Aquesta és una dramatització que ens ha servit per a reconèixer tres instruments els quals hem vinculat a tres personatges:
– timbals: gegant
– claves: els intrusos
– cordes: vigilants
El resultat n’ha estat aquest.
Aquesta és una dramatització que ens ha servit per a reconèixer tres instruments els quals hem vinculat a tres personatges:
– timbals: gegant
– claves: els intrusos
– cordes: vigilants
El resultat n’ha estat aquest.
Aquesta és la cançó que nosaltres vam aprendre enguany per Sant Jordi, és una cançó màgica, bonica, però amb un final ben trist.
Aquest és un exercici que un gran dansaire català anomenat Joan Serra, sempre ensenyava als seus alumnes perquè ell considerava que el treball de la pelvis és imprescindible per a un bon control del cos.
Aquest exercici ens serveix per treballar la pelvis des de diferents vessants i entre mig d’exercici i exercici hi fiquem quelcom que ens agrada molt com pot ser: badallar, rascar-nos el cap, fer-nos festetes, mirar un aparador suculent, saltar.
Continuem amb el treball sobre el ballet del Trencanous. Aquest cop amb una de les danses més conegudes: la dansa xinesa.
Hem descobert com dividir la peça musical i amb instruments hem pensat com instrumentar-la per grups. Els resultats són espectaculars i molt rics.
El dimecres, els nens i nenes de segon, van sonoritzar un poema. Els infants van tenir dos o tres poemes on van escollir quin volien musicar, i aleshores van començar a pensar els instruments/objectes sonors que interpretarien, juntament amb ells/elles, la música que volien fer per acompanyar la poesia.
Va ser un resultat molt maco ja que van posar tot de la seva part per sorprendre’ns d’una manera màgica.
Com a practicant, us dono les gràcies per ajudar-me en aquest camí que acaba de començar!!
MOLTS GRÀCIES!!
El dimecres, els nens i nenes de segon, van sonoritzar un poema. Els infants van tenir dos o tres poemes on van escollir quin volien musicar, i aleshores van començar a pensar els instruments/objectes sonors que interpretarien, juntament amb ells/elles, la música que volien fer per acompanyar la poesia.
Va ser un resultat molt maco ja que van posar tot de la seva part per sorprendre’ns d’una manera màgica.
Com a practicant, us dono les gràcies per ajudar-me en aquest camí que acaba de començar!!
MOLTS GRÀCIES!!
Durant el finals del segon trimestre vam estar treballant la percussió corporal i amb ella, una obra de Strauss. Aquesta obra la vàrem treballar utilitzant la percussió corporal però, a més a més, n’hem creat una dramatització. Aquesta dramatització simbolitza la creació de quelcom dolcet. Alguna cosa com ara un pastisset, una llaminadura, un dolç…
A la frase A els cuiners preparen els ingredients amb els morters.
A la frase B baten ous per a fer la massa.
A la frase C ensucren amb sucre amb pols allò cuinat
La frase D és la cirereta del pastís. La màgica decoració que qualsevol bon cuiner realitza al finalitzar la seva obra d’art culinària.
El resultat és aquest:
Aquesta és la cançó que aquest curs els nens i nenes de P4 va aprendre. A més a més n’hem fet una dramatització que no hem pogut gravar però que tots nosaltres tenim ben present.
us deixem amb els cavallers, els dracs, les dragones i les princeses de P4.
Ahir, els nens i nenes de CS vam anar a fer una actuació a fora de la nostra escola en un lloc ben curiós.
Vam anar al centre Ciutat Campus d’ASPROS, ubicat a Cappont, per oferir-los un treball que durant més d’un trimestre hem estat treballant tot el Cicle Superior: la cantata HAMELÍN.
Aquesta cantata, composada per Ramon Andreu i amb lletra de Felip Gallart, l’hem estat treballant per poder-la cantar a l’Auditori Enric Granados amb bona part de les escoles de Lleida. A la fi, aquesta actuació es va limitar als nens i nenes de sisè però, com que vam ser tot el cicle els qui vam fer l’esforç immens de treballar-la, vam buscar un “bolo” per poder-la anar a oferir a algun lloc de la nostra ciutat, del nostre entorn més proper. I també volíem que fos una actuació que ens aportés alguna cosa i així va ser.
Amb nosaltres van venir la Jos i la Sònia per fer de narradores de la cantata. Des d’aquí agrair la seva col·laboració brillant.
A més a més després de l’actuació la gent d’ASPROS ens va convidar a un refrigeri i ens van donar uns detalls.
Des d’aquí volem agrair al centre “Ciutat Campus” la seva rebuda i l’obrir-nos les portes per poder compartir una estona i veure una altra realitat de vegades ben desconeguda per nosaltres.
Us deixem un recull de fotos del matí.
Aquesta és una dansa que ens ha agradat moltíssim i amb la qual hem passat molt bones estones.
Primer us la presentem per grups de colors i després amb tota la “trup” junts!!!