L’alumnat de 2n i 3r vam anar el desembre als estudis de televisió Mataró-Maresme Digital situats al Tecnocampus per gravar les Nadales que havíem estat preparant. Segon curs va interpretar “Cap a Betlem van dos minyons” i Tercer curs “Nadal de tots”.
Va ser una gran experiència i ens ho vam passar molt bé!
Ja la teniu aquí, la cançó del nen que menjava masses plàtans…Apreneu-vos la cançó intentant vocalitzar la lletra perquè s’entengui tota la història. A més, us afegeixo el vídeo d’uns alumnes que també la canten!
Són les bananes, -nanes, -nanes
grogues com el sol.
No tenen grana, grana, grana
ni tampoc pinyol.
Jo n’endrapava, -va
sense parar
Perquè són toves
i molt fàcils de pelar.
Si algú exclamava, -mava, -mava:
– Sigues cautelós!
Jo feia cara, cara, cara
de mico filós,
i sense fer-li,-li
mica de cas
menjava plàtans
tot rient per sota el nas.
Ara m’enfilo, -filo, -filo
dalt d‘algun fanal
i entortolligo, -lligo, -lligo
el meu extrem caudal.
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro
al cap de tots el vianants.
Són les bananes, -nanes, -nanes
Fruits micoformals
Si en menges massa, massa, massa
Pots tenir un trasbals
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor:
Si et tornes mico
no em demanes compassió,
si et tornes mico, no em de-manis-com-pa-ssióóó!!!
Misteriosa, dramàtica…el filòsof està inquiet, impacient, i es deixa convéncer per la serp!
Molta atenció a l’acord “Fa molts anys”.
Imagineu-vos que sou allà…Quin fred, quina pau, quin silenci, què hi podem trobar?
Molta calma per aquesta cançó.
En 7 minuts veureu el camí de la música occidental des dels inicis de la humanitat fins avui dia, passant per la música antiga, la clàssica, el jazz, el blues, el rock, el metal o l’electrònica.
Fixeu-vos en com es pronuncien algunes paraules. Són maneres de cantar sense “entrebancar-nos”!
1. Com que ell és tan bon home,
en Pere Gallerí,
se’n duu tota la xeixa,
la xeixa de per ’quí.
Que la mort, que la vi,
marxant d’en Pere Gallerí,
com vares tururururú,
com vares tu morir.
2. Se’n puja dalt d’un arbre
per veure un francolí,
les branques eren guerxes,
se’n va tombar, tombí.
Que la mort…
3. Les noies de la vila
el troben al camí,
diuen un parenostre
que es ’cabi de morir.
Que la mort…
4. Que si se’n va a l’infern
mai més no en pugui eixir,
i si se’n va a la glòria
m’hi faci lloc a mi.
Que la mort…
Ja podeu practicar aquesta història musical tant divertida!
Una matinada fresca
Quan me remeni tot me tremla
Jo me’n vaig anar a caçar
Quan me remeni tot me va
No trobo perdiu ni guatlla
Quan me remeni tot me tremla
Que jo li’n pugui tirar
Quan me remeni tot me va
Sols una gentil donzella
Quan me remeni tot me tremla
Dormint sota un olivar
Quan me remeni tot me va
De tant bonica que n’era
Quan me remeni tot me tremla
No vaig gosar despertar
Quan me remeni tot me va
Vaig collir un ram de violes
Quan me remeni tot me tremla
I al pit els hi vaig posar
Quan me remeni tot me va
Les violes n’eren fresques
Quan me remeni tot me tremla
I la bella es despertà
Quan me remeni tot me va
Que cerqueu aquí dalt pujat
Quan me remeni tot me tremla
Que vos hi penseu trobar?
Quan me remeni tot me va
Un petó de vos minyona
Quan me remeni tot me tremla
Si es que me’l voleu donar
Quan me remeni tot me va
Va passar la marra llengua
Quan me remeni tot me tremla
I a son pare ho va contar
Quan me remeni tot me va
Enemic quan se m’endugui
Quan me remeni tot me tremla
Ara que casat sóc ja
Quan me remeni tot me va
Resulta que un director d’orquestra japonès, Akira Miyagawa, va combinar la famosa “Cinquena Simfonia” de L.van Beethoven amb el famós “Mambo n.5” de Pérez Prado i la seva orquestra. Qui diu que els estils no es poden unificar?
Una coral d’homes i dones interpreten cançons “a cappella”, és a dir, sense instruments!
Aquesta parella de còmics feien pel·lícules molt divertides als anys trenta. 70 anys després Santana musicava aquesta cançó tant “salsera”. Què us sembla la combinació?!