Un te a la menta, músiques del Magrib

El dia 17 de novembre els nens i nenes de CS ens n’anirem al Caixafòrum a escoltar i gaudir d’una audició que ens traslladarà al Magrib

El terme Magrib, que en àrab significa literalment ‘ponent’, és a dir, ‘el lloc per on es pon el sol’, serveix per designar la part occidental del món islàmic, per oposició a l’Orient o llevant, el Maixriq, que comprèn els països més pròpiament àrabs (els estats de la península Aràbiga, Síria, Palestina, Jordània o l’Iraq, així com Egipte). En un sentit històric estricte, el Magrib inclou els territoris del Marroc, Tunísia i Algèria, però actualment es tendeix a incloure-hi també Mauritània, el Sàhara Occidental i Líbia, tal com podem veure en el mapa següent.

Tot seguit podeu consultar una guia didàctica per a saber més coses.

TE A LA MENTA

I l’espectacle…
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/tmmB8zJjn_c” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

En aquesta audició podrem escoltar una cançó d’origen del Magrib però que a la Península ha estat molt estesa i interpretada i cantada amb moltes lletres. Aquesta cançó és la TARARA.
La Tarara originàriament ve d’un poema de Federico García Lorca que diu:

La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.

La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.

Ay, Tarara loca.
Mueve, la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.

D’aquest poema se n’ha fet moltes versions. Com totes les cançons de transmissió oral hi ha un gran nombre de versions. Aquí us en proposem unes quantes per a escoltar.

Antonio Vega

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/Y0OAnv7jzZM” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Tiene la tarara un vestido blanco

con lunares rojos para el Jueves Santo.

La tarara sí, la tarara no,