La solapa del llibre diu el següent:
“En Manuel i en Víctor han fugit del suburbi de barraques on malvivien amb el seu pare i s’han instal·lat en un cotxe dos cavalls vermell, abandonat en un revolt de la carretera del Carmel. Per sobreviure hauran d’embarcar-se en sospitosos negocis i descobrir així el món dels marginats i l’economia submergida: una autèntica ciutat dins la ciutat, entre els Encants i el Raval.”
Per entendre aquest llibre cal que ens situem a la Barcelona d’abans dels anys 80 del segle XX, ara fa més de quaranta anys. Hi havia barris de barraques sencers, i tot un món de marginació que queda retratat en l’aventura d’aquests dos nens per construir-se una vida millor. Dos nens que tot i viure a Barcelona, no veuen el mar fins que s’escapen de la barraca.
Quina cosa us ha impactat més d’aquest llibre? Què n’opineu, de la manera d’acabar el llibre?
En un cotxe com aquest es van refugiar en Manuel i en Víctor.
Si algú vol tenir més informació sobre l’època de les barraques a la ciutat de Barcelona, pot mirar aquesta pàgina web:
http://www.lamajadescalza.com/barracas-de-barcelona-memorias-contrastadas/
Per aquest lloc de la fotografia vaig passar per anar al col·legi primer, i després per anar a treballar, des del 1959 al 1967.
En Víctor i en Manuel ens demostren que, junts, poden sobreviure a la gran ciutat. Encara recordo aquell final tan inesperat que em va posar la pell de gallina.
AQUESTA NOVELA HA SIGUT MOLT BONA