Marie Curie (Marja Sktodowska, coneguda també com a Marie Sklodowska-Curie) (7 de novembre de 1867 – 4 de juliol de 1934) va ser una química i física de Polònia, que desprès va ser nacionalitzada a França.
Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser la primera persona en rebre dos premis Nobel i la primera dona en ser professora a la Universitat de Paris. Va néixer a Varsòvia (“Zarato” de Polònia, Imperi Rus), on va viure fins els 24 anys.
El 1891 es va traslladar a Paris per continuar els seus estudis. Va fundar el institut Curie a Paris i a Varsòvia. Va estar casada amb el físic Pierre Curie i va ser la mare de l’Irène Joliot-Curie (els dos també van guanyar un premi nobel. Bé es una mica llargeta però és interesant.
La Marie va voler mesurar molt acuradament la radioactivitat recentment descoberta pel Henri Becqerel, peró en aquells temps no hi havia el material adecuat.
El Pierre Curie i el seu germà Jacques havien descobert la piezoelectricitat.
Doncs bé, els germans Curie van dissenyar i van construir un aparell anomenat electrómetre que podia detectar corrents molt petits i la Marie va decidir utilitzar aquest aparell per estudiar les radiacions de l’urani. El principi era el següent: la radioactivitat de l’urani arrencava els electrons dels àtoms transformant-los en ions. Aquests ions eren capaços de transmetre un corrent elèctric millor que l’aire sense ionitzar. Així doncs, la intensitat dels rajos de l’urani es podia determinar mesurant el corrent elèctric que l’aire podia transportar. L’esmentat corrent podia mesurar-se equilibrant-lo amb un dels materials piezoelèctrics del Pierre i Jacques, amb diferents pressions. A una determinada pressió, el cristall adquiria una diferència de potencial suficient per frenar el corrent.
L’únic que calia fer era prendre el material i anar mesurant pressions. Es va adonar que la quantitat de radiació era sempre proporcional al nombre d’àtoms d’urani, sense importar còm estaven combinats químicament amb altres elements.
