Benvolgudes, benvolguts.
Ja hi som, 9 de maig, dissabte.
Ens trobarem a les 9 el matí a l’esplanda de l’Aquatic Paradís, a Sitges, per pujar fins la Trinitat.
-convé portar aigua i protecció solar, que l’estiu ja és aquí-
Us adjunto .jpg amb indicacions per arribar-hi. En tot cas, ja ho sabeu: 647 529 123.
Fins ara mateix.
Josep-Ramon.
(ahhhh ! les vostres aportacions al bloc són, a més de molt vàlides a nivell educatiu, e m o c i o n a n t s !)
- SORTIDA SITGES CREU DE SANT ISIDRE –TRINITAT
RESUM DE LA SORTIDA
Sortirem del parc aquàtic on deixarem els cotxes.
Farem en total uns 8 km però amb força desnivell. Ho compensa les magnífiques vistes que tindrem en molts llocs del recorregut. Veniu ben esmorzats perquè els dos primers quilòmetres són de pujada (ascendim a 315 mts) i a la Creu descansarem i, si algú vol, podrà menjar una peça de fruita però reservarem el gruix de l’esmorzar per a la Trinitat.
No oblideu portar aigua, i us serà útil un barret i crema solar.
A la tornada, al barri de les Cases Noves, molt a prop d’on haurem deixat els cotxes, hi ha una festa del barri que organitzen els de l’Ateneu de Sitges amb paella popular (anunciada per a les 14.30’ per si algú es vol quedar ) i abans hi ha vermut a preus populars a partir de la una. Potser seria una bona manera d’acomiadar l’última de les sortides, a part del dia que quedem per veure fotos i intercanviar experiències. Andreu Bosch
-
FITXA DE LA SORTIDA
(els temps i les distàncies són aproximats)ANADA
A) Camí de Quint Mar- Creu de Sant Isidre Distància: 2km Temps : 40minA la urbanització Quint Mar, agafem el passeig del Margalló fins a la cruïlla on comença a la dreta el passeig del Fondo de Pere Joan. En arribar a l’avinguda del Puig d’en Boronet, la seguim a l’esquerra, i agafem el primer carrer a la dreta, el corraló del Sud, que acaba en una placeta. Continuem pel camí que surt a l’esquerra i puja per la carena, paral•lel a la part del darrera de la línia de cases. Al final de la urbanització el camí continua pujant per entre el bosc fins al puig d’en Boronet. Just abans d’arribar passem pel costat d’una cabana de pedra seca i d’una cisterna.
B) Creu- puig Sant Isidre Distància: 700m Temps : 15 min
Només baixar de la Creu ens trobem un cami que si seguissim a l’esquerra ens portaria a les Basses. Agafem el camí a la dreta, passem el Pujol Petit,el Puig de sant Isidre i ens trobem amb la traça del GR-92. Seguim endavant.
1) Puig Sant Isidre- Trinitat Distància: 1300m Temps : 20 min
Passem la Penya del Llamp i pel Far i ja arribem a la Trinitat.TOTAL ANADA Distància: 4km Temps : 75 min
TORNADA:
TRINITAT-PUIG SANT ISIDRE Distància: 1300m Temps : 25’ min
PUIG SANT ISIDRE-LLEVANTINA Distància: 2400m Temps : 50’ min
TOTAL TORNADA Distància: 3,7km Temps : 75 minTornem pel mateix camí que hem vingut fins al GR-92 abans del Puig de Sant Isidre. Hem d’agafar el camí a l’esquerra i que ens conduirà al puig de Sant Antoni, seguint el GR 92. Anem seguint la carena entre el fondo d’en Selva i el d’en Po Robert. Passem pel dipòsit d’aigua de la zona i arribem al balcó de Sitges a la urbanització Llevantina. Vistes magnífiques. Al final del carrer asfaltat és important trobar unes escales que ens estalvien molt recorregut pels carrers de la urbanització.
