La lletra d’aquesta cançó fa reflexionar molt. És realista i commovedora:
“Aquí hi ha tots aquells que han viscut abans però a mi no em fan cap por perquè si no fos per ells jo no seria aquí. Van viure fa molt temps per obrir-me pas a mi. Van riure i disfrutar i ara els toca descansar. És cosa del destí”.
Lluís Llach és un cantautor i compositor català nascut a Verges (l’Empordà). En les seves cançons ha cuidat molt la relació entre la música i el text. Ha musicat poemes seus i també d’autors com Miquel Martí i Pol.
“Vaixell de Grècia” és un cant a la solidaritat i a l’esperança per un món millor.
Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus,
feu-li senyal, que pugui veure on som
i caminar amb nosaltres cap al nord.
Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.
Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t’enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.
Fa uns mesos vam cantar aquesta cançó. Us enrecordeu de totes les mentides?[flv]http://www.espaibressola.cat/sites/default/files/60.mp3[/flv]
Mon pare va anar al mercat,
monpare va anar al mercat,
a comprar una burra cega, oidà, oidà,
a comprar una burra.
Li talla els quatre peus,
li talla els quatre peus,
la burra arrenca a córrer, oidà, oidà,
la burra arrenca a córrer.
I es troba un cirerer
carregat de figues verdes, oidà, oidà…
Li tira un cop de roc,
i en fa caure una ametlla, oidà, oidà…
Li cau l’ametlla al peu
i li surt sang de l’orella, oidà, oidà.
De la sang que li va sortir
en corren set rieres, oidà, oidà…
La van a mesurar,
mitja avellana plena, oidà, oidà…
Un gos va caure al pou,
un cec que s’ho mirava, oidà, oidà…
Un mut cridava gent,
un sord s’ho escoltava, oidà, oidà…
Pel mar corren conills,
pels boscos les anguiles, oidà, oidà…
I a sota els maduixers
s’hi crien les sardines, oidà, oidà…
Aquesta és la cançó,
la cançó de les mentides, oidà, oidà…
Qui la vulgui saber,
que se’n vagi a Filipines, oidà, oidà, que se’n vagi a Filipines.
Aquesta cançó ja la tenim apresa però us la penjo perquè us fixeu i repasseu a on hem de tocar les 4 notes d’acompanyament amb xilòfons, metal·lòfons i carillons:
FA + RE + SOL + DO
Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes…
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.
Quan ell deixa el port,
infla les veles per llançar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar.
Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes…
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.
Quan la barca descansa
surant en les aigües per les què ha lliscat,
l´avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant en a llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les ones del mar.
Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes…
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.
Dos i dos fan quatre,
quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta
que es tingui per cuit.
Quatre i quatre quinze
i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne
no en tindrà mai prou.
Tinc a cabassades
estels en un banc,
i el cel us deixava
sense un entrebanc.
Tot es ven i es compra
i tant tens tant vals
i Papa de Roma pots
ser per tres rals.
Dos i dos fan quatre,
quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta
que es tingui per cuit.
Quatre i quatre quinze
i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne
no en tindrà mai prou.
Atenció a la lletra i a la vocalització (que s’entengui el què diem). I recordeu, som el COR 3. Ànims que serà molt divertit ja veureu!
Alumnes de Sisè, us deixo la cançó del dilluns perquè l’aneu practicant. Fixeu-vos que apareixen uns “accents” que ajuden a donar força a la vocalització de la lletra.
És un tema del compositor alemany Ulrich Führe, intentant acostar-se a la música jazz. Si volem donar-li sentit i més divertiment, la farem en tres grups i anirem introduïnt les diferents veus per obtinenir un cànon. Si no recordeu la tonada, mireu al vídeo com la interpreten.
1- Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de, Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de,
Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de, dap dap dap dap dau wau wau wau.
2- Šhůwidůá šhuwidůáp-da-da-da, Šhůwidůá šhuwidůáp-da-da-da,
šhůwi důwi dů a, šhůwi důwi da, Dap Dap Dap Dap dau wau wau wau.
3- Dua šhuwida šhůwi důwy dů ap, Dua šhuwida šhůwi důwy dů ap.
Shůwi důwi dů ap, Shůwi důwi da, Dap Dap Dap Dap dau wau wau wau.
(I tornar a començar) 1 -Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de Dum-de … etc
L’alumnat de 2n i 3r vam anar el desembre als estudis de televisió Mataró-Maresme Digital situats al Tecnocampus per gravar les Nadales que havíem estat preparant. Segon curs va interpretar “Cap a Betlem van dos minyons” i Tercer curs “Nadal de tots”.
Va ser una gran experiència i ens ho vam passar molt bé!
Ja la teniu aquí, la cançó del nen que menjava masses plàtans…Apreneu-vos la cançó intentant vocalitzar la lletra perquè s’entengui tota la història. A més, us afegeixo el vídeo d’uns alumnes que també la canten!
Són les bananes, -nanes, -nanes
grogues com el sol.
No tenen grana, grana, grana
ni tampoc pinyol.
Jo n’endrapava, -va
sense parar
Perquè són toves
i molt fàcils de pelar.
Si algú exclamava, -mava, -mava:
– Sigues cautelós!
Jo feia cara, cara, cara
de mico filós,
i sense fer-li,-li
mica de cas
menjava plàtans
tot rient per sota el nas.
Ara m’enfilo, -filo, -filo
dalt d‘algun fanal
i entortolligo, -lligo, -lligo
el meu extrem caudal.
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro
al cap de tots el vianants.
Són les bananes, -nanes, -nanes
Fruits micoformals
Si en menges massa, massa, massa
Pots tenir un trasbals
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor:
Si et tornes mico
no em demanes compassió,
si et tornes mico, no em de-manis-com-pa-ssióóó!!!
Misteriosa, dramàtica…el filòsof està inquiet, impacient, i es deixa convéncer per la serp!
Molta atenció a l’acord “Fa molts anys”.