre el 13 de febrer i el 27 de març de 1955.
El 24 d’abril, el carro d’en Jaumet de l’Estellà puja els dos blocs de la plataforma. Els matxos es van quedar a 100 metres del cim, i 30 persones van estirar els blocs fins col•locar-los. L’obra s’enllesteix l’endemà de Sant Bartomeu del 1955.
La Creu té uns vuit metres d’alçada, mentre tres graons, formen la seva base. L’escut de l’Agrupació Muntanyenca de Sitges, una àliga que subjecta una corda, les muntanyes de Montserrat de fons, i l’escut de Sitges.
Les imatges d’un Sant Crist i de la Mare de Déu del Vinyet. A una banda es complementen amb les figures de Sant Llorenç, de Sant Isidre, cim adjacent i de Sant Bernat, patró dels excursionistes. En el revers, tres Sants d’especial predilecció sitgetana : Santa Tecla, Sant Bartomeu i Sant Sebastià.
El puig d’en Boronet s’alça 316,5 metres sobre el nivell del mar, i està situat a 41º15’ latitud Nord, i 1º50’ longitud Est.
En els seus vessants es donen diferents microclimes que condicionen l’aparició de garric i flor de Sant Joan a les contrades més eixutes o la presència d’espècies com el càrritx, l’heura i la molsa, característiques de zones humides. El preponderant a la zona , però, és actualment el pi blanc. La Creu d’avui en dia està envoltada de pins, una situació particular en un Garraf on els arbres són tan escassos. No en va, és el centre de la zona forestal més extensa i frondosa del massís, que va, precisament fins a la Trinitat.
Pel que fa a la geologia, els pedruscalls omplen les seves faldes.
Durant diversos anys, a la Creu, s’hi va situar un punt de guaita del parc. La intenció d’instal•lar l’any 2000 una torre de guaita en el seu cim va mobilitzar els sitgetans, que van aconseguir impedir-ho. Avui, continua sent punt de trobades i caminades, excel•lent mirador.
AMUNT
L’agrupació Muntanyenca de Sitges “a.munt”, va ser fundada per un grup de joves cristians entusiastes de la muntanya. Tot i que sense motivació política, el nom abreujat de l’entitat, en un temps en què el català estava perseguit, ja era un avenç.
El seu naixement i les primeres activitats se situen entre 1950 i 1952, tot i que és el 1953 quan comencen el butlletí i el seu projecte més emblemàtic: l’aixecament d’una creu al Puig d’en Boronet, dedicada a Sant Isidre. També es varen dedicar a la recerca arqueològica. Les seves activitats es van remuntar fins a principis de 1956, quan la manca de permís de les autoritats, que potser no acabaven de veure amb bons ulls aquella colla d’inofensius joves muntanyencs, els va impedir continuar amb l’entitat. La llavor de tots aquells pioners va continuar en el Cau, primer, i més tard en la secció excursionista del Patronat d’A.S.C., que va esdevenir el Centre Excursionista anys després.
Treball de herbolari de tastets de territori. Ací hem escrit l’enllaç a un Power Point que hem realitzat i penjat a slideshare.
http://www.slideshare.net/mguerol2/herbolari-mediterrani
Una idea per a socials
Els marges i la formació del territori
Es pot fer una petita investigació de socials que relacioni els models socials i familiars i la configuració del territori.
L’activitat està pensada per a alumnes de 2n cicle d’ESO i, tot i tenir continguts d’altres disciplines –abans es deia interdisciplinar- i tenir un format de projecte, es pot dissenyar des de l’àrea de socials.
El títol podia ser:
Les unitats de producció i familiars en el segle XIX i principis del XX.
Activitats:
Analitzar un mas: nombre i composició de les persones que hi habitaven (explicar el model, si s’escau, d’herència amb la figura de l’hereu).
Plànol de la casa i els diferents espais.
Arbre genealògic de les relacions de les diferents persones que hi viuen.
Algunes preguntes sobre els models de transmissió del patrimoni (que van fer els menys afortunat..?
Explicar 2 o 3 models de família (extensa, nuclear, monoparental…)
Explicar el model dels Pirineus : 1 unitat reproductiva (matrimoni) per generació: avis/ pares/fills. La presència de germans en la 2a generació (pares) sense casar-se a la casa. (model més de les masies dels Pirineus) i com aquí, pel desenvolupament industrial, podien emigrar…
Anàlisi del model productius
Fer una graella amb un calendari i el nombre de sessions dedicades a les feines agrícoles.
Espais dedicats al conreu. Es pot fer servir un plànol (google earth) i calcular les diferents superfícies i rotació dels conreus. Fer un càlcul d‘hores de dedicació (incloent-hi els desplaçaments)
De la producció obtinguda, diferenciar la dedicada a l’autoconsum de les persones i el bestiar i la dedicada a transaccions comercials (entrada de diners en la casa). Es pot fer elaborant graelles amb informació de superfície, cultius i rendibilitat.
Fer un esbós de la jornada laboral diària (en diferents edats). Els nens, joves, grans…
Valorar la rendibilitat econòmica amb criteris generals de participació al conjunt de les propietats de la masia (càlcul aproximat de la producció en un any normal) i amb criteris d’economia de mercat: cost de producció (hores dedicades a la preparació del conreu i altres inversions) amb criteris de cost del producte.
Fer servir criteris de productivitat (costos, producció per hora i equivalent en salaris, etc)
Reflexionar sobre les diferents “lògiques” econòmiques i l’economia del benefici.
Model de suport:
Elaboració d’un mapa conceptual amb els diferents models.
Analitzar punts forts i febles.