INFORMACIO COMPLEMETARIA
LA CREU DE SANT ISIDRE
La Creu de Sant Isidre és una estructura de pedra aixecada l’any 1955 en commeració de l’Any Marià al Puig d’en Boronet. Des d’una privilegiada alçada beneeix el terme i protegeix la vila. La senyal va ser bastida al llarg d’un any, gràcies a l’esforç de 80 persones, que hi van col•laborar, sumant en un total de 524 de jornades de treball.
Els impulsors van ser Vicenç Casanova i Querol, els seus fills, Josep Anton i Santiago, i Jordi Panyella.
Al darrera de tots ells hi havia l’Agrupació Muntanyenca de Sitges “A.Munt”. El germen de l’excursionisme sitgetà durant els anys cinquanta no va ser ben vist per certes autoritats del règim franquista.
Una visita al cim, el 23 d’agost del 1953, va ser el germen de la construcció. El primer de gener de 1954, es decideixen les característiques que havia de tenir: s’utilitza un bloc de la pedrera de la Mata de 3500 quilos de pes, per a la creu.
El fust es basteix entre el 13 de febrer i el 27 de març de 1955.
El 24 d’abril, el carro d’en Jaumet de l’Estellà puja els dos blocs de la plataforma. Els matxos es van quedar a 100 metres del cim, i 30 persones van estirar els blocs fins col•locar-los. L’obra s’enllesteix l’endemà de Sant Bartomeu del 1955.
La Creu té uns vuit metres d’alçada, mentre tres graons, formen la seva base. L’escut de l’Agrupació Muntanyenca de Sitges, una àliga que subjecta una corda, les muntanyes de Montserrat de fons, i l’escut de Sitges.
Les imatges d’un Sant Crist i de la Mare de Déu del Vinyet. A una banda es complementen amb les figures de Sant Llorenç, de Sant Isidre, cim adjacent i de Sant Bernat, patró dels excursionistes. En el revers, tres Sants d’especial predilecció sitgetana : Santa Tecla, Sant Bartomeu i Sant Sebastià.
El puig d’en Boronet s’alça 316,5 metres sobre el nivell del mar, i està situat a 41º15’ latitud Nord, i 1º50’ longitud Est.
En els seus vessants es donen diferents microclimes que condicionen l’aparició de garric i flor de Sant Joan a les contrades més eixutes o la presència d’espècies com el càrritx, l’heura i la molsa, característiques de zones humides. El preponderant a la zona , però, és actualment el pi blanc. La Creu d’avui en dia està envoltada de pins, una situació particular en un Garraf on els arbres són tan escassos. No en va, és el centre de la zona forestal més extensa i frondosa del massís, que va, precisament fins a la Trinitat.
Pel que fa a la geologia, els pedruscalls omplen les seves faldes.
Durant diversos anys, a la Creu, s’hi va situar un punt de guaita del parc. La intenció d’instal•lar l’any 2000 una torre de guaita en el seu cim va mobilitzar els sitgetans, que van aconseguir impedir-ho. Avui, continua sent punt de trobades i caminades, excel•lent mirador.AMUNT
L’agrupació Muntanyenca de Sitges “a.munt”, va ser fundada per un grup de joves cristians entusiastes de la muntanya. Tot i que sense motivació política, el nom abreujat de l’entitat, en un temps en què el català estava perseguit, ja era un avenç.
El seu naixement i les primeres activitats se situen entre 1950 i 1952, tot i que és el 1953 quan comencen el butlletí i el seu projecte més emblemàtic: l’aixecament d’una creu al Puig d’en Boronet, dedicada a Sant Isidre. També es varen dedicar a la recerca arqueològica. Les seves activitats es van remuntar fins a principis de 1956, quan la manca de permís de les autoritats, que potser no acabaven de veure amb bons ulls aquella colla d’inofensius joves muntanyencs, els va impedir continuar amb l’entitat. La llavor de tots aquells pioners va continuar en el Cau, primer, i més tard en la secció excursionista del Patronat d’A.S.C., que va esdevenir el Centre Excursionista anys després.
Andreu Bosch
Hola a tots!
Suposo que molts de nosaltres recordem la pujada a la creu de Sant Isidre, un tram intens i esgotador. Aprofitant el mapa que ens va facilitar l’Andreu on es mostraven les corbes de nivell, una de les possibles propostes seria fer calcular als alumnes la distància real des del pàrking de l’Aquàtic Paradís fins a la Creu, el desnivell i la pendent d’aquest tram. Aquesta activitat es podia fer amb els alumnes de 2n d’ESO quan es treballa la representació de relleu o amb els alumnes de Batxillerat a Ciències de la Terra. A Aquests darrers se’ls podria demanar també que fessin el perfil topogràfic de l’excursió.
Si no es disposés del mapa en paper, l’Institut Cartogràfic de Catalunya a la seva pàgina web permet la descàrrega a escala 1:3000 de mapes de tots els municipis de Catalunya en diferents formats, només fa falta un programa lector. Si us interessa, hi ha el Miramon, un programa senzill, potentíssim i totalment gratuït.
Ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquestes escapades pel nostre territori. Fins la propera!
Montse Nogué.
Hola a tots!
Completament d’acord amb la Montse! Un tram esgotador el de la pujada fins a la Creu de Sant Isidre. Gairebé tots esbufegàvem.
Se m’ha ocorregut comentar un parell de cosetes. Seria més aviat per comentar-les al Batxillerat.
– En un tram de la baixada teníem una magnífica vista de la vila de Sitges. Doncs bé, es podien veure perfectament uns dics al mar que creaven petits efectes tómbolo al voltant d’ells.
L’efecte tómbolo consisteix en què quan el mar troba un obstacle a la costa, per un costat es menja la sorra i per l’altre l’omple de sorra. En aquest cas, els obstacles serien els dics. I es pot veure perfectament.
– Durant el camí, hem observat diferents plantes. N’hi ha algunes que reben el nom de “naturalitzades” perquè no són originàries de Catalunya, ni fins i tot de la Península Ibèrica; però que s’han adaptat tan bé al nostre clima que són tan abundants ara que ja les podríem considerar del país. És el cas de la canya que creix al voltant de les zones humides (originària d’Àsia), l’atzavara (de Mèxic) i també, però no tant, la figuera de mora (també originària de Mèxic).
Bé, ha estat molt bé poder compartir totes aquestes experiències. A veure si l’any que ve n’hi ha més!
Fins aviat,
Jordi Beneito
Hola a tots i totes!
Bé jo aprofitant les llegendes del Massís del Garraf, escrits que parlen de
la Trinitat, la Creu de Sant Isidre etc… faria una espécie de gimcana o joc de rol per motivar a la
canalla ja que avui dia no estan gaire acostumats a caminar i és molt possible
que els tinguem tot l’itinerari queixant-se i no gaudint del paissatge,
Així que crear un centre d’interès com pirates, caballers…etc pot motivar-los i fer que
passin una bona estona!
Molt petons!!! i fins els propers tastets.
Hola a tots!
Jo treballaria l’ocupació del territori per usos residencials. Desprès de treballar el tema a nivell teòric, faríem l’excursió i després valoraríem l’experiència.
Buscaria raons per viure en una zona residencial com aquella. Valorar aspectes positius i negatius pel territori. Crearíem un conjunt de personatges amb els que trobaríem els diversos interessos més o menys ocults per viure, construir, protegir, especular, gaudir… del territori.
Valorant el curs he pensat que és un curs que permet la relació entre els participants de forma lliure no obligats per cap exercici.
Ha estat un plaer participar-hi, conèixer el territori i conèixer altres professors.
Fins aviat
Sergi
Hola, som la Ruth i la Isabel i també compartim les mateixes ensacions de la pujada fins a la Creu de Sant Isidre, va ser un tram esgotador, però val la pena poder arribar!! També creiem que va ser una bona experiència caminar fins a la Trinitat.
Tanmateix, ens agradaria donar la nostra opinió sobre la sortida, ja que considerem que ha sigut molt interessant pel que fa al coneixement del nostre territori però, tot i així, continua sent més adient pels alumnes d’educació primària i secundària que no pas per la canalla de l’etapa en la que nossaltres treballem.
Val a dir, que les dues hem disfrutat molt d’aquestes escapades i esperem que ens poguem tornar a veure l’any vinent si s’organitza un curs semblant al d’aquest any.
Fins aviat!!!!
La sortida a la Trinitat és una gran oportunitat per a treballar des de la geografia les qüestions relacionades amb l’ordenació del territori. La meva proposta aniria adreçada a alumnes de 3er ESO, principalment. També seria fàcilment adaptable a 2on batxillerat.
Aquesta proposta partiria de l’observació de la magnífica vista panoràmica que des del Balcó de Sitges, o d’altres punts de la sortida, hi ha de la Plana litoral que s’extén entre el Massís del Garraf i els darrers estreps de la Serra de Marina al Vendrell, lloc on la Depressió Prelitoral entra en contacte amb la Mediterrània. L’observació d’aquesta plana litoral tan intensament alterada per a usos turístics i residencials pot ser el punt de partida d’un treball per grups que segueixi el model de les fitxes d’estudi de “Ciutat, territori i paisatge”. Aquestes fitxes es poden consultar a la web de l’Observatori del Paisatge (http://www.catpaisatge.net). Molts centres han rebut una carpeta amb una còpia impresa d’aquests materials editats pel Dept. d’Educació i el Dept. de política Territorial i Obres Públiques. La fitxa que en principi podria servir de model podria ser la de la Costa Brava, malgrat que la del Camp de Tarragona també conté elements com els relacionats amb el poblament intensiu que podrien ser de molt d’interès.
Després de recuperar l’alè, nosaltres proposaríem qualsevol de les dues últimes sortides com a activitat de tutoria per a qualsevol curs de l’ESO (i perquè no, de batxillerat)
Com ens va passar a nosaltres mateixos, una bona caminada sempre és una oportunitat per conèixer millor els companys. L’ambient es més distès, no hi ha presses, uns acaben ajudant els altres… i no hi ha res com un bon paisatge com a escenari!
I si a més es pot fer aquest tipus de sortida en l’època de l’any en la qual les hem pogut fer nosaltres en la que hem pogut gaudir d’una vegetació tan exuberant i plena de flors, es podria fer una activitat de caire matemàtic:
El nombre de pètals de la majoria de les flors coincideix amb un terme de la successió de Fibonacci:
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, …
Proposaríem als nostres alumnes que fotografiessin el màxim de flors per poder comprovar si això és cert o no.
Fins ben aviat!!!!
Josep Ramon Això va per tu.
De la sortida a la Trinitat a part de l’esmada i de les fotudes sabates molt bé.
Anem per feina.
Avui estic a la Jornada Tècnia de les TAC i l’Alex del Margalló pensant que vindries m’ha passat aquest web
http://www.heywhatsthat.com/profiler.html
és la reconya, et dona l’altimetria d’un recorregut, on ets, etc.
Està en Anglès.
Si vols més informació parla amb l¡Alex del Margalló i si ho consideres oportú ho penges al bloc.
A reveure
Ramon Lluís
Hola a tots i totes.
La pujada a la Trinitat va ser esgotadora per a tots,pero tot i així val la pena fer aquest recorregut.
Nosaltres pensem que podriem aprofitar aquesta sortida en alumnes de 3er ESO en quant a reconeixement de roques i formacions en el paisatge.
En quan a 2on ESO, esta molt be la proposta que fa Montse, de treballar el perfil topogràfic.
Un plaer haver compartit els dissabtes pel mati, coneixent un territori desconegut per nosaltres. Gràcies